diumenge, 3 de novembre de 2013

Victus... després de l'espera...

I Victus va arribar. Primer perquè el vaig regalar a la meva mare i ella el tenia "acaparat", després perquè quan em va tocar el torn, era en castellà i ja havia sortit la versió en català. Més tard perquè ningú em va regalar la versió catalana i valia els seus calerons... Després me'l vaig autoregalar... i en aquest moment, vaja, tampoc va poder ser perquè tenia tres llibres abans que esperaven ser llegits.
Total, aquest cop sí, finalment estic amb VICTUS en català.



2 comentaris:

  1. Doncs jo, i que no serveixi de precedent, el vaig acabar comprant en espanyol, perquè l'autor el va escriure en aquesta llengua per un motiu, i vaig voler ser fidel als seus desitjos, ja que m'agrada molt. Vaig dubtar fins l'últim segon, però em vaig decantar per la versió original. No sé si caurà a final d'any o a principis de 2014, està en llista d'espera.

    ResponElimina
  2. Bona raó... les VOs sempre estan millor que els doblatges, amb tot, aquest doblatge per mi és pseudooriginal. Jeje! A veure si quan comencis el teu, ja l'he acabat, que últimament, vaig a ritme de tortuga.

    ResponElimina

Digues, et llegeixo...