Concert... i ALEGRIA!

Divendres nit. Una setmana a tope de feina, per variar. Regal de Reis que es va "obrir" el dia 6 però fins al divendres 27 no estava disponible... 

Concert dels Antònia Font a Mataró, presentaven Lamparetes. Al CLAP!

Gent de totes les edats, gèneres i colors... tots cantant i emocionats amb cançons noves del Lamparetes i amb les cançons de sempre... i sobretot ALEGRIA!!!

Una de les raons per somriure d'aquesta setmana, això segur! 

Adéu 2011 i Benvingut 2012!

Han estat 15 dies. M'ha costat 15 dies poder escriure un post com el que tinc ara al davant i estic repassant abans de donar-li al botó de "publicar". Ja pensaré a què és degut tot i que no en tinc gaire dubtes.

El 2011 va ser un any de canvis, canvis a tots nivells i la veritat, tot i que va tenir estones i moments molt bons, estic segura que el 2012 ha de ser millor. Si més no, JO l'enfocaré per tal que ho sigui.

Al 2011 vaig perdre la feina però en vaig trobar un altre. 
Al 2011 vaig descobrir nous móns: vaig trucar a la porta del món del teatre i vaig arribar a actuar en una obra.
Al 2011 vaig aprendre moltes coses i d'altres, les vaig aconseguir oblidar o desaprendre (paraula de moda).
Al 2011....

Podria fer una llista mooooooolt llarga i segurament em deixaria coses ... Amb tot, el que tinc per segur és que hi ha una cosa que vull per al 2012, que vull que sigui diferent. 

En els últims dies hem hagut de dir adéu a la meva cosina, la M. Una dona que per damunt de tot era una dona forta, amb les coses clares i que aconseguia allò que es proposava. Va aconseguir tot el que es va platejar però no va poder amb un càncer que va resultar ser més fort que ningú: que els metges, que els tractaments, que la medicació, que ella. Segur que aquest fet ha marcat de manera molt important aquest post, no cal dir-ho. I és cert que em trobo en un moment de reflexió on el que tinc clar és que tot i que hi hagi coses que no depenen de nosaltres i ens poden semblar més o menys justes, només hi ha una cosa que sí que depèn de nosaltres mateixos: l'actitud amb la qual ens prenem aquestes coses i l'actitud davant la vida en general.

Per al 2012 només tinc un propòsit... i en aquest cas, no importa la quantitat sino la qualitat. El meu propòsit és ser una miqueta feliç cada dia i fer que els que són al meu voltant i m'estimo, també ho puguin ser.

Tinc ganes de moure'm però sabent com i quan aturar-me a gaudir de la quietud, tinc ganes de riure fins a quedar-me sense aire, tinc ganes de compartir, de parlar, de sentir, de gaudir amb tots aquells que són al meu costat.

És un propòsit que no em generarà pressió per a complir-lo, que no farà que m'estressi per dur-lo endavant i de seguir millorant, de seguir incrementant la dificultat... com al circ... És dins meu i es basa en saber gestionar una cosa que depèn únicament de mi: la manera de prendre'm les coses... Semb la senzill, però no ens confonguem, és una de les coses més complexes que hi ha, però no impossible. Aquest és el meu repte de l'any i de la vida a partir d'ara. I.... allà vaig!

A la recerca del temps últimament

Dissabte - Sí

Diumenge - No

Dilluns - No

Dimarts (festiu) - Sí

Dimecres - Sí

Dijous (festiu) - Sí

Divendres - Sí

Dissabte - ?¿?

Diumenge ?¿?

... aquests són els dies uqe he treballat. Jornades: de 10 a 12 hores aprox. Necessito temps per treballar (per acabar la feinada que em queda abans de tancar l'any) i necessito temps per descansar: dormo unes 7hores al dia (encara que hauria de dir a la nit, perquè és quan dormo), menjo ràpid (massa) i no tinc temps per llegir, per escriure aquí al bloc ni per veure els que m'estimo... em falta temps... en buscaré i sobretot, lliutaré per tal que no hi hagi només una cosa: només feina o només tal o qual... Cal que hi hagi coses vàries a la vida. En la variedad está el gusto... o això diuen.

Estic molt cansada i vaig estirant, em sol passar que en èpoques, això em passa factura i quan em relaxo...patapam! Refredat al canto, baixen les defenses i acabo per "enganxar-ho tot", qualsevol virus que corri per aquestes terres: "meu!!!" segur que l'enganxo jo!

Però va, és l'sprint de final d'any... o això em repeteixo cada dia quan em llevo i sento que se'm tanquen els ulls en anar cap a la feina.... però, fluixet em dic: "Ja queda poc, una mica més va!!".

Moments que m'han fet somriure

Aquesta setmana ha estat mogudeta però dins de tot el moviment... hi ha hagut moments d'allò més macos, aquí n'hi va un tastet:

• Sopar amb les nenes: verdures a la planxa i bones xerrades
• Converses i reflexions sobre el futur
• Exposicions diferents
• Cinema i psicologia "tot en un"
• Cuinetes que no han sortit gens malament
• Dia de natura amb un cel que costarà d'oblidar

...

Per dir-ne només uns quants: aquí en penjo algunes fotos....

Tarda de cinema i també de cuinetes

Tarda ben entretinguda: pel·lícula de dos grans psicòlegs: Freud & Jung, grans mestres. La història del seu moment de simbiosi, i també, la del seu allunyament... les teories de Freud va arribar un punt, que eren massa "arcaïques" per a un Jung que volia anar més enllà de la referència insistent a la sexualitat del gran Freud. I de fons, una història d'amor entre Jung i Sabina Spielrein, també una psiquiatra i dona, dos coses que segurament al principi del SXX no van ser fàcils de dur alhora. Ha estat una bona elecció i la recomano, no sé si potser amb un punt de tecnicismes una mica massa avançats (els que no són del ram potser s'han perdut algun matís a nivell de guió). Però en general, com que la història principal és propera  a tothom ... hem sortit tots convençuts.

I després... hi ha temps per tot: proves culinàries d'allò més entretingudes i demà les tastaré però la pinta si més no, boníssima!!! Això però es mereix una entrada a part.