dimarts, 24 de setembre del 2013

Aniversari de festa!!!

Sóc molt afortunada.... estic passant un dia d'aniversari genial, amb aquells qui estimo i m'estimen i a més, no tothom pot dir que té festa cada any pel seu aniversari. I és que sí, ara fa uns quants anys, vaig arribar al món tal dia com avui, 24 de setembre.
Per tant, si bé, em queixo de les cues que faig cada dia per anar i tornar a treballar a la capital, els dies 24 de setembre, puc gaudir d'un dia de festa...i aquest any, de pont i tot!!! Total que aquí estic encantada de fer anys!!!!

De moment, tot genial i encara queda un sopar romàntic...això promet!



PD: un altre clàssic de cada any és recordar a la meva àvia els anys exactes que faig... sempre me'n posa de més o de menys, però... mai l'acaba d'encertar!

dijous, 19 de setembre del 2013

Reacció al·lèrgica

Fa poc he arribat a casa.... quin dia. Només són les 13h i sembla que hagin passat hores i hores.
Fins que he sortit de casa, tot anava bé. He agafat el cotxe com sempre, he parat a la benzinera de després del peatge, com altres cops havia fet, però ara que ho penso, feia temps que no hi passava. He segut després i res, cap a la feina.
No he abaixat la finestra perquè no feia calor, però en tot cas, he començat a notar picor a l'ull dret i picor al coll i al paladar. És aquella picor típica de quan tinc una "punta" d'al·lèrgica, per tant, he pensat... vaja s'acosta un dia de picor al·lèrgica.
Però ha estat arribar a la feina i la gent em mirava espantada... total que he anat al lavabo: mareeeeeeee!!!! Tenia l'ull dret gairebé tancat de la inflamació, el llavi de dalt tot inflat, més encara  des de la part dreta que des de l'esquerra.... i moquera, molta moquera.
He parlat amb un parell de metges, ràpid m'han dit que si podia respirar bé i què havia menjat o si havia fet servir algun medicament nou. Total, no he fet cap canvi en referència al que ahir vaig fer i als dies anteriors. 
Corrents, corrents, cap al metge en el moment que a sobre he sentit que em costava respirar: hi havia un petit xiulet al pit que cada cop m'amoïnava més.
Un cop al metge (de la seguretat social), he vist la meva doctora de capçalera i m'ha mirat i m'ha dit que semblava que m'haguessin pegat. No sé quina pinta devia tenir, però la seva cara, m'ha espantat. M'ha fet passar de seguida, davant de tothom, per explorar el coll i després tota la part respiratòria. 
Sembla que els xiulets havien desaparegut, però la inflamació general i local de la cara no.... llavors sí que m'he hagut d'esperar ben be una hora i mitja, abans no em punxessin una ampolleta potent de Polaramine... De moment, antihistamínics orals aquesta nit i demà un cop al dia i ... observar que em mantingui igual, i sinó, ràpid a l'hospital directament.
Emocions: angoixa, estrès per deixar tot el més urgent de la feina enllestit, preocupació i ara, cada cop més, alleujament i expectació. Ara a més, l'efecte de la punxada comença a fer-me son, una son dolça que em sembla que farà que abans de dinar faci una mica de migdiada avançada.... Tot ha quedat aquí, però m'he espantat.

diumenge, 15 de setembre del 2013

Esperança... i molta empenta

Sobre la diada... què puc dir? Doncs que va ser emocionant, sorprenent, gran, respectuosa, viva i en definitiva... esperançadora crec que és la millor paraula. Els següents dies tothom en parlava i bé, com sempre, diferents lectures és clar (desde el tema de "la gran mayoría" de la Soraya, fins a el tema de "lo tenemos que dividir por cuatro" que tampoc no entenc...), però no és d'estranyar, així és sempre.
Amb tot, penso que per nosaltres, els catalans, hi ha esperança i també hi ha empenta, ganes de fer, ganes de seguir en la mateixa direcció cada dia una miqueta. Estic orgullosa de ser catalana i ho dic alt i clar!!!

Us deixo un vídeo dels previs... en breu un dels de la nostra.... pell de gallina

dilluns, 9 de setembre del 2013

Fent via ... des de segona fila

La via catalana, la cadena humana, la via per la independència.... aquests dies és impossible escapar-ne, tots els mitjants, tothom (al forn, a la feina, fins i tot al metge...) en parla. En el moment que ens hi vam voler inscriure ens tocava anar a la Jonquera o al Perelló, però com que tenim uns amics a Mataró que ens cau relativament a prop, vam decidir posar-nos amb ells, però en no tenir tram assignat, anirem a segona fila. Ahir vaig saber que fins i tot jo tindré un tram, el dels despitats, adormits o lents... el tram zero.
Però això ja va amb nosaltres.... no m'agrada gaire el protagonista, i penso que no necessito aclaparar el protagonisme a festes, reunions o demés. Vaja, que estic més còmoda a segona fila i per tant, en aquesta ocasió, fidel als meus principis: participaré en la meva pura essència, des de la segona fila... però, igual de motivada i encantada, que els de primera fila!!!


dimecres, 4 de setembre del 2013

Cuscús... aquest cop sí!!!

Finalment, he trobat la fòrmula... espero que amb aquesta nova tècnica de preparació del cuscús que he descobert, no em torni a passar com sempre, que em queda un cuscús que no està a l'alçada... si bé el faig amb tot l'amor del món i m'hi esforço però és que quan no em queda massa fet (pastós i tot), se m'enganxa o bé, em queda cru.
Gràcies a un blog de cuina que trobo espectacular i recomano: No más de mamá (un secret: jo ja el seguia des que es deia No más tuppers de mamá). Té moltes receptes i molt ben explicades, a més, la presentació m'encanta. Total que gràcies a aquest blog, sembla que podré provar una nova manera de preparar-lo que espero que sigui la definitivaaaaaaaa.

Cuscús amb verdures, amb xai, en amanida, tabulé.... tremoleu que vinc!!!!!

Us deixo també el súper link, on s'explica com es fa la hidratació del cuscús, per tan...post amb recepta GRATIXXX!!!! Atenció, al punt 4!


Que vagi de gust!!!


dimarts, 3 de setembre del 2013

De "mandaos y recaos"

A dos dies de tornar a la feina, a l'inici de curs vaja... estic anant amunt i avall fent totes aquelles coses d'última hora que no vull deixar pendents quen comenci la bogeria del curs...i és que, el proper curs que comença serà duret. Però aquí estaré amb forces per superar-lo amb nota.

Doncs això: encàrrecs, gestions, compres, arreglar coses, perruqueria, taller mecànic, metge.... i estic contenta d'anar fent "ticks" a la llista imaginària que hi ha al meu cap amb cosetes que tinc pendents.

Avui mateix, he deixat el cotxe al taller per tenir-lo ben apunt per voltar amunt i avall, he anat a buscar unes tapes per a les cadires del menjador (les que hi tenia eren velletes i ja n'havia saltat alguna, per tant, cada cop que ens aixecàvem de la cadira... nyeeeeeeeccccc) i no trobava mai el moment de comprar-ne i canviar-les, avui... he donat aquest gran pas. Ara, a veure quan trigo a canviar les velles, pulir les potes i tornar-hi a posar les noves (però això ja dóna per un altre post).

M'estaré tornant maniàtica de les llistes???? fins i tot vaig veure a l'Fnac l'altre dia un llibre del "mètode checkList" i vaig estar temptada de comprar-lo... fins que el vaig obrir és clar, i em vaig adonar de quant llestos són alguns, que penso que podrien vendre fins a sa mare!!!

Total que estic en estat de fer gestions i encàrrecs... però ja us ho dic, m'agrada més l'expressió que vaig sentir de boca d'una senyora gran... Ejtoj díaj que me quedan de vacacionej, pué ná, pa aprovexá y hasé algunoj mandaos"


dilluns, 2 de setembre del 2013

Tornem-hi...

He tornat... ara per ara, amb ganes.... també he de dir que ja veurem quant dura (coneixent-me com em conec a aquestes alçades). 
El que tinc clar és que no serà una obligació. Ha de ser un espai per escriure per plaer, no perquè CAL QUE escrigui.
I la única pretensió és aquesta... tenir un espai d'escriptura, de tranquilitat, d'intimitat i en definitiva, un espai personal especial.
Sigueu bevingudes i benvinguts i espero que poguem compartir bones estones.

Fins aviat.