diumenge, 15 de setembre de 2013

Esperança... i molta empenta

Sobre la diada... què puc dir? Doncs que va ser emocionant, sorprenent, gran, respectuosa, viva i en definitiva... esperançadora crec que és la millor paraula. Els següents dies tothom en parlava i bé, com sempre, diferents lectures és clar (desde el tema de "la gran mayoría" de la Soraya, fins a el tema de "lo tenemos que dividir por cuatro" que tampoc no entenc...), però no és d'estranyar, així és sempre.
Amb tot, penso que per nosaltres, els catalans, hi ha esperança i també hi ha empenta, ganes de fer, ganes de seguir en la mateixa direcció cada dia una miqueta. Estic orgullosa de ser catalana i ho dic alt i clar!!!

Us deixo un vídeo dels previs... en breu un dels de la nostra.... pell de gallina

1 comentari:

  1. Estem més que acostumats a que mirin de minimitzar les nostres mobilitzacions. M'agradaria que la seva majoria silenciosa aconseguís un èxit de convocatòria com el que s'ha aconseguit aquests dos darrers anys per culpa de la nostra minoria tan sorollosa. Llavors sí que riuríem.

    ResponElimina

Digues, et llegeixo...