dimarts, 30 de novembre del 2010

Felicitats als culés! però no tot és futbol...

Jo no sóc de futbol, de fet, no li trobo massa el què. Ahir com era d'esperar no vaig veure el partit i realment, era tot tranquil al carrer abans de la golejada.

Però és curió, va haver-hi un moment que em vaig sentir com si no fes bé, com si m'hagués d'amagar d'una malifeta, simplement perquè no estava davant cap pantalla mirant l'espectacle. I és que són els efectes de la pressió del gru: I és que em sembla que amb la micona que sé de futbol sí que sé, que el Barça té un equip magnífic i ahir es va demostrar en el que sembla que va ser un dels seus millors partits...per això també vull demostrar que sé ser empàtica, i felicitaré als culés que ho viuen amb tota la passió que pot existir.

Ahir en acabar el partit, per uns moments, era com si arreu s'hagués aturat el temps, com si els problemes i els temes en general ja no fossin importants...només hi havia una cosa: el Barça. I què me'n diue de la histèria ha durat tot avui (i suposo que el que ens queda!)?

Amb tot, des de lapostura més carinyosa cap als culés, he de dir que ha estat una mica pesat a la feina amb el tema del partit, dels gols, de les pica-baralles, etc. Gent amb la bufanda del Barça, amb samarretes per sobre del jersei (clar amb el fred que fa!) i amb un somriure d'orella a orella...Ho trobo una mica excessiu tot plegat, no ho entendré mai però mira, com diu la gent gran: "millor que facin això que no pas que s'endroguin!".

Amb tot, felicitats culés!

diumenge, 28 de novembre del 2010

Fira d'hivern i ànims positius

Avui ha fet un matí radiant. Visita a una amics, rialles amb les fotos de la sessió de l'altre dia i per acabar, passeig a una d'aquestes fires d'hivern, plenes de gent i d'olor de bosc.
En aquestes fires hi venen tot tipus de productes alimentaris, d'artesania, etc. M'ha cridat l'atenció una parada plena d'herbes remeieres. N'hi havia per a tots els mals: migranyes, artrosi, estrenyiment, col·lesterol, etc. Era curiós veure la quantitat de cistells i cistells amb herbes per a guarir algun mal.
Però el millor ha esta aturar-me davant un cistell ple, ben ple d'herbes per la depressió i la tristesa...i és que era la més plena de bon troç i llavors m'he posat molt contenta de cop, ja que he pensat: ningú en aquella fira estava deprimit o trist! Quina alegria!


dijous, 25 de novembre del 2010

Per fi!!! Ja ha arribat.

Les primeres senyals van arribar farà un mes aproximadament. Ja vam agafar els primers abrics i vam deixar l'armari d'estiu totalment net i ordenat fins a la propera...
...Però des d'ahir, si més no a la meva ciutat, ja li hem donat la Benvinguda oficial: ja ha arribat el fred. I com se'l troba a faltar en aquests dies d'entretemps que al matí fa fresca però al migdia et mors de calor. Tots crec que ja l'esperàvem amb candeletes i ja ens ha arribat i "a lo grande" perquè ahir no ho sé pas però aquest matí, estàvem a 3 graus. Només 3!!! Total, que jo a casa ja he començat l'operació hivern: calefacció, mantenta al sofà (dues) i cada dia abans d'anar cap al llit faig una infusió ben calentona arraulida sota la manta del sofà. Ufff, l'operació de passar de canviar-me de roba i posar-me el pijama, cada cop costa més...però un cop ets al llit, tapada fins a més amunt del nas, s'hi està tan bé!!! I és que a mi m'encanta l'hivern! Estic contenta de que ens hagi tornat a visitar.


dilluns, 22 de novembre del 2010

Los Ojos de Julia

Dissabte a la nit, presses, fred però per fi vam anar a veure "Los Ojos de Julia". Dos intents previs. Comença la pel·li: Música forta, respiracions...per al meu gust, un pèl previsible i fins i tot, massa gore...pero el Guillermo Deltoro ja ho té una mica.
El millor, sens dubte el repartiment d'actors i l'elaboració dels persontages....molt i molt bona. La majoria catalans i molt ben treballats. La recomano!


dilluns, 15 de novembre del 2010

Quina barra la companyia de la llum

Ja no saben com fer que els usuaris paguem per tot! no si...encara em sembla estrany que no haguem de pagar per respirar (de moment).

Total que la història és que la meva companyia de la llum s'ha dedicat a enviar cartes certificades als usuaris per tal de dir que si no tens un ICP (Interruptor de Control de Potència) que sigui acord al teu consum t'augmentaran la quota mínima 3 vegades més. I la qüestió és que jo tinc contractada una potència de 3,3Kw, mentre em dieun que si no vénen a precintar-me l'ICP amb la potència concreta em passaran a facturar 10Kw!!!...estic indignadíssima, sí perquè ara a les companyies de telefonia i Internet ja en tenim uns altres que s'hi sumen: els de la llum. El que està clar és que si abans de 20 dies no demostro que tinc l'ICP correcte passaré a pagar pel mínim de llum, el triple....però què s'han cregut que tinc una mansió o què? A veure que el pis es prou gran (86m2)...però potser en fan un gra massa, no?

diumenge, 14 de novembre del 2010

Cap de setmana, de feina...

...I és que estic pagant, pagant el preu de la meva dèria per fer coses i més coses. Per no tenir mai prou amb el que tinc que he d'agafar i adquirir nous compromisos, noves implicacions, noves paraules...
I després perquè diguin que "el saber no ocupa lugar"... primera, SÍ ocupa lugar i segona, ocupa molt de temps, dedicació, anar a classe, després repassar els apunts a casa i preparar tot el referent a deures, treballs i ja no dic quan hi ha exàmens....Dons sí, parlo dels dos cursos que estic fent. Un d'ells acaba ara, el 27 de setembre. Presencial, a Barcelona, divendres i dissabtes al matí. L'altre Online, amb la Universidad Complutense de Madrid...jo tota una catalana, estudiant amb els de la Capital del Reino...però allà estic,a i el que fa la tecnologia!!! Bé, el tema és que he estat entre assistir al curs de Barcelona i preparant els treballs del curs de la Complutense....m'ha passat aquest cap de setmana volant...i demà sniffff, ja torna a ser dilluns! Quina llàstima! Sort que ara acabo ja l'últim treball d'aquest mòdul i podré fer alguna coseta més el cap de setmana vinent.


dijous, 11 de novembre del 2010

Influència de la méteo en l'estat d'anim

Què me'n dieu d'un dia d'hivern fred però amb un cel nítid i un sol que escalfa allà on va? No hi ha res millor que un dia assolellat i amb el cel ben "escampat" per recobrar energies.

Vent, ambient sec, altes pressions, boira....tots són fenòmens meteorològics que penso que afecten les persones de manera negativa. I és que pensant-hi, aquesta setmana estava sent un desastre: irritabilitat, mal de cap, nerviosisme, orelles tapades....tinc la teoria que un element important en tot plegat ha estat la méteo. Tot aquest ambient tan carregat penso que no porta res de bo!

No ha estat un tema d'hormones, del refredat que porto ni que tingui els operaris ampliant el departament a la feina i sense parar de fer soroll. Imagineu -Ara tanqueu els ordinadorsAra us quedareu sense correntAra vinga a fer anar la ditxosa "radial" que fa un "estruendu" que tela...ha estat el temps! Però el bo de tot plegat: el cap de setmana farà un temps esplèndid!!! Sol i ambient serè...a disfrutar-lo!!!

Imagineu poder triar el temps que volem cada dia com aquell qui tria la imatge de cel serè que troba a Internet...


dimarts, 9 de novembre del 2010

Hi sóc però com si no hi fos...

Porto uns dies liada, capficada, agobiada, cansada i una llarga llista de XXX-ades que em duria massa feina escriure. En resum, és una d'aquelles setmanes que me la passaria dins del llit i pràcticament sense abaixar el nòrdic més enllà del nassarró...que comença a fer una rasca que tela!
Tinc molts pensaments i moltes coses per escriure però, com si no les tingués, no estic gaire (gens?) inspirada. Esperem que sigui un bloqueig temporal...


dimarts, 2 de novembre del 2010

Uns deures molt complicats

Demà he de tenir preparats uns deures ben particulars. No són del curs del dissabte, ni del que faig Online, són deures que m'han posat a la sessió de dimecres.
Encara no m'hi he pogut posar i desde dimecres passat, serà que no he tingut temps.
Però en què consisteixen, deveu pensar?
Doncs en posar per escrit tot allò que puc arribar a imaginar de la meva vida al costat de l'amore. I tot, per què?
Doncs perquè en la imaginació hi ha els nostres desitjos i les nostres pors. En la imaginació (un punt més enllà de la sobre  "capada" realitat i consciència, hi ha lloc perquè surtin anhels, desitjos, fantasies...però també pors, temors, terrors...
Hi ha alguna cosa que em bloqueja i que no em permet avançar amb aquest tema: la vida al costat d'algú. I el que més por em fa? És un algú genèric o bé estic parlant de l'amore amb totes les lletres??
M'hi he de posar aquest vespre i veurem demà com ho interpretaré demà a la sessió.

A veure com va....

dilluns, 1 de novembre del 2010

Llibre: Aurora Boreal

Aurora Boreal d'Assa Larsson

L'he acabat aquest matí, tot i tenir festa, m'he llevat més aviat amb moltes ganes de saber-ne el desenllaç....ja que ahir no vaig tenir gaire temps.

He consumit les últimes 42 pàgines que realment, han estat trepidants. Descobriments, sorpreses, aspectes previsibles també i potser, una mica massa "pel·liculero" a l'estil Trilogia Millenium. Les dones segueixen essent les heroïnes a les noveles negres sueques...però mira, a mi m'agraden.

El recomano pels següents motius: 
  • Ritme àgil i trepidant
  • Alt nivell d'atenció (molt difícil de deixar)
  • Un pèl de políticament incorrecte (no gaire tampoc)
  • Interessant visió de la dona (dones treballadores, molt bones professionals i mares...psè)

A millorar: la part més pel·liculera del final i potser en algunes ocasions, al llarg de la novel·la trobava a faltar una mica més d'aprofondiment en els personatges, potser seria en ocasions una mica superficial.