dijous, 28 de novembre del 2013

Les coses no duren per sempre, però recordarem els bons moments

ANTONIA FONT pleguen en el moment més àlgid de la seva carrera. Es donen temps per a experimentar a nivell individual.... i .....
Ens deixen amb un pam de nas - ja formaven part de la nostra vida i comptàvem amb ells per estones de caravana, per cantar tots dins el cotxe anant de viatge, per incloure'ls a l'obra de teatre de torn, per anar seguint-los per diferents indrets en els seus concerts, etc.... total que ara hem de fer un dol.
Primer, m'ha vingut un sentiment de... "és broma no?" "Això no m'ho poden fer!"... i és un sentiment de ràbia i traïcio.....
Després, passa l'estona, rebobines les raons que han donat, o simplement dius, no són el nòvio de torn, no et deuen res a tu directament... total... que acabes passant el dol i passes a valorar els bons moments que ens van fer viure....
Amb tot, us trobaré a faltar!!!

dimecres, 27 de novembre del 2013

Doncs a mi... m'agrada el Nadal!!!

L'altre dia van començar a encendre l'enllumenat de pobles i ciutats... tot engalanat i preparant-se perquè d'aquí poc menys d'un mes és Nadal.
I n'hi ha que ja es queixen, que si l'enllumenat és una despesa innecessària, que si el Nadal és consumisme, que si sembla que només hi hagi solidaritat per aquestes festes....
Jo no ho penso. Per mi el Nadal és una època maca, per gaudir de la família, per dedicar-nos temps i estar junts més que en altres moments perquè potser no tenim aquestes mini-vacances que ara vindran....
Nosaltres no som gaire de regals, però a mi, m'agrada fer alguns detallets ideats i pensats per cadascú dels que seiem a la taula... dibuixos, algun poema, un conte, unes galetetes... coses que puc fer jo mateixa sense gaire despesa i que és única per cada persona a qui la hi preparo.
Fins a cert punt em molesten aquests que tot el dia es queixen del Nadal... mira, és una època que hi és i sí que és cert que són moments en què trobes a faltar als que ja no hi són... d'altra banda però, si estàs en una casa amb criatures, suposo que ha de ser espectacular, veure els ullets dels petits amb la quantitat de coses màgiques que passen en aquests dies.... no sé si deu ser que en mi encara hi ha aquell esperit de nena?

Però ho dic ben alt i clar: a mi m'agrada el Nadal!

                                                                                         Foto extreta del Sr Google

dilluns, 25 de novembre del 2013

Dilluns congelats

A la feina, els dilluns d'hivern són bestials.... de tot el cap de setmana sense posar la calefacció, quan arribo, sembla que fa més fred a dins del despatx que a fora al carrer.
Amb tot, no em queixo, em tapo més que cap dia, vaig una estona amb la bufanda posada i em prenc una infusió ben calentona.
Suposo que sóc una noia de recursos i de fet, tot i el fred, treballar al mig d'un parc a la gran ciutat, no té preu!
                                                                                        Foto extreta del Sr Google

divendres, 8 de novembre del 2013

Break de veritat amb amics... de veritat

Cap de setmana llarg a la vista (el passat). Època de molta feina i d'agendes plenes.... era el moment. Trencar amb la rutina i marxar lluny, prou lluny per poder desconnetar, fer un break de veritat.
Hem passat uns dies amb uns amics al Pallars, en un refugi, amb tota una habitació per nosaltres sols i a més, ens han cuidat d'allò més: àpats  boníssims, jocs, passejades... total, un break de veritat.

Va ser divertit dormir en lliteres i amb matalassos comodíssims per cert, esmorzar i sopar en comunitat, el tracte de la Imma i en César.....

Vam tornar amb piles carregades i dilluns festa... per poder descansar del descans... (això seria metadescans?).
Aquí una imatge... 

diumenge, 3 de novembre del 2013

Victus... després de l'espera...

I Victus va arribar. Primer perquè el vaig regalar a la meva mare i ella el tenia "acaparat", després perquè quan em va tocar el torn, era en castellà i ja havia sortit la versió en català. Més tard perquè ningú em va regalar la versió catalana i valia els seus calerons... Després me'l vaig autoregalar... i en aquest moment, vaja, tampoc va poder ser perquè tenia tres llibres abans que esperaven ser llegits.
Total, aquest cop sí, finalment estic amb VICTUS en català.