dijous, 19 de setembre de 2013

Reacció al·lèrgica

Fa poc he arribat a casa.... quin dia. Només són les 13h i sembla que hagin passat hores i hores.
Fins que he sortit de casa, tot anava bé. He agafat el cotxe com sempre, he parat a la benzinera de després del peatge, com altres cops havia fet, però ara que ho penso, feia temps que no hi passava. He segut després i res, cap a la feina.
No he abaixat la finestra perquè no feia calor, però en tot cas, he començat a notar picor a l'ull dret i picor al coll i al paladar. És aquella picor típica de quan tinc una "punta" d'al·lèrgica, per tant, he pensat... vaja s'acosta un dia de picor al·lèrgica.
Però ha estat arribar a la feina i la gent em mirava espantada... total que he anat al lavabo: mareeeeeeee!!!! Tenia l'ull dret gairebé tancat de la inflamació, el llavi de dalt tot inflat, més encara  des de la part dreta que des de l'esquerra.... i moquera, molta moquera.
He parlat amb un parell de metges, ràpid m'han dit que si podia respirar bé i què havia menjat o si havia fet servir algun medicament nou. Total, no he fet cap canvi en referència al que ahir vaig fer i als dies anteriors. 
Corrents, corrents, cap al metge en el moment que a sobre he sentit que em costava respirar: hi havia un petit xiulet al pit que cada cop m'amoïnava més.
Un cop al metge (de la seguretat social), he vist la meva doctora de capçalera i m'ha mirat i m'ha dit que semblava que m'haguessin pegat. No sé quina pinta devia tenir, però la seva cara, m'ha espantat. M'ha fet passar de seguida, davant de tothom, per explorar el coll i després tota la part respiratòria. 
Sembla que els xiulets havien desaparegut, però la inflamació general i local de la cara no.... llavors sí que m'he hagut d'esperar ben be una hora i mitja, abans no em punxessin una ampolleta potent de Polaramine... De moment, antihistamínics orals aquesta nit i demà un cop al dia i ... observar que em mantingui igual, i sinó, ràpid a l'hospital directament.
Emocions: angoixa, estrès per deixar tot el més urgent de la feina enllestit, preocupació i ara, cada cop més, alleujament i expectació. Ara a més, l'efecte de la punxada comença a fer-me son, una son dolça que em sembla que farà que abans de dinar faci una mica de migdiada avançada.... Tot ha quedat aquí, però m'he espantat.

3 comentaris:

  1. Les reaccions tan bèsties són molt aparents, causen malestar, però des de fora semblen una cosa fatal, és sorprenent que el nostre cos pugui patir uns canvis tan evidents. N'hi ha per espantar-se, una reacció per sobre del normal pot acabar matant, però són casos molt greus. Fa temps que no tinc cap atac, però em sembla que mai van ser com aquest que descrius. Creuarem els dits, tant per mi com per tu.

    ResponElimina
  2. Jo tb fa anys que no tinc un atac així. Ara m'estan fent proves per una rinitis al·lèrgica, xò espero no arribar a un atac.

    Molts i molts ànims. Espero que ja et trobis millor.

    ResponElimina
  3. Estic molt millor aquests dies.... gràcies pels vostres desitjos!!! Macos!

    ResponElimina

Digues, et llegeixo...