divendres, 31 de desembre del 2010

Això s'acaba...és l'hora del balaç!

Em vaig dir a mi mateixa que no faria més balanços anuals ni més propòsits per l'any nou, però ja sigui perquè em trobo valenta, contenta i amb ganes de fer coses...o ja sigui, perquè sí, he decidit desdir-me.

A mode de resum puc dir que el 2010 m'ha portat...

  • Més coneixement de mi mateixa
  • Més serenitat, tranquilitat i consciència de les coses que sento i penso
  • Més moments compartits
  • Més autoestima i una més justa valoració de com sóc i el que faig
  • Més creatvitat (noves maneres de canalitzar-la)
  • Menys quilos (des que vaig començar la dieta!!! Ole, Ole!)
  • Pèrdues...malauradament han marxat persones a qui estimàvem
  • Naixements: aquí puc dir que han nascut més personetes que l'any anterior i això sempre és bo!
  • Més allunyaments: amics han marxat a viure a fora
  • Més coneixences: he conegut persones noves a la meva vida
  • Uns dies fantàstics a Menorca
  • Uns dies durs però macos a la Carros de Foc
  • Uns dies genials a Roma: amor i monuments a la ciutat que conec prou bé
  • Uns dies durs de feina (amb el meu cap en particular) i molts canvis a l'empresa que no han set gaire positius
  • Preocupacions i també satisfaccions
  • Ens hem fet més grans tots: els pares estan prejubilats i les àvies estan grans, però intentem passar més temps junts i disfrutar-ho
  • Estudis i coneixements (això sempre es bo)
  • Amb l'amore estem trobant un punt d'estabilitat, mantenint MOOOOLT els nostres espais...

Penso que en general ha estat un any que ha anat millorant linialment de menys a més, no en tots els aspectes però sí en la majoria i n'estic contenta.

El millor de tot és que jo estic més tranquil·la i he après (encara "estoy en ello") a estimar-me una mica més, a més, penso que això es veur traduït en moltes facetes de la vida...

Volia compartir-ho i alhora plasmar-ho en algún lloc per poder-ho revisar amb el temps.

Només queda afegir:

Feliç 2011, que el gaudiu molt i sigueu molt feliços!!!

dimarts, 28 de desembre del 2010

Ja no queda res per acabar el 2010

I ara és quan comencen a fer anuncis de "programes-resum" a la tele. Et fan sentir gran perquè en una hora o menys et passen un resum (del que els interessa és clar) de tot el que ha passat durant l'any...i la sensació que et sol quedar després d'un programa d'aquests és la que es resumeix amb una expressió que fa servir massa sovint la meva estimada àvia, la del poble.  - " I és ben bé que no som res!" -
Però sí que som alguna cosa, alguna cosa molt important i ara només queda fer balanç i pensar sobre aquest 2010 i tot allò que ha fet que siguem això tan important. Abans del 31 a les 24h, el meu balanç! Quina feinada!!!

dimecres, 22 de desembre del 2010

Només un dia per agafar vacances

Del 24 fins el dia 2...com necessito aquestes vacances. No vaig fer pont per la Puríssima (que més que pont era un aqüeducte) i ara ja tinc un cansament que no puc amb ell....necessito vacances com mai.

Tinc tantes coses que vull fer que per fer-ho tot pot ser que no en tingui prou amb aquesta setmaneta, però bé, és qüestió d'organitzar-se i avall.

Demà ja no tinc el cap, és a una de les plantes de la companyia i a més al departament i a tota l'empresa, ja es respirarà un ambient diferent, tothom ja té ganes d'agafar vacances i això es nota. Total que això ja està aquí: vacances de Nadal!!!

diumenge, 19 de desembre del 2010

Dinar d'empresa 2010 - Imatge una mica digne si us plau!

Aquest any vam fer el dinar d'empresa dissabte, ahir.

I és que quan vaig començar a treballar en aquesta empresa ara fa tres anys vaig quedar parada. És una celebració "por todo lo alto". És la celebració. Sembla un casament:
Vestits de festa (sobretot entre la gent de fàbrica que segons una companya fan competició de qui porta el millor look), visites prèvies a la perruqueria, maquillatge, taules rodones i tot un seguit de jocs, regals i demés que no està gens malament.
Hi ha una Comissió de Festes que s'encarrega de muntar-ho tot i que no falti ni un detall. Jo sempre havia estat membre de la Comissió però aquest any, el meu cap, en una altra de les seves accions de mobing laboral, no m'hi ha deixat participar. En tot cas, ha estat mooooolt millor. L'òptica de la festa quan no l'has de muntar i desmuntar és molt més relaxada, divertida i de fet, t'adones de coses que altres anys no pots ni tansols olorar.
Però volia parlar de la quantitat de gent que vaig veure passadeta de voltes, per haver begut massa. I és que no ho acabo d'entendre. No sé com la gent arriba a cert punt amb la beguda per quedar tan malament i a veure, més en un dinar d'empresa, que demà ens hem de veure tots les cares...I és que el més fort de tot era que la majoria dels passadillos eren Comandaments Intermitjos que tenen una imatge i se'ls respecta (o se'ls respectava fins ahir).
Em sorprèn i a mi em costaria...no sé, hi ha gent per tot!

dimarts, 14 de desembre del 2010

ESTOPA a "El Convidat" - Simplement genials

Us he de dir que els germans Muñoz m'agraden força, però després del programa del Convidat d'ahir dilluns, queda confirmat: són GENIALS.


Veieu l'enllaç i ja em direu què us va semblar!!

dilluns, 13 de desembre del 2010

Pel·lis pasteloses de tant en tant

Sí, sóc una ferma defensora de les pel·lis pasteloses, roses o com li volgueu dir....ahir mateix, una mica creuada que estava i em vaig posar a veure a la Kate Winslet, a la Cameron Diaz i en Jude Law (que a més surt guapo, guapo en aquesta!) a TV3, la pel·li es deia algo així com The Holidays, bé...ara no ho sé segur, però el que és important és que vaig passar una bona estona mentre la vaig mirar. Riure, tendresa i mmmm....Nadals per enmig. Total que vull fer constar que de tant en tant, una pel·li pastelosa no només és necessària, sino que és molt recomenable!


dijous, 9 de desembre del 2010

Sempre el recordem...

Ahir no vaig ser a casa fins tard i no vaig poder escriure les quatre ratlles que hagués volgut, però aquí estan:

Ahir, de fa 30 anys, ja 30... jo era una bebera encara...va ser un dia com un altre fins que li van disparar a la porta mateix de casa. Trets ràpids, seguits que van acabar amb la seva vida d'una manera inevitable.
Va ser un dels millors, va ser més que un músic. El que feia tenia missatge, anava més enllà i ...ens queda la seva música, les seves lletres i sobretot, les seves idees.
El recordarem sempre.




dimarts, 30 de novembre del 2010

Felicitats als culés! però no tot és futbol...

Jo no sóc de futbol, de fet, no li trobo massa el què. Ahir com era d'esperar no vaig veure el partit i realment, era tot tranquil al carrer abans de la golejada.

Però és curió, va haver-hi un moment que em vaig sentir com si no fes bé, com si m'hagués d'amagar d'una malifeta, simplement perquè no estava davant cap pantalla mirant l'espectacle. I és que són els efectes de la pressió del gru: I és que em sembla que amb la micona que sé de futbol sí que sé, que el Barça té un equip magnífic i ahir es va demostrar en el que sembla que va ser un dels seus millors partits...per això també vull demostrar que sé ser empàtica, i felicitaré als culés que ho viuen amb tota la passió que pot existir.

Ahir en acabar el partit, per uns moments, era com si arreu s'hagués aturat el temps, com si els problemes i els temes en general ja no fossin importants...només hi havia una cosa: el Barça. I què me'n diue de la histèria ha durat tot avui (i suposo que el que ens queda!)?

Amb tot, des de lapostura més carinyosa cap als culés, he de dir que ha estat una mica pesat a la feina amb el tema del partit, dels gols, de les pica-baralles, etc. Gent amb la bufanda del Barça, amb samarretes per sobre del jersei (clar amb el fred que fa!) i amb un somriure d'orella a orella...Ho trobo una mica excessiu tot plegat, no ho entendré mai però mira, com diu la gent gran: "millor que facin això que no pas que s'endroguin!".

Amb tot, felicitats culés!

diumenge, 28 de novembre del 2010

Fira d'hivern i ànims positius

Avui ha fet un matí radiant. Visita a una amics, rialles amb les fotos de la sessió de l'altre dia i per acabar, passeig a una d'aquestes fires d'hivern, plenes de gent i d'olor de bosc.
En aquestes fires hi venen tot tipus de productes alimentaris, d'artesania, etc. M'ha cridat l'atenció una parada plena d'herbes remeieres. N'hi havia per a tots els mals: migranyes, artrosi, estrenyiment, col·lesterol, etc. Era curiós veure la quantitat de cistells i cistells amb herbes per a guarir algun mal.
Però el millor ha esta aturar-me davant un cistell ple, ben ple d'herbes per la depressió i la tristesa...i és que era la més plena de bon troç i llavors m'he posat molt contenta de cop, ja que he pensat: ningú en aquella fira estava deprimit o trist! Quina alegria!


dijous, 25 de novembre del 2010

Per fi!!! Ja ha arribat.

Les primeres senyals van arribar farà un mes aproximadament. Ja vam agafar els primers abrics i vam deixar l'armari d'estiu totalment net i ordenat fins a la propera...
...Però des d'ahir, si més no a la meva ciutat, ja li hem donat la Benvinguda oficial: ja ha arribat el fred. I com se'l troba a faltar en aquests dies d'entretemps que al matí fa fresca però al migdia et mors de calor. Tots crec que ja l'esperàvem amb candeletes i ja ens ha arribat i "a lo grande" perquè ahir no ho sé pas però aquest matí, estàvem a 3 graus. Només 3!!! Total, que jo a casa ja he començat l'operació hivern: calefacció, mantenta al sofà (dues) i cada dia abans d'anar cap al llit faig una infusió ben calentona arraulida sota la manta del sofà. Ufff, l'operació de passar de canviar-me de roba i posar-me el pijama, cada cop costa més...però un cop ets al llit, tapada fins a més amunt del nas, s'hi està tan bé!!! I és que a mi m'encanta l'hivern! Estic contenta de que ens hagi tornat a visitar.


dilluns, 22 de novembre del 2010

Los Ojos de Julia

Dissabte a la nit, presses, fred però per fi vam anar a veure "Los Ojos de Julia". Dos intents previs. Comença la pel·li: Música forta, respiracions...per al meu gust, un pèl previsible i fins i tot, massa gore...pero el Guillermo Deltoro ja ho té una mica.
El millor, sens dubte el repartiment d'actors i l'elaboració dels persontages....molt i molt bona. La majoria catalans i molt ben treballats. La recomano!


dilluns, 15 de novembre del 2010

Quina barra la companyia de la llum

Ja no saben com fer que els usuaris paguem per tot! no si...encara em sembla estrany que no haguem de pagar per respirar (de moment).

Total que la història és que la meva companyia de la llum s'ha dedicat a enviar cartes certificades als usuaris per tal de dir que si no tens un ICP (Interruptor de Control de Potència) que sigui acord al teu consum t'augmentaran la quota mínima 3 vegades més. I la qüestió és que jo tinc contractada una potència de 3,3Kw, mentre em dieun que si no vénen a precintar-me l'ICP amb la potència concreta em passaran a facturar 10Kw!!!...estic indignadíssima, sí perquè ara a les companyies de telefonia i Internet ja en tenim uns altres que s'hi sumen: els de la llum. El que està clar és que si abans de 20 dies no demostro que tinc l'ICP correcte passaré a pagar pel mínim de llum, el triple....però què s'han cregut que tinc una mansió o què? A veure que el pis es prou gran (86m2)...però potser en fan un gra massa, no?

diumenge, 14 de novembre del 2010

Cap de setmana, de feina...

...I és que estic pagant, pagant el preu de la meva dèria per fer coses i més coses. Per no tenir mai prou amb el que tinc que he d'agafar i adquirir nous compromisos, noves implicacions, noves paraules...
I després perquè diguin que "el saber no ocupa lugar"... primera, SÍ ocupa lugar i segona, ocupa molt de temps, dedicació, anar a classe, després repassar els apunts a casa i preparar tot el referent a deures, treballs i ja no dic quan hi ha exàmens....Dons sí, parlo dels dos cursos que estic fent. Un d'ells acaba ara, el 27 de setembre. Presencial, a Barcelona, divendres i dissabtes al matí. L'altre Online, amb la Universidad Complutense de Madrid...jo tota una catalana, estudiant amb els de la Capital del Reino...però allà estic,a i el que fa la tecnologia!!! Bé, el tema és que he estat entre assistir al curs de Barcelona i preparant els treballs del curs de la Complutense....m'ha passat aquest cap de setmana volant...i demà sniffff, ja torna a ser dilluns! Quina llàstima! Sort que ara acabo ja l'últim treball d'aquest mòdul i podré fer alguna coseta més el cap de setmana vinent.


dijous, 11 de novembre del 2010

Influència de la méteo en l'estat d'anim

Què me'n dieu d'un dia d'hivern fred però amb un cel nítid i un sol que escalfa allà on va? No hi ha res millor que un dia assolellat i amb el cel ben "escampat" per recobrar energies.

Vent, ambient sec, altes pressions, boira....tots són fenòmens meteorològics que penso que afecten les persones de manera negativa. I és que pensant-hi, aquesta setmana estava sent un desastre: irritabilitat, mal de cap, nerviosisme, orelles tapades....tinc la teoria que un element important en tot plegat ha estat la méteo. Tot aquest ambient tan carregat penso que no porta res de bo!

No ha estat un tema d'hormones, del refredat que porto ni que tingui els operaris ampliant el departament a la feina i sense parar de fer soroll. Imagineu -Ara tanqueu els ordinadorsAra us quedareu sense correntAra vinga a fer anar la ditxosa "radial" que fa un "estruendu" que tela...ha estat el temps! Però el bo de tot plegat: el cap de setmana farà un temps esplèndid!!! Sol i ambient serè...a disfrutar-lo!!!

Imagineu poder triar el temps que volem cada dia com aquell qui tria la imatge de cel serè que troba a Internet...


dimarts, 9 de novembre del 2010

Hi sóc però com si no hi fos...

Porto uns dies liada, capficada, agobiada, cansada i una llarga llista de XXX-ades que em duria massa feina escriure. En resum, és una d'aquelles setmanes que me la passaria dins del llit i pràcticament sense abaixar el nòrdic més enllà del nassarró...que comença a fer una rasca que tela!
Tinc molts pensaments i moltes coses per escriure però, com si no les tingués, no estic gaire (gens?) inspirada. Esperem que sigui un bloqueig temporal...


dimarts, 2 de novembre del 2010

Uns deures molt complicats

Demà he de tenir preparats uns deures ben particulars. No són del curs del dissabte, ni del que faig Online, són deures que m'han posat a la sessió de dimecres.
Encara no m'hi he pogut posar i desde dimecres passat, serà que no he tingut temps.
Però en què consisteixen, deveu pensar?
Doncs en posar per escrit tot allò que puc arribar a imaginar de la meva vida al costat de l'amore. I tot, per què?
Doncs perquè en la imaginació hi ha els nostres desitjos i les nostres pors. En la imaginació (un punt més enllà de la sobre  "capada" realitat i consciència, hi ha lloc perquè surtin anhels, desitjos, fantasies...però també pors, temors, terrors...
Hi ha alguna cosa que em bloqueja i que no em permet avançar amb aquest tema: la vida al costat d'algú. I el que més por em fa? És un algú genèric o bé estic parlant de l'amore amb totes les lletres??
M'hi he de posar aquest vespre i veurem demà com ho interpretaré demà a la sessió.

A veure com va....

dilluns, 1 de novembre del 2010

Llibre: Aurora Boreal

Aurora Boreal d'Assa Larsson

L'he acabat aquest matí, tot i tenir festa, m'he llevat més aviat amb moltes ganes de saber-ne el desenllaç....ja que ahir no vaig tenir gaire temps.

He consumit les últimes 42 pàgines que realment, han estat trepidants. Descobriments, sorpreses, aspectes previsibles també i potser, una mica massa "pel·liculero" a l'estil Trilogia Millenium. Les dones segueixen essent les heroïnes a les noveles negres sueques...però mira, a mi m'agraden.

El recomano pels següents motius: 
  • Ritme àgil i trepidant
  • Alt nivell d'atenció (molt difícil de deixar)
  • Un pèl de políticament incorrecte (no gaire tampoc)
  • Interessant visió de la dona (dones treballadores, molt bones professionals i mares...psè)

A millorar: la part més pel·liculera del final i potser en algunes ocasions, al llarg de la novel·la trobava a faltar una mica més d'aprofondiment en els personatges, potser seria en ocasions una mica superficial.


dissabte, 30 d’octubre del 2010

Flors per a un dia enteranyinat...

Avui és un dissabte estrany: no tinc classe i m'he llevat més tard del costum. He sortit a comprar quatre coses per demà i primer feia sol, però després s'ha anat tapant i ha quedat un dia ben enteranyinat i llavors m'het dit: aquest dia necessita colors, colors vius que ajudin a trencat aquest gris del cel.

El resultat ha estat aquest que és ara al menjador de casa.

dijous, 28 d’octubre del 2010

Efectes de la Vacuna del Grip

Sí, tothom n'hi sol dir LA grip, però al meu poble sempre he sentit a dir-li EL grip i penso que com que és un virus (masculí), ja li queda bé EL GRIP.
Ahir, 12h i a la feina va començar a passar tota la filera de persones que ens havíem inscrit (innocents!!) a la llista de vacunació. I és que l'empresa ofereix que ens vacunin de manera gratuïta a la mateixa empresa, per tal d'evitar que haguem d'anar al CAP i suposo que també, per tal que no hi hagi tantes baixes laborals per grip.
Total que a part d'una punxada que gairebé ni notes, el que sí et fa un mal i una sensació estranya és quan entra el líquid dins el braç, que a més, no sé pas per què però apreten la xeringa amb una rapidesa que penso que encara és pitjor...doncs encara fa més mal.
Advertències de l'infermera: et pot fer una reacció local (una petita inflamació i vermellor a la zona de la punxada i fins i tot, se't pot posar una mica calent) o una reacció més generalitzada de malestar i fins i tot febre...però amb un paracetamol ja se't passaria. Així que...què penseu que m'ha passat a mi? A la "princesa delicada!!!"
Doncs com que sóc tan xula ahir se'm va posar un braç que feia por d'inflat i vermell...tant que no he pogut dormir del cantó del braç de la punxada. I el millor, ha arribat avui: mal de cap, malestar i fins i tot, una mica de transtorn intestinal (cagarrines vaja!).
Bé, doncs que aquesta ha estat la meva experiència d'aquest any amb la vacunació....i només llanço una reflexió final: "resultarà pitjor el remei que la malaltia!!" Si més no en el meu cas...



I mireu que a la foto, és ben maco el virus de la grip....però una bona colla d'aquests m'han fet passar un dia horrible!!

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Sense mesura...sóc viciosa sense poder evitar-ho!!!

I és que no tinc mesura. Avui he anat a l'ABACUS per mirar un llibre i una capseta de dibuix per la meva mare. Diumenge és el seu aniversari.
Total que allà estava jo mirant els llibre i res, que no sé com, ha estat com una força superior que m'ha empès a mirar llibres i més llibres...tots m'agraden i això no pot ser. Ara, com que tinc falera per escriure n'he acabat comprant-ne dos sobre tècniques d'escriptura i...ja veig que avui mateix els hauré de començar a fullejar.
Jo no sóc fumadora ni bebedora, no tinc grans vicis però ho confesso: hi ha certes coses que, la veritat, no puc estar sense elles i molt (massa) sovint, les he d'adquirir:

  1. llibres
  2. material d'escriptura: llapis, bolis, retoladors, llibretes, etc
  3. bosses (bolsos)
  4. sabates
  5. música
  6. espelmes
  7. encens
  8. mitjons

Tinc com una passió per tots aquests objectes materials, i en aquest ordre a més...

Us proposo: quins són els vostres vicis? Expliqueu-los...potser així són més fàcils de sobreportar, no?

Al final, m'hauré de confessar una compradora compulsiva de tota aquesta colla d'estris!


dimarts, 19 d’octubre del 2010

Una funcionària eficient, tot s'ha de dir


Quan les coses es fan bé, també cal reconèixer-les. He anat a fer la meva gestió de compulsar el títol de la Llicenciatura i per la meva sorpresa, s'han donat tots els elements inesperats:

1.- No hi havia cua. Ha estat arribar i m'han atès al moment
2.- L'atenció ha estat correcta: ni molt ni poc però correcta
3.- La noia que m'ha atès ha estat ràpida i eficient

També cal dir que jo, dona previsora que sóc, duia fetes les fotocòpies que m'havien de compulsar i que llavors ja teníem el tram més dificultós de la gestió superat....però en tot cas, també sé reconèixer quan les coses es fan bé.

Oi que està "lograda" la foto del funcionari?? je, je.


dilluns, 18 d’octubre del 2010

Tràmits administratius

Demà serà un gran dia. Hauré d'anar a la Facultat de nou per demanar una fotocòpia compulsada del títol....com m'agrada fer tràmits administratius!!!
Per començar has de trucar abans i esperar una bona estona que t'agafin el telèfon. Un poc la prova està superada, es tracta d'intentar ajustar com sigui la teva vida, al seu horari d'anteció al públic. Per exemple en el cas de la meva Facultat, es tracta d'anar-hi de 10 a 13h o bé a la tarda de 15'30 a 18h. Clar que sí, posant facilitats per tothom!!!
Demà, veurem altres elements els més habituals dels funcionaris de finestreta. Entre alguns exemples tindrem: cua i agilitat en l'atenció (aquests 2 van relacionats), cara de persona estrenyida sense cap interès en resoldre el teu tràmit/problema, poca amabilitat i cap orientació de servei. Més o menys en aquests punts es resumiria la situació que amb una alta provabilitat es donarà demà a la Facultat. Si no és així i m'hi trobo una persona que atent de manera tan eficient que no es fan cues, que a més, et resol el tràmit i per postres, t'hi posa un somriure atent...tranquils que us ho faré saber.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Somiem el que desitgem

Des que estic a dieta...només faig que tenir somnis molt estranys:

Vaig somiant que menjo allò que no em deixen menjar, però m'ho menjo tan de gust: sento la textura, la temperatura i aquell gust...normalment dolç (sóc més de dolç que de salat), i tot és boníssim fins i tot l'altre dia una llesca de pa amb tomàquet i oli verge d'aquest d'alta acidesa...mmmm, boníssim.

Total que és ben cert que somiem allò que desitgem.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Mòbil-dependent...què trist!

Avui m'he llevat i fins que no he arribat a la feina, no me n'he adonat: no tenia xarxa al mòbil, cosa que volia dir que ja s'havia activat la portabilitat i ja tenia la nova companyia...tot pintava de cara. De fet, ho tenia tot menys el mòbil que va amb la nova línia. Total que després de mig matí de trucades desesperants, la conclusió és que no hi ha altra solució: fins divendres no tindré mòbil. De què serveix tenir línia sense tenir mòbil? A no ser és clar que tinguis un mòbil lliure, que no és el meu cas.
I a mesura que anava passant el dia m'he adonat que sóc mòbil-dependent, jo que no en vaig tenir un fins que ja tothom en tenia i que sempre n'havia dit "pestes"...ara em veig, posant al facebook que estic sense mòbil, avisant als pares que no em truquin al mòbil i sobretot, patint per si la feina de la meva vida em truca i jo no puc contestar....què trist!

Per cert, algú sap si hi ha reunions per mòbil-dependents? Hi hauré d'anar segur!!!

PD: tots els operadors són igual de dolents!!! I els seus teleoperadors estan igualment entrenats per acabar amb la paciència de qualsevol!

dimarts, 12 d’octubre del 2010

La tardor ha arribat...i com m'agrada!!

A la majoria de gent li agrada l'estiu i la primavera. Pensen que la tardor implica un canvi cap a l'hivern que el pobre, és el menys popular de tots...
Però a mi no, la meva estació favorita és la tardor: colors ataronjats, vermellosos i terrosos...mmm paisatges encisadors! Anar a la muntanya a la tardor és veure-ho tot el procés de canvi i és fantàstic. Sí que és cert que plou més, que fa més vent, però és moment de començar a afegir flaçada al llit i a abrigar-se. I com m'agrada agafar el meu tros de sofà i tirar-me la manteta pel damunt: peus calents i estones llegint o amb una bona pel·li. En honor a l'arribada de la tardor: canvi de fons de blog...tardorenc! Com no?

Efectes de la meteorologia en l'economia domèstica...

Avui m'he llevat i després de veure ploure i ploure, de fet aquí fa dies que no hi deixa de fer...sembla que ha escampat una mica, fins i tot, hi havia una escletxa de sol. Tímid, dèbil, tènue...i jo que m'he calçat les bambes i apa-li! Cap al carrer!...allà semblava que el vent havia pres el protagonisme a les gotes d'aigua...un vent fresc, que et picava contra la cara i t'espavilava a marxes forçades. Ideal per a despertar-se en un dia de mandres eternes com és avui. Total que en el meu passeig "contra el vent", he descobert que algunes botigues eren obertes...i he tornat a confirmar una teoria que fa temps que em vaig formular: quan surts per comprar alguna cosa hi ha una alta provabilitat que no la trobis, però quan surts sense cap intenció de comprar res, és llavors quan trobes tot allò que buscaves (o no, però que en un instant se t'ha fet imprescindible tenir) i a la primera.
Total, podem resumir la meva sortida com a: 3 calcetes tipus coulotte que estaven d'oferta, una bossa amb el seu correponent moneder a conjunt, 1 bossa per la compra i 2 colònies que avui teníen el 30% de descompte....
I jo em pregunto després de comprovar l'estat del compte corrent ¿Serà millor que segueixi plovent per a la meva economia?

dilluns, 11 d’octubre del 2010

dijous, 30 de setembre del 2010

Principi de curs

Sempre intento estar fent coses, sóc una mica "belluguet"... i normalment acostumo a fer algun curs durant l'any "escolar" o algun altre tipus d'activitat formativa (seminaris, xerrades, etc)...bé doncs, ha arribat el moment. Demà començo un curs que durarà fins a finals de Novembre. Cada divendres a la tarde de 6'30 a 9'30 i cada dissabte al matí de 9'30 a 13'30....i sempre em passa el mateix. Estic contenta perquè no deixem mai d'aprendre!!! Ja explicaré què tal!

dimecres, 29 de setembre del 2010

De Drets i de Vagues....què en dieu?

Estic una mica indignada. Ahir se'ns va comunicar a la feina que no havíem d'anar a treballar ja que hi havia "perill" a nivell de seguretat i era més que provable que no poguéssim accedir als nostres llocs de treball. Se'ns va posar per escrit que se'ns autoritzava a no anar a la feina sense cap perjudici econòmic (que no ens descomptaran res vaja) però que hauríem de "recuperar" o "bescanviar" el dia d'avui per un dia de les nostres vacances....i a mi no em sembla just.
Jo primer havia decidit fer vaga, però després de molt pensar-m'ho i buscar informació i més informació, a més de mirar la quantitat econòmica que se'm descomptaria, vaig decidir no secundar-la.
I ara, em trobo a casa, pensant que aquest dia l'hauré de tornar en un dia de vacances meves....tot perquè els piquets informatius que d'informatius no en tenen res, ja estaven ahir a les 20'00h abans que les persones de producció entressin al seu torn (21, 22 o 23h) fent la funció d'estorb més que d'informació...i ho deixessin tot ple de brossa entre altres activitats que diuen que van fer però com que no hi era, no puc assegurar que duguessin a terme.
Estic a favor del dret a fer vaga (és un dret constitucional!!! i gràcies a algunes vagues s'han aconseguit coses bones), però arribar al punt que no es pugui garantir la seguretat als treballadors que finalment no la volíem fer, em sembla que també vulnera el dret a no fer-la, no?. Què en dieu?

dilluns, 27 de setembre del 2010

Feliços 33!

33? Qui? Qui fa anys? Jo mateixa, ja n'he fet 33 i és que el 24 de setembre de 1977 vaig arribar al món, fent una mica de soroll...la meva mare encara ho recorda...estava d'"antojo" de menjar peix fregit i apa doncs: peix fregit per sopar i una partida de cartes....total que a les 11 del matí següent vaig treure el nas d'aquell món càlid i segur. Vaig arribar amb una d'aquestes tempestes que sol fer per La Mercè a Barcelona....ara que ho penso: jo sempre envoltada de llamps i trons, ja veieu.

Avui dia, valoro la vida que he tingut fins ara i he de dir: han estat uns 33 feliços! I estic tan contenta de que hagin estat així que me n'he de recordar més sovint.

Divendres, després de la feina, una gran sorpresa....sense ensumar-me'n res, vai anar a buscar a l'amore i en obrir la porta, tot van ser llums, crits i serpentines!!! Quina il·lusió! Mai havia tingut una Festa Sorpresa!

Vull donar les GRÀCIES a tothom, per contruir a pensar en què són uns 33 molt feliços!!!

dilluns, 20 de setembre del 2010

Estic de dol

Ahir vaig veure la notícia de que José Antonio Labordeta havia mort.

Era mestre, poeta, excursionista, cantautor, escriptor, polític i moltes coses més. Però per sobre de tot, era molt persona, raó per la qual penso que en política no s'hi trobava gaire còmode...deu costar molt anar sempre contra el vent i no rendir-se per intentar acomplir els teus ideals.
Era el professor de la mare de l'A, a Teruel...i sempre el recorda amb molt "carinyo".
Era el polític preferit de la meva àvia perquè segons ella - "A mi el que més m'agrada és aquell que fa excursions per la tele2, perquè diu les coses tal com són!". -
Per mi va ser una persona íntegra i coherent, amb principis i amb ideals i sobretot, que mentre va viure, va fer coses bones per a molta gent.

Va tenir una vida molt complerta i així el recordarem.

Canvi de cara....

Ja tocava un canvi de la plantilla...

Taronja, sempre m'ha agradat, no tant com el verd és clar, però he estat mirant i aquest nou fons de pantalla, m'escau d'allò més.

Total que aquí teniu la meva nova imatge. Espero que també us agradi tant com a mi.

diumenge, 19 de setembre del 2010

Primera setmana superada

Ja porto amb la meva dieta-tractament una setmana. De moment he de dir al meu favor que m'estic portant com una campiona...això sí, que és la dieta ANTI-SOCIAL també us ho dic:
No pots anar a cap restaurant, no pots anar a sopa/dinar a casa de ningú.....etc, etc, etc.... bé, caldrà per quedar a fer cafès (sense llet, sense sucre) o aigües...i si algun dia, em desmeleno em podré prendre una aigua amb gas! Yupiiiiii!

Però l'important, els canvis ja es comencen a veure o això diuen....serà que em miren amb bons ulls?
No ho sé, per si de cas, m'esperaré a la propera visita, el proper divendres dia 24!!
Què trist anar al metge a fer el control el dia del teu aniversari....catxis!!! Però bueno, espero que em doni una bona notícia pel meu dia!


diumenge, 12 de setembre del 2010

Dia 2n de la nova etapa

Eps, segueixo aquí i encara no he desistit...no serà tan fàcil que em faci enrera. Seguiré ferma en la meva postura de seguir "a raja tabla" com diuen els castellans la dieta.

Tinc un objectiu i pretenc ser la persona més tossuda del món per tal d'aconseguir-lo.

Ànims Divina que tu pots!

dissabte, 11 de setembre del 2010

Dia 1r d'una nova etapa

Avui és el Dia primer d'una etapa en què em començo a estimar més, en què penso més en mi que abans, en què tinc la prioritat ben clara: jo.

...i és que una de les maneres de fer-ho és amb la nova alimentació/dieta/tractament que em proposo per perdre pes de manera controlada i supervisada per una metgessa experienciada en aquest tipus de pacients. Tinc un sobrepès que vull "eliminar" però per sempre. Estic cansada de dietes i efectes rebots, cansada que cada cop pugi més de pes i tot i que quan m'hi poso, baixo, acabo per anar-ne guanyant més i més de manera gradual.

Avui la meva alimentació canviarà i espero que tot i que em costarà habituar-me...me'n sortiré perquè aniré veient els resultats.

Consells per a l'inici d'una dieta com aquesta:

1.- Ser constant
2.- Parlar amb els altres i explicar-los-ho: "nois, si em convideu a sopar em duré de casa el meu i disculpeu que no us convidi jo a casa perquè el que està clar que no faré és cuinar coses bones i suculentes per tot i jo menjar el meu me platet a part.

Serà difícil però... penso que ho aconseguiré.

Us aniré explicant 

dilluns, 6 de setembre del 2010

Canviem la realitat...de nou de vacances!

Suposo que és una pràctica comú. Un cop has tornat de vacances, intentes quedar amb família i amics que no has vist durant l'estiu. Fas un soparet i et poses al dia de la tornada a la feina (el pesat del teu cap, la que ha tornat morena, la que s'ha operat els pits, el que s'ha rapat al zero, etc...), per no parlar del més interessant: la revisió i explicació pertinent de fotos i annècdotes de l'estiu. Si ets dels que té detalls, també aprofites per donar els regalets o souvenirs que has dut del lloc on has estat.
Previ a la quedada en sí hi ha tot un procés de treball en el qual prepares tot un recull de...fotos, vídeos, el diari de viatge (qui el faci)...etc...

I jo em pregunto: realment, tenim ganes de veure aquelles persones amb qui hem quedat?, o el que realment volem és TORNAR a reviure els instants i els moments que hem estat feliços com anissos en aquell destí on hem passat les vacances???

Segur que una mica de totes dues coses, però jo ho confesso: tinc ganes de veure les amistats però encara tinc més ganes de fotre'ls el cap com un timbal de les anècdotes, les peripècies i les aventures vàries que he passat aquest estiu...

Això sí, la millor combinació és la de quedar amb algú amb qui has anat de vacances i fas un sopar, per posar en comú totes les fotos que tens...això ja és el súmum...i això va passar dissabte: em sembla que puc parlar per tots quan dic que, vam TORNAR a Menorca durant les 5 hores que vam sopar, xerrar i fer el passo de fotos!

En resum, és recomenable esmunyir-se de la realitat per reviure les vacances! Bones vacances doncs!!!

Us hi convido!


dijous, 2 de setembre del 2010

Tornar a la feina no em senta bé

I és que porto dos dies de feina i estic feta un cromo. M'explico:

1.- Tinc una urticària que em pica tota la zona del coll per davant. Són uns petits-minúscols granets que piquen horrors!!! Per no dir que m'hauré de posar un mocador de lo mona que estic. Al·lèrgia a la feina potser? No comments.

2.- Ahir tenia una picor a la gola que aquesta nit, s'ha anat aguditzant. I avui: Mal de cap, malestar i sobretot TOS, MOLTA TOS i no d'aquella de nena fina no...al contraeri la veritat, més aviat és una tos de camioner que té tela! Total que cap al metge en sortir de la feina....doncs la broma m'ha costat antibiòtic per 7 dies i xarop per la tos!!!

Definitivament: No hi ha res com estar de vacances!!!

dimarts, 31 d’agost del 2010

Tornada definitiva

I sí, tot el bo s'acaba...ahir vaig tornar definitivament i demà, ai demà...torno a la feina.

Però ha estat el millor dels estius que he passat:

primer muntanya (a lo bèstia, bèstia). Vam fer la "carros de foc", potser per a segons qui no serà un gran què, però per a mi va ser simplement BESTIAL. Molt esforç però val la pena! I tant!!!

Sabíeu que no havia tingut abans agulletes al muscle que hi ha sota el dit polze??? No sabia ni que era possible tenir-ne...us imagineu com tenia els quatríceps i els bessons??? Ja, ja!

Després va ser molt fort: em vaig enamorar de nou..... de Menorca!!! No tinc paraules! Simplement meravellós i tot gràcies a la M i al P. Els hi estaré eternament agraïda. Vam passar una setmana a casa seu que serà difícil d'oblidar.

Per acabar, vam tornar de Menorca un dimecres nit i només pensar que em quedaven 6 dies per començar la feina i que si em quedava a casa m'estaria menjant l'olla...em deprimia. Vam agafar la maleta de nou i cap a Terol...Tranquil·litat, natura i folclore....genial!

I esperant les vacances de l'any vinent!!!


dissabte, 7 d’agost del 2010

Canvi d'estat...temps a les meves mans!!

Sí, ahir a les 15h va començar el canvi d'estat. Es tracta d'un estat mental i físic.

No sé molt bé com descriure-ho: sensació, sentiment, realitat....difícil de descriure però totalment real i vivencial.

I és que JA ESTIC OFICIALMENT DE VACANCES i...m'estan sentant meravellosament!

Ara dins el meu cap l'únic que em pot arribar a preocupar i no crec que el verb més adient sigui "preocupar" és que el petit refreda que em va generar el cinema a la fresca d'ahir nit, no em duri gaire...

Quin nivell....i és que només penso en el bé que s'està sense anar a la feina!!!

I ahir a les 15:01 ja vaig donar per inaugurades les vacances amb l'operació que faig cada estiu i que marca un abans i un després:

El meu estimat rellotge va quedar a la tauleta de nit....per vacances no es du rellotge!!!!

El temps passa a estar a les meves mans!





BONES VACANCES a tothom, que les disfruteu!!!


dimarts, 6 de juliol del 2010

Senza parole basta...


La guàrdia vaticana i el millor: un parell de monges conduint un FIAT....si és que SPQR (Sono pazzi questi romani!!!)

dilluns, 21 de juny del 2010

Allotjament confirmat

Simplement genial...Roma, non ti muovere che arribiamo subbito!
Mmmm, sí, sí, sí!!...i com necessito aquests dies a Roma amb l'amore...passejar, caminar i tornar a caminar! Perquè si alguna cosa té Roma és que no pares de caminar amunt i avall...i és tan maca! Gairebé tan com l'amore, per tant, compartir-la amb ell...serà un somni!
Moments de Roma, faré unes fotikos de moments que caureu de cul!
Només punc pensar en això aquests dies!

dimecres, 26 de maig del 2010

Nova Secció: Va de somnis!!!!

Sí. Fa temps que penso obrir una nova secció perquè per a mi els somnis són molt importants. Revel·len coses i donen lloc a poder pensar, associar, etc... les coses que hi vius en els somnis...perquè penso que hi ha somnis que són tan vivencials que arribes a sentir, respirar, cridar com si estessis en una vida paral·lela....així doncs que aquest raconet del bloc recollirà tots els relats relacionats amb els somnis que tinc, o que m'expliquen, o que llegeixo....SECCIÓ INAUGURADA!


dimarts, 18 de maig del 2010

Més coses a més del Barça?

Doncs sí, sense cap mena de dubte.

I que el meu amore no se m'enfadi, com a gran culé que és, però...davant la pregunta obligada del cap de setmana:

- Què vau fer diumenge?

Hi ha hagut milers i milers de respostes que parlaven del Barça i que quedi clar que des d'aquí els felicito!

Però... i la súper visita a Arbúcies amb excursió inclosa al Salt de la dona d'Aigua?... i la magnífica notícia d'embaràs que ens van donar els amics???

I...i el fantàstic dinar que vam fer tots plegats? Renoi quins canelons!

Obrim els ulls i les mires i veiem-hi més enllà: hi ha més coses a més del Barça! (per sort meva!)

dijous, 13 de maig del 2010

Relativitzant...



Sí. Relativitzar crec que és la clau i la millor manera de fer-ho és recordant a cada moment què és el més important per cadascú.
La feina, els calers, les coses materials i tot el que de vegades ens amoïna i ens fa estar estressats, preocupats, no ens deixa dormir...no-res!
El que realment és important és viure i estar bé...però sobretot, assaborir el que tenim i jo...mira que em costa de vegades, però m'he proposat posar-m'hi a consciència: a ello, i de cap! I és quan estic millor, quan com ara, tinc per davant un cap de setmana ple de coses a fer que m'omplen: veure els amics, dinar pic-nic a la Ciutadella...teatre al vespre i diumenge una excursioneta!!!
Què més puc demanar???

dilluns, 3 de maig del 2010

Primer dia de la meva nova feina

I avui, he començat de nou a la mateixa feina. Sona extrany i ho és. Per aclariments veure "Setmana de Reflexió".


I us preguntareu com ha anat? Doncs de la següent manera:
  1. Reunió amb el cap per plantejar què vol de mi en aquesta nova etapa.
  2. Reunió amb l'equip per plantejar-los què farà cadascú en la nova etapa i com ell espera que treballem
  3. Revisió de temes oberts
  4. Planificació
Com m'he sentit?


No gaire bé la veritat.

En primer lloc tothom em mirava de manera extranya i em preguntaven que com m'havien anat les vacances...imagineu la cara de circumstàncies que he posat jo...
Després, que el meu cap segueix en la seva tònica de "no te comuniques conmigo sino es para darme resultados, cualquier otra comunicación no la quiero".

Es curiós, perquè ahir van fer un reportatge a TV3 sobre la feina i els aspectes de l'empleat i la seva relació amb els cap, així com la manera que aquesta afectava a l'empleat...la veritat és que crec que ell se l'hauria d'haver mirat i aplicar-se el "cuento"...pero, no crec que se'l mirés ni se'l miri pas.

Aniré analitzant com va tot a partir d'ara...intento ser optimista però em costa bastant la veritat, però vinga, l'esperança és l'últim que es perd....

dijous, 29 d’abril del 2010

Fent proves...de música



No sóc gaire de la Shakira però no podem negar que la cançó és enganxosa...i l'altre dia de sentir-la a la ràdio em va quedar tota la tarda.
Total que em vaig fixar en la lletra i m'agrada sobretot aquest tros:

I might steal your clothes and wear them if they fit me
I never make agreements
Just like a gypsy and I won't back down 'Cause life's already bit me
And I won't cry I'm too young to die If you're gonna quit me
'Cause I'm a gypsy

La setmana de reflexió s'acaba...

Sí, sí. Ja som a dijous i la setmana de reflexió s'acaba, però almenys tinc una cosa clara: Avui faré el meu esquema de l'estratègia a seguir a partir d'ara.
M'ho escriuré. Mitjançant l'escriptura es reflexiona i per tant, el que queda escrit va en principi, un pas més enllà d'un pensament espontani.
Un cop escrit ho duré sempre amb mi, a l'agenda de la feina potser....i si cal, m'ho plastificaré, i tot per tal de no perdre-ho de vista. Serà la meva guia de ruta per a treballar.
Estic contenta de tenir-ho un pèl més clar.

dimarts, 27 d’abril del 2010

Setmana de reflexió

I jo, com tota la colla d'il·lusos que déu haver-hi, pensant que la setmana de reflexió era només per a preparar conviccions i raons per a la votació....
Doncs no! Ara es veu que no. No es limita a això si més no... M'explicaré: us parlo de l'esperada i mai celebrada reunió amb el meu cap. Jo li envio un email un dilluns des de fa 2 setmanes i em contesta que ens reunirem dimecres de 13 a 13'30h.
Preparo la reunió: faig fins i tot un guió perquè no m'enganxi i com sempre em canvii la truita i me l'endinyi del revés....total que arriba l'hora indicada i res de res. Ni reunió ni res... -"La haremos mañana" -
En aquest punt, jo ja ni tinc ganes de fer reunió ni de res. Evidentmen ni dijous, ni divendres....i així passa tota la setmana i la següent....
Però arriba divendres, un divendres 23 d'Abril, dia de Sant Jordi, de la rosa i del llibre....Entra per la porta, aviat per ser ell i per ser divendres i em crida al seu despatx.
Mitja hora, interrupció amb una reunió amb el Director General, reempresa i fins les 11'30h reunits.
Contingut i conclusions:
Ell porta la reunió i la paella pel mànec. Com sempre ho escriu tot en un paperet, tot ordenat.
Jo no puc ni parlar, només al final.
Em planteja que un cop arribats a aquest punt, ell només veu una solució per sortir de la situació: començar de zero.
Començar de zero és tornar-me a contractar, es definir maneres de treballar, és donar una nova oportunitat.
Però com tot, i més venint d'ell...és una arma de doble tall: tota persona nova, si no s'acaba d'adaptar a un lloc de treballi no dóna resultats, acaba per no superar el període de prova que tenim tots en una feina.
Dos anys i mig treballant junts i ara, parlant de superar períodes de prova...mare de Déu!!! però el millor de tot: quina altra opció tinc? Cap, marxar ja de l'empresa? NOOOOO!

Ho plantejo, a l'amore el mateix divendres que el pobre, em du a dinar amb rosa i llibre tot inclòs...i més tard, diumenge, als meus pares.

Primer de tot: visió positiva! És una oportunitat i he de pensar i crear la meva estratègia.
Recuperar la meva autoestima.
Analitzar els meus punts dèbils però també els forts i fer el meu mapa de ruta per treure el projecte endavant.
Prendre'm la setmana per desconnectar i pensar que puc i que tinc habilitats per fer-ho. I així ho faré.

Em diu que em pregui una setmana de la qual espera que canvii, que torni renovada i torni a una feina nova que comença amb data 3 de Maig.

Seré la nova Responsable, amb un equip que hauré de coordinar i amb unes tasques a fer i uns resultats a donar.

Aquesta és la meva setmana.


Us informaré dels meus avanços!

dissabte, 17 d’abril del 2010

La felicitat es transmet: quina sort!!!

Avui, l'amore ha dormit poc.
...apunts, coca-cola, nervis... i cansament.

Després, fer voltes al llit, neguitós i com sempre, una abraçada darrera l'altra. A mi, que quan tinc son i em desperten sóc la personas més antipàtica i sabiosa de la terra i de tot l'Univers, m'atreviria a dir.

Però ha arribat l'hora i ...sí! Dels 3 temes, un era "esports". Aquest ha triat i tot ha anat com la seda. Els nervis hi eren però estaven a segona fila. A primera en canvi s'hi asseien, la confiança, la seguretat i una mirada fixa tot i que cansada...que ha pogut tirar endavant l'exposició i tot i que ajustat de temps, ho ha fet prou bé!

El primer que ha fet quan ha sortit, trucar-me i una veu contenta, desbordant, m'ha dit: ha anat força bé!

I ara penso...hem de compartir la felicitat, hem de fer més quan un està content....perquè ja són prous els moments tristos que, per sort, podem compartir....però demano que fem el mateix amb els moments de felicitat si us plau! Compartim-la perquè us confirmo que sí, es transmet!!! I després he estat i estic contenta per tota la tarda.

Felicitats amore...ja queda menys!

diumenge, 11 d’abril del 2010

Una Setmana Santa GENIAL!

D'això se'n diu desconnectar: lectura, dormir, prendre el solet i no fer res....seguit de 4 dies al sud de França. Que al final vam trobar una casa al mig del no-res, una casa adjunta a una masia on vivia una parella d'holandesos hippies que cultivaven fruita i verdura biològica....una mica raros, però hi vam estar de conyes. I allà? Doncs castells, abadies, molt bona companyia i un menjar excel·lent: formatges i vins!

Què més puc demanar?...bé, potser que ho tornem a repetir aviat?

Us deixo un petit gran record de la meva visita à la France!