dijous, 9 de desembre de 2010

Sempre el recordem...

Ahir no vaig ser a casa fins tard i no vaig poder escriure les quatre ratlles que hagués volgut, però aquí estan:

Ahir, de fa 30 anys, ja 30... jo era una bebera encara...va ser un dia com un altre fins que li van disparar a la porta mateix de casa. Trets ràpids, seguits que van acabar amb la seva vida d'una manera inevitable.
Va ser un dels millors, va ser més que un músic. El que feia tenia missatge, anava més enllà i ...ens queda la seva música, les seves lletres i sobretot, les seves idees.
El recordarem sempre.




1 comentari:

  1. Va ser una gran fatalitat...ho recordo sí i ja fa molts anys...gran Lennon, preciosa cançó

    ResponElimina

Digues, et llegeixo...