divendres, 31 de desembre del 2010

Això s'acaba...és l'hora del balaç!

Em vaig dir a mi mateixa que no faria més balanços anuals ni més propòsits per l'any nou, però ja sigui perquè em trobo valenta, contenta i amb ganes de fer coses...o ja sigui, perquè sí, he decidit desdir-me.

A mode de resum puc dir que el 2010 m'ha portat...

  • Més coneixement de mi mateixa
  • Més serenitat, tranquilitat i consciència de les coses que sento i penso
  • Més moments compartits
  • Més autoestima i una més justa valoració de com sóc i el que faig
  • Més creatvitat (noves maneres de canalitzar-la)
  • Menys quilos (des que vaig començar la dieta!!! Ole, Ole!)
  • Pèrdues...malauradament han marxat persones a qui estimàvem
  • Naixements: aquí puc dir que han nascut més personetes que l'any anterior i això sempre és bo!
  • Més allunyaments: amics han marxat a viure a fora
  • Més coneixences: he conegut persones noves a la meva vida
  • Uns dies fantàstics a Menorca
  • Uns dies durs però macos a la Carros de Foc
  • Uns dies genials a Roma: amor i monuments a la ciutat que conec prou bé
  • Uns dies durs de feina (amb el meu cap en particular) i molts canvis a l'empresa que no han set gaire positius
  • Preocupacions i també satisfaccions
  • Ens hem fet més grans tots: els pares estan prejubilats i les àvies estan grans, però intentem passar més temps junts i disfrutar-ho
  • Estudis i coneixements (això sempre es bo)
  • Amb l'amore estem trobant un punt d'estabilitat, mantenint MOOOOLT els nostres espais...

Penso que en general ha estat un any que ha anat millorant linialment de menys a més, no en tots els aspectes però sí en la majoria i n'estic contenta.

El millor de tot és que jo estic més tranquil·la i he après (encara "estoy en ello") a estimar-me una mica més, a més, penso que això es veur traduït en moltes facetes de la vida...

Volia compartir-ho i alhora plasmar-ho en algún lloc per poder-ho revisar amb el temps.

Només queda afegir:

Feliç 2011, que el gaudiu molt i sigueu molt feliços!!!

dimarts, 28 de desembre del 2010

Ja no queda res per acabar el 2010

I ara és quan comencen a fer anuncis de "programes-resum" a la tele. Et fan sentir gran perquè en una hora o menys et passen un resum (del que els interessa és clar) de tot el que ha passat durant l'any...i la sensació que et sol quedar després d'un programa d'aquests és la que es resumeix amb una expressió que fa servir massa sovint la meva estimada àvia, la del poble.  - " I és ben bé que no som res!" -
Però sí que som alguna cosa, alguna cosa molt important i ara només queda fer balanç i pensar sobre aquest 2010 i tot allò que ha fet que siguem això tan important. Abans del 31 a les 24h, el meu balanç! Quina feinada!!!

dimecres, 22 de desembre del 2010

Només un dia per agafar vacances

Del 24 fins el dia 2...com necessito aquestes vacances. No vaig fer pont per la Puríssima (que més que pont era un aqüeducte) i ara ja tinc un cansament que no puc amb ell....necessito vacances com mai.

Tinc tantes coses que vull fer que per fer-ho tot pot ser que no en tingui prou amb aquesta setmaneta, però bé, és qüestió d'organitzar-se i avall.

Demà ja no tinc el cap, és a una de les plantes de la companyia i a més al departament i a tota l'empresa, ja es respirarà un ambient diferent, tothom ja té ganes d'agafar vacances i això es nota. Total que això ja està aquí: vacances de Nadal!!!

diumenge, 19 de desembre del 2010

Dinar d'empresa 2010 - Imatge una mica digne si us plau!

Aquest any vam fer el dinar d'empresa dissabte, ahir.

I és que quan vaig començar a treballar en aquesta empresa ara fa tres anys vaig quedar parada. És una celebració "por todo lo alto". És la celebració. Sembla un casament:
Vestits de festa (sobretot entre la gent de fàbrica que segons una companya fan competició de qui porta el millor look), visites prèvies a la perruqueria, maquillatge, taules rodones i tot un seguit de jocs, regals i demés que no està gens malament.
Hi ha una Comissió de Festes que s'encarrega de muntar-ho tot i que no falti ni un detall. Jo sempre havia estat membre de la Comissió però aquest any, el meu cap, en una altra de les seves accions de mobing laboral, no m'hi ha deixat participar. En tot cas, ha estat mooooolt millor. L'òptica de la festa quan no l'has de muntar i desmuntar és molt més relaxada, divertida i de fet, t'adones de coses que altres anys no pots ni tansols olorar.
Però volia parlar de la quantitat de gent que vaig veure passadeta de voltes, per haver begut massa. I és que no ho acabo d'entendre. No sé com la gent arriba a cert punt amb la beguda per quedar tan malament i a veure, més en un dinar d'empresa, que demà ens hem de veure tots les cares...I és que el més fort de tot era que la majoria dels passadillos eren Comandaments Intermitjos que tenen una imatge i se'ls respecta (o se'ls respectava fins ahir).
Em sorprèn i a mi em costaria...no sé, hi ha gent per tot!

dimarts, 14 de desembre del 2010

ESTOPA a "El Convidat" - Simplement genials

Us he de dir que els germans Muñoz m'agraden força, però després del programa del Convidat d'ahir dilluns, queda confirmat: són GENIALS.


Veieu l'enllaç i ja em direu què us va semblar!!

dilluns, 13 de desembre del 2010

Pel·lis pasteloses de tant en tant

Sí, sóc una ferma defensora de les pel·lis pasteloses, roses o com li volgueu dir....ahir mateix, una mica creuada que estava i em vaig posar a veure a la Kate Winslet, a la Cameron Diaz i en Jude Law (que a més surt guapo, guapo en aquesta!) a TV3, la pel·li es deia algo així com The Holidays, bé...ara no ho sé segur, però el que és important és que vaig passar una bona estona mentre la vaig mirar. Riure, tendresa i mmmm....Nadals per enmig. Total que vull fer constar que de tant en tant, una pel·li pastelosa no només és necessària, sino que és molt recomenable!


dijous, 9 de desembre del 2010

Sempre el recordem...

Ahir no vaig ser a casa fins tard i no vaig poder escriure les quatre ratlles que hagués volgut, però aquí estan:

Ahir, de fa 30 anys, ja 30... jo era una bebera encara...va ser un dia com un altre fins que li van disparar a la porta mateix de casa. Trets ràpids, seguits que van acabar amb la seva vida d'una manera inevitable.
Va ser un dels millors, va ser més que un músic. El que feia tenia missatge, anava més enllà i ...ens queda la seva música, les seves lletres i sobretot, les seves idees.
El recordarem sempre.