dijous, 12 de desembre del 2013

Atenció! Pregunta.

Avui era en una jornada per un tema de feina. A la cloenda, parlava el conseller Boi Ruiz i un cop ha acabat la seva intervenció ha demanat el micròfon de nou per din-nos que tenia una última cosa a dir.
Ens ha informat que feia uns minuts, s'acabava de definir data de consulta i format de la pregunta.
Tota la sala ha fet un rebombori general.

El dinar institucional de després, ha estat marcat pel tema, més que no pas pels diferents aspectes dels grups de treball i de la sessió de feina que havíem desenvolupat durant tot el matí.

En qualsevol cas, hi havia una sensació de felicitat: tenir definida la pregunta i la data és un pas endavant.

A la tarda, quan baixava en cotxe, amb la ràdio posada, he pogut veure que tot no és ni tan maco, ni tan fàcil.

I aquí van algunes reflexions:


  • Per què una pregunta tan complicada?
  • Quan té a veure l'acontetament dels diferents partits amb aquesta complicació?
  • Quines conseqüències tindrà al moment de fer la consulta, aquesta cosa enrevessada?
  • Per què els grans professors de dret constitucional, dret internacional i altres drets.... no veuen la viabilitat de la consulta i diuen en canvi, que els partits no s'han assessorat prou bé jurídicament veient que han plantejat la pregunta en aquests termes?


Són moltes preguntes i no hi ha respostes clares.

De moment, des de l'ANC estan contents amb l'avanç tot i no estar gaire satisfets amb la formulació de la pregunta... i diuen que faran feina per tal d'aconseguir el Sí - Sí

I jo em pregunto... totes aquestes il·lusions i ganes d'avançar, seran finalment frustrades perquè de fons hi ha un tema de la possibilitat de fer la consulta i que aquesta sigui alguna cosa més que una enquesta a la població i es quedi aquí i prou?¿?¿ Evidentment espero que no, però ara per ara... tot i que en cara resta molt per endavant... no deixa de neguitejar-me tanta complicació.


diumenge, 1 de desembre del 2013

Atrevent-me a parar de mica en mica

Sempre corrent, sempre fent mil coses i arribant a tot i ... és clar, a més, amb bona cara.... 
Ara mateix, vull començar a dir prou: a anar més a poc a poc, assaborint cara moment, sense pressa, sense pensar què vindrà després i el nou repte. Ara, decideixo fer un STOP i gaudir d'aquest moment, sense por de "perdre'm coses", de "podria haver fet", "potser si hagués .."... res de res: viure l'ARA vol dir apreciar el que en aquest moment hi ha amb mi i vull que hi hagi amb mi.
Prou d'anel·lar coses que no són aquí i ara.
Amb això no vull dir que no tingui o no vulgui tenir plans... i és clar que tinc coses a la vida que vull, estimo i per les que em llevo cada dia, però són les grans coses. La resta, és poc important, l'important és viure l'ARA i l'aquí.
I estic contenta de fer aquests petits canvis, a poc a poc, afiançant cada pas.

                                                                                                Font foto: Google