dimarts, 25 de gener del 2011

Ja queda menys per plegar

Mmm, aquesta setmana ja és tot diferent, ja veig el final i ja començo també a tenir pors. Por de què? Doncs de com omplir el temps que tindré, de sentir-me malament per anar a contra-corrent de tot i de tothom...
Ara per ara, estic parlant amb proveïdors i enviant-los el meu CV per tal que si saben d'alguna cosa em puguin orientar. Es tracta de tenir els ulls ben oberts i de mostrar el millor de mi mateixa perquè els altres també ho vegin.
Tot i amb això, crec que no trigaré en trobar alguna cosa, tinc aquest pressentiment i suposo, que aquest desig....

Espero que els desitjos de tots es facin realitat aquest 2011!!! Bufem entre tots??


dimarts, 18 de gener del 2011

Reunió de tancament

Avui m'he reunit amb el meu cap. M'ha fet esperar fins a l'hora de dinar...quins coll...Però m'és igual. He sigut valenta i li he demanat tot el que havia preparat i ha dit que sí a tot. Encara estic sorpresa. I és que suposo que ell també està preocupat.
Així doncs: dia de finalització, el 31 de Gener.
Tema comunicació solventada, tema contacte amb proveïdors també solventat, tema motiu sortida també.
Penso que cal veure aquests dies com anirà però penso que serà bo.
Després he quedat a dinar amb els meus pares i els ho he explicat. Han estat contents.
I jo, encara més!!!
Ara ja tinc ganes de passar pàgina i de seguir per un altre camí. Ho necessito.


divendres, 14 de gener del 2011

Fase introspectiva...

Veig que estic entrant en una d'aquelles èpoques d'estar amb mi mateixa, reclosa, sense gaire ganes de relació amb els altres i és ben curiós perquè he après que la vida es mou per relacions i són la base de tot el que ens succeeix...
Total que m'ho veig venir: dies sense trucades, sense quedar, sense escriure...i és que necessito una mica d'espai. Però almenys ara en sóc conscient.
Però després surt la raó que diu:" però què fas aquí tancada?", "has de parlar amb gent, quedar, trucar, etc"
...I és que sé que té raó (per això és la raó suposo no?)...i l'efecte de que en tingui és que em trobo pujant al poble demà on estaré amb gent, després anant a veure a l'amore i després més tard, al sopar de només-nenes...
Per tant em forço a fer-ho perquè un cop he feta cadascuna de les passes hi estic bé i la raó em diu a cau d'orella de nou: "veus com has fet bé de pujar, quedar, sopar!...si no què, t'hauries quedat a casa tota sola donant voltes a les coses?"

Ffff, però de vegades em costa fer cas a aquesta savionda de la raó, ella tot ho troba tan fàcil, tan evident, no té en compte tot el que jo penso. Amb tot, com que sempre he estat una mica rebel...de vegades, no faig cas!!!

Avui per exemple, després de la setmana que he tingut, només em ve de gust sopar no gaire tard i mirar una pel·li empalagosa, davant la qual sé que hi ha una alta provabilitat que em quedi adormida i apa, cap al llit aviat!

I és que tot són fases a la vida, i ara en ve una d'aquestes....

dimarts, 11 de gener del 2011

DIA DUR: Males notícies o ...potser no tan dolentes???

Avui porto un dia que té tela....reunió amb el jefe i comunicació que el meu lloc de feina desapareix...sí, sí que em quedo sense feina en definitiva.

La reunió ha durat una hora i mitja i la veritat, jo he estat d'allò més tranquila i em fa l'efecte que el que estava nerviós era ell...i tant si ho estava. Sobretot quan ha reconegut que m'havia tractat malament i que no sabia gestionar la situació actual al departament....i jo que pensava que mai sentiria aquestes paraules de la seva boca. Total que em surt amb que el tema s'acaba però que trii jo com fer la "sortida" de l'empresa i m'ha donat 3 opcions:

a. Seguir per un temps prudencial (?¿?) fins a trobar feina
b. Marxar a la de JA. És a dir, no tornar ni demà
c. Acabar a final de mes

Evidentment l'he escoltat total l'estona, he pres les meves notes i per acabar li he dit que ja era hora que plantegés aquest tema perquè allargar aquesta situació no ens duia enlloc. I ha estat d'acord i tot. Ara bé, li he dit que evidentment no esperés que li contestés en aquell moment i que és un tema prou important com per a haver-lo de reflexionar i comptar amb l'opinió d'altres persones i tot. Total que li he dit que fins dilluns no tindrà resposta.

Surto de la reunió i he trucat als meus pares per comentar-los la notícia. Ells ja sabien que tenia la reunió i vam quedar que un cop acabés, els trucaria. Total que s'hi posa le meva mare i em diu que no són a casa, eren a l'hospital: han ingressat al meu pare amb un episodi de pèrdua de memòria.

El primer que m'ha vingut al cap: això és important no la collonada de la feina!!!!

Corrents he marxat cap a l'hospital, i allà, en un box i en cadira de rodes amb el suero posat en una via, me l'he vist i al costat ma mare, amb una cara....

Total, que el primer que em pregunta és per la feina....a la merda la feina!!!

Bé, ara que són les 20h ja sóc a casa i el meu pare té l'alta mèdica. Demà haurà de tornar al neuròleg però de moment han descartat que sigui un tema vascular (tipus ictus-infart cerebral), que era el que ens preocupava. La doctora que ens ha atès ha dit que es tractava d'una Amnèsia Global Transitòria (ATG) i que no tenia causa coneguda, que a més, són episodis que es donen cada vegada de manera més freqüent en persones no precisament velles o ancians...sino que de 35 a 65 anys tenen una alta presència....

Reflexió:

Cal que valorem més els que tenim al costat: família, amics...i que donem importància relativa a tot allò que no contribueix a la nostra felicitat.

Avui m'han donat una mala notícia, la de la pèrdua de feina...però crec que el sentiment que tinc ara mateix és més aviat d'allegujament i de lliberació, per no haver d'aguantar més al paranoïc del meu cap i el seu assetjament laboral.

El que és una bona notícia és que el meu pare és a casa i sembla que està bé i s'ha descartat tot el dolent.

diumenge, 9 de gener del 2011

La Caixa dels Trons s'obre una micona...

Sí, he decidit que fruit del procés en què estic per estar millor amb mi mateixa, hi ha persones amb les que vull compartir La Caixa dels Trons...de vegades no ens veiem prou i altres, a mi em costa mooooolt dir les coses. Per això he arribat a la conclusió de que vull que algunes persones coneixin aquest raconet de mi, de la meva intimitat i de les meves reflexions...amb els "riscos" que això comporta i amb les avantatges també.

Per tant, benvinguts i benvingudes sigueu!!!

Aprofito aquest post, per deixar mostra de la meva primera creació dins de la col·lecció "Nenes mones" que serà una col·lecció d'agulles de feltre feta amb moooolt d'amor!

Gràcies per ser-hi!


dimarts, 4 de gener del 2011

Infidels...avui sí

Fa dies que per una cosa o altra acabo no veient una de les sèries catalanes que penso que estan més ben aconseguides.

No he suportat mai les "sèries-migdiada" que els hi dic: aquestes que fan quan acabes de dinar i no et provoquen més que son: cors de la ciutat, etc....Fins i tot hi ha sèries que feien després de sopar i també tenien el mateix efecte, com per exemple Ventdelpla...aquesta totalment insuportable.

Total que sense gaire confiança vaig començar a veure un dia Infidels, era diferent...històries de noies, de noies molt diferents que tenen una cosa en comú: són amigues i sempre tenen temps per nedar juntes.

Bé, la veritat és que és una sèrie una mica utòpica i fins i tot, pinta unes "superwomans" que són més irreals que els personatges de les que abans he criticat, però mira, m'ha conseguit enganxar. Si més no, és un producte diferent!

I la veritat, feia dies que pel que sigui no aconseguia veure'n cap capítol. Avui però és un dia tranquil: he sopat aviat i faré sofing+sèrie...quin luxe de tant en tant!!!

diumenge, 2 de gener del 2011

Segueixo creant...

Doncs avui m'hi he passat tota la tarda i he aconseguit coses que no estan malament. En deixo una mostra:

Agulla de pit en vermell i negre
Arrecadres ensaimada
Collaret rodones amb anell a joc

I és clar, de tant fer anar les agulles amunt i avall al final abans de perdre-les he decidit fer un "clava-agulles" dolç dolç com un carmel!!!

Aquí ho teniu.


dissabte, 1 de gener del 2011

Primeres creacions

I és que penso que el 2011 serà molt més creatiu per a mi que el 2010. No ho sé, però és com si necessités canalitzar la meva capacitat (?¿?) creativa de vàries maneres: teatre, escriptura i la última....disseny i creació de cosetes vàries.
Potser aquestes són les primeres i no són les més maques, però per alguna cosa es comença...quan veus una peça que t'ha costat i està acabada, la satisfacció que tens és important. I què ha de ser la vida sino una cerca constant de satisfacció i felicitat???
Doncs aquí van les primeres creacions: anell a joc amb arrecades de penjar, arrecades de botó i clauer de feltre, per les claus del cotxe.



Eps i en prometo més!!!