dimecres, 7 de desembre del 2011

A la recerca del temps últimament

Dissabte - Sí
Diumenge - No
Dilluns - No
Dimarts (festiu) - Sí
Dimecres - Sí
Dijous (festiu) - Sí
Divendres - Sí
Dissabte - ?¿?
Diumenge ?¿?
... aquests són els dies uqe he treballat. Jornades: de 10 a 12 hores aprox. Necessito temps per treballar (per acabar la feinada que em queda abans de tancar l'any) i necessito temps per descansar: dormo unes 7hores al dia (encara que hauria de dir a la nit, perquè és quan dormo), menjo ràpid (massa) i no tinc temps per llegir, per escriure aquí al bloc ni per veure els que m'estimo... em falta temps... en buscaré i sobretot, lliutaré per tal que no hi hagi només una cosa: només feina o només tal o qual... Cal que hi hagi coses vàries a la vida. En la variedad está el gusto... o això diuen.
Estic molt cansada i vaig estirant, em sol passar que en èpoques, això em passa factura i quan em relaxo...patapam! Refredat al canto, baixen les defenses i acabo per "enganxar-ho tot", qualsevol virus que corri per aquestes terres: "meu!!!" segur que l'enganxo jo!
Però va, és l'sprint de final d'any... o això em repeteixo cada dia quan em llevo i sento que se'm tanquen els ulls en anar cap a la feina.... però, fluixet em dic: "Ja queda poc, una mica més va!!".

diumenge, 27 de novembre del 2011

Moments que m'han fet somriure

Aquesta setmana ha estat mogudeta però dins de tot el moviment... hi ha hagut moments d'allò més macos, aquí n'hi va un tastet:


  • Sopar amb les nenes: verdures a la planxa i bones xerrades
  • Converses i reflexions sobre el futur
  • Exposicions diferents
  • Cinema i psicologia "tot en un"
  • Cuinetes que no han sortit gens malament
  • Dia de natura amb un cel que costarà d'oblidar

...

Per dir-ne només uns quants: aquí en penjo algunes fotos....

dissabte, 26 de novembre del 2011

Tarda de cinema i també de cuinetes

Tarda ben entretinguda: pel·lícula de dos grans psicòlegs: Freud & Jung, grans mestres. La història del seu moment de simbiosi, i també, la del seu allunyament... les teories de Freud va arribar un punt, que eren massa "arcaïques" per a un Jung que volia anar més enllà de la referència insistent a la sexualitat del gran Freud. I de fons, una història d'amor entre Jung i Sabina Spielrein, també una psiquiatra i dona, dos coses que segurament al principi del SXX no van ser fàcils de dur alhora. Ha estat una bona elecció i la recomano, no sé si potser amb un punt de tecnicismes una mica massa avançats (els que no són del ram potser s'han perdut algun matís a nivell de guió). Però en general, com que la història principal és propera  a tothom ... hem sortit tots convençuts.

I després... hi ha temps per tot: proves culinàries d'allò més entretingudes i demà les tastaré però la pinta si més no, boníssima!!! Això però es mereix una entrada a part.

diumenge, 20 de novembre del 2011

Nova ETIQUETA del blog: coses maques que ens fan feliços

Fa dies que no estic 100% positiva, però m'esforço en veure coses bones de la vida... i que segur que A TOTS ens en passen. 

Avui he estat molt trista en algunes estones, quan veus que t'equivoques i que enlloc de deixar passar les coses, burxes i burxes fins que encara es fan més grosses. M'estic equivocant i sé que m'equivoco, però no sóc prou forta per admetre-ho i encaminar una resposta positiva per portar el tema endavant. I el que em fa més mal: fer mal als altres, sobretot si te'ls estimes.

Doncs res que d'una banda m'hi va fer pensar la Rits al seu post de "Les cares al metro" i de l'altra, també un altre blog que segueixo i diu coses molt interessants, és la Laura, al seu "Post de divendres" passat. Va de coses maques que li agraden. 

Per tant, després d'una dia fantàstic però d'una vesprada trista... he dit prou i he determinat que aquesta setmana queda inaugurat el nou TAG de posts sobre coses que em fan somriure....

I per ser el primer, aquest és el recull de coses que aquesta setmana m'han fet somriure:


  • Un concert íntim
  • Un dia d'hivern amb amics a la muntanya
  • Donar "llaminadures" a un cavall blanc preciós que les menjava directament de les meves mans
  • Una tarda amb amigues i amb olor de galetes (encara que massa breu!!)
  • Un sopar improvisat entre setmana
  • Un reconeixement del meu cap sobre la feina ben feta


Déu n'hi do aquesta llista... és prou llarga!!! i segur, segur que em deixo coses.... per tant, marxo a dormir contenta i tranquila.

M'espera una nova setmana però ara sé que amb prou forces com per tornar a somriure.

dissabte, 19 de novembre del 2011

Un Drexler molt ÍNTIM


23:15h, Sala Privat de Mataró.... concert de Jorge Drexler... No l'havia vist mai en directe, de fet només havia sentit alguna cançó seva, però no en tinc cap disc. Em semblava música "de tranquis", "de cantautor", interessant però sense ser-ne gens fan. Però el concert d'ahir va ser IMMILLORABLE.... bé, una mica sí (entre nosaltres, es va quedar afònic a mig concert!!! pobre, però ja va dir que estava medicat per poder actuar perquè tenia laringitis). Porbret... i total, que un concert genial, proper, més aviat ÍNTIM i ple de PERSONALITAT. Improvització, guanyar-se el públic i en definitiva, fer-nos passar una molt bona estona. 
1:35h finalització del concert, déu n'hi do la durada i molt bon gust de boca!!! Molt recomenable!

Un en deixo un tastet

diumenge, 13 de novembre del 2011

Caps de setmana de descans i desconnexió

Així em sento en aquests moments. M'espera una setmana mogudeta, tot i que espero que no tant com les dues últimes. 
Des del canvi de feina que estic molt motivada, vaig a tope i estic "professionalment" aprenent molt i de fet, "no professionalment" també. La vida laboral i la relació amb altres persones a altres nivells, suposo que també m'està aportant força coses i coneixements a nivell personal. 
Estic contenta per la capacitat de DESCONNEXIÓ que tinc des que em vaig incorporar a aquesta feina. Quan hi sóc vaig al 200%, a tope, però també és cert, el cap de setmana aconsegueixo desconnectar com mai!!! I això és molt i molt bo... tot i anar cansada, els dilluns torno amb piles renovades, tot i que és cert que em passo el cap de setmana descansant i sense fer gaire activitat moguda. L'únic que em ve de gust últimament és estar-me a casa, mirar alguna pel·li o sèrie (avui una en anglès!) i fer llaaaaaaaaaaaaargues migdiades, llaaaaaaaaaaaaaaaargues reflexions i llaaaaaaaaaaaaaaaargues estones al sofà. Llegint, veient alguna d'aquestes sèries, etc. Ah i dedicant temps a temes creatius: dibuixar, manualitats, etc.... Amb això no vull dir que no em relacioni o no surti a comprar i demés....però entre que estic mirant força per l'economia i que no em crida gaire l'activitat frenètica... penso que estar a casa un dia com avui, plovent i fent una mica de fred...estic a la meva salsa!!!


dimecres, 9 de novembre del 2011

No calen paraules

Avui he aterrat a casa després de dies amunt i avall. En aquesta ocasió hi ha hagut viatges plens de desplaçaments intermitjos i envoltats del llargs recorreguts amb trens i amb cotxe.

Barcelona - València en Euromed. Arribada a les 10h (feu números i mireu a quina hora em vaig llevar!!). Feina de 10'15 a 15h. Dinar fugaç. Sortida a les 15'40h en cotxe. València - Calatayud. Arribada 18'30h. Feinejar fins les 21'30h. Sopar llampec. Comentari de la jugada i a les 23h cap a l'habitació. Despertador a les 06'15h, dutxa freda i esmorzar a les 07h abans no obrissin menjador. Feina de 7'30 a 9'00. A les 9'00 reunió general amb el personal. De 10h a 14'20h reunions individuals... 14'30h dinar lleuger i taxi a la porta a les 15'35h. Tren AVE Calatayud - Barcelona amb arribada a les 18:50h.

Donat el panorama, el que he agraït com mai ha estat que el taxista, de l'estació a casa només em preguntés: On animem? No calien paraules i no sé com hagués suportat una conversa sobre la crisi, el 20N, la dimissió d'en Papandreus o d'en Berlusconi.... de vegades, és més senzill: no calen paraules.

dimarts, 1 de novembre del 2011

Reprenent el bloc...

Per aquí de nou... m'estalviaré allò de que he estat molt enfeinada/sense res a dir/gandula/etc... per reemprendre les meves entrades de nou i per GAUDIR d'una línia més constant i més interativa amb tots, entrar llegir, comentar, dir la meva... m'agrada molt i per una cosa o l'altra, fa temps que no ho feia. Ara és un bon moment per posar-nos al dia.
Vinc de la recuperació de la tercera petita intervenció a la boca....alguns ho sabeu, d'altres no. Quan era petita, per una gràcia d'una altra nena de col·le, vaig caure i se'm van trencar les dues dents de davant, les pales. Hi ha molta gent a qui li ha passat i res, és passar pel Sr. Dentista i arreglar-ho tot. En el meu cas, va ser una mica més complex... primer reconstrucció, després fundes i des de fa uns anys, vaig començar a tenir problemes amb infecció a l'arrel de la dent. Total, que després de vàries intervencions de neteja i desinfecció, al cap de res, tornava a estar igual. Mesura dràstica però definitiva: treure tota la dent i posar-hi un implant. Això traduït vol dir extracció (primera operació), preparació de l'implant (segona operació) i "implantar" (tercera operació). Ah i per descomptat, un atracament a la meva economia!!! D'aquí a tres mesos, espero que TOT hagi acabat. Ja n'estic cansada, la veritat. El dolor agut a la boca quan passa l'efecta de l'anestèsia i tot es desperta és dels més gruixuts que hi ha... tot i que en termes de dolor, sempre es parla de llindars i de subjectivitat.
Em vaig perdre la celebració d'aniversari d'una amiga (divendres mateix), i l'opció de fer alguna cosa interessant pel pont de Tots Sants.... però en tot cas, hem de ser positius, ja queda menys per a l'implant definitiu.
Total que divendres va ser el dia, a la tarda. Ara estic millor, em fa  mal de tant en tant i em tiben els punts, però el dia 7 ja me'ls treuran i espero que passi el temps aviat per poder tenir l'implant definitiu.
M'ha anat bé això de fer pont a la feina, per no haver d'anar tan aviat amb la cara encara inflada i la parla "alterada"... m'ha anat bé per estar-me a casa, per descansar i per un cert aïllament reflexiu que últimament trobo a faltar.
En resum, que hem de mirar la part positiva de l'assumpte i valorar el temps per llegir, escriure, per reemprendre el bloc.. jeje.
Així doncs, aquí sóc de nou amb moltes ganes de MOSSEGAR amb FORÇA.


dimarts, 6 de setembre del 2011

Primer dia de piscina....sortida nul·la

Feia dies que tenia planejat que AVUI començava a fer piscina. Per tant, tot i que ahir vaig anar-me a inscriure, vaig anar a comprar tot l'equip i vaig planificar-ho tot....avui ha arribat l'hora de la pausa per dinar i res, m'ha estat impossible. Feines a corre-cuita per acabar, el meu Gerent al telèfon a les 13:45 demanant una cosa que tinc feta d'abans d'estiu i ara, s'ha de presentar al Consell i sembla que s'acabi el món....total que tinc hores per anar a piscina de 14 a 16h, amb una possibilitat d'entrar a la piscina fins a les 15h. Només us dic que a les 15:15 parava per dinar....quin desastres, està clar que si fos una carrera, haurien determinat SORTIDA NUL·LA!!! La cosa és que un cop he arribat a casa al vespre, m'he adonat que el casquet de bany era sobre el llit, per tant, tot i poder haver arribat saltant els obstacles, no hauria pogur nedar....no tenia casquet!! Desastre!!!

dissabte, 3 de setembre del 2011

Ja tremolo... és setembre!

Els "setembres" sempre m'han agradat. La calor afluixa, hi ha un retrobament amb els amics, després de no veure'ns dies a l'estiu tothom agafa agenda i intenta trobar-se per posar-se al dia, per xerrar, per reemprendre el contacte. Després comença el curs i tornem a aquelles activitats que ens agraden, etc...

Però des de fa uns anys, abans de "todo lo malo"...el setembre, em fa por. Farà quatres anys...ufff com passa el temps!! ... el setembre va ser un mes de profunda reflexió. Canvi de dècada: els 30....va ser molt dur, més del que em pensava i va desencadenar "todo lo malo". I és que "fer anys", mai no havia estat un problema, de fet, dir l'edat que tinc no m'ha amoïnat mai i no em preocupa fer-me gran... sempre havia celebrat el dia del meu aniversari i m'agradava anar fent-ne d'anys...però ara fa quatre anys, el fet de"fer anys" va tenir un to diferent. Vaig fer una cosa que no s'ha de fer mai que és valorar quin camí havia pres i on em trobava, tot comparant-ho amb quin camí i situació m'hauria agradat prendre i trobar-me. Aquest va ser el meu error: una reflexió massa profunda, acompanyada de l'evidència d'una distància gran entre el que volia haver fet i el que realment vaig fer... Els que no ho heu fet mai, si us plau, seguiu així. Els que també hi vau caure, segur que m'enteneu...no és bo.

En els últims anys, quan s'acosta el dia del meu aniversari no puc evitar pensar que vaig cometre un gran i un greu error i si hagués deixat la neurona tranquila...tots haguéssim acabat millor. 
Ara però, penso que ja està, que no podem tornar enrere i que són etapes. La teoria la tinc molt clara, i prou que m'ha costat arribar a pensar que no hi ha un camí traçat i que és bo reflexionar sobre el que vols a la vida, així com lluitar per canviar si penses que és el millor. Amb tot, el setembre em fa por, perquè sé que és un mes que em desestabilitza, que em deixa tocada.... ara mateix, em sento ben sola, no físicament, sinó que tinc la percepció que ningú no entén el que realment sento i em passa...és més, assumeixo que ningú no ho entendrà i busco activament aquesta soletat, necessito moments per estar amb mi mateixa: avui n'és un exemple. És dissabte i són gairebé les 10 de la nit, estic sola a casa, a casa meva. 
Sopar, llegir i poca cosa més... aquesta és la nit que m'espera i ja m'està bé. Fa dies que em sento cansada i que necessito tranquilitat... però no em vull enganyar a mi mateixa, el que passa és que tinc por, tinc por del setembre i del que pugui desencadenar aquest any. A més, s'han acabat les sessions perquè el meu treball personal va acabar. El meu motiu de consulta i de treball durant aquest temps es va esvair, cosa més que positiva. Però no ens enganyem, això vol dir que aquest setembre estic sola per enfrontar la por. Ja veurem com es presentarà l'octubre. 



dimarts, 30 d’agost del 2011

Esgotament...

Cap altre mot ho descriu millor. ESGOTAMENT.

Tornada de vacances, la feina nova que encara no tinc per la mà, el fet d'anar amunt i avall...necessito no posar el despertador i fer el que m'agrada fer tot un cap de setmana sencer...estic farta de les estonetes d'això i estonetes d'allò...necessito temps de qualitat i que duri!!


dilluns, 22 d’agost del 2011

Prova superada....per ara...

Ffff, ha estat dur...no tan al matí quan ha sonat el despertador, sinó més tard...en arribar a la feina i veure que ENCARA n'hi ha molts que no han tornat, veure que l'ordinador es resisteix a engegar (ell també ha fet vacances?), veure que els "caps" tenen energia tot i haver tornat avui també de vacanes....després quan he vist que marxaven a les 14h ho entès...no haver de currar a la tarda et deu donar una altra perspectiva del tema....
Correu apilonat, un parell de paquets dels quals només un era per mi...pols acumulada...com que a RRHH no s'hi entra sense clau, no han netejat, però coi que en 15 dies no pensava jo que hi pogués entrar tanta pols en un despatx com en meu.... total, que el més dur ha estat després de dinar (ai, a més no he pogut prendre el cafè del bar on vaig sempre perquè estan tancats per vacances...), i ara mateix....ara si m'assegués al sofà i engegués la tele, sé que duraria menys desperta que un carmel a la porta de l'escola...i és que és ara que em ve la soneta, una son dolça que després, quan havent sopat vagi cap al llit,  ja no la tindré, llavors serà com ahir: calor, sorolls, nervis per tornar a començar...ufff
Però millor no adormir-me ara que sinó, després encara em costarà més agafar el son i anirem fent la bola més grossa....
De moment però, ja hem passat un dia i amb prou bon resultat...per tant..."palante!" i demà serà un altre dia!! Ja hem fet un tros del camí!

PD: Foto baixada de Google - Imatges

Feliç setmana a tothom i en especial als que hem tornat a currar avui!!!

diumenge, 21 d’agost del 2011

De tornada...

Bé, com diuem els castellans..."todo lo bueno se acaba" i és que demà a les 7:30 sonarà el despertador. Aquest cop no serà per anar a l'aeroport o per arribar abans de les 9'00 a la guixeta de les entrades del museu o per tantes coses que sense pensar-ho hem posat el despertador aquests dies.... sonarà per ANAR A TREBALLAR. Sí, l'hora ha arribat i m'ho prenc el millor que puc. De fet, dono gràcies a tenir una feina i en aquest cas a que hagi pogut tenir vacances pagades!!!
I és que no em queixaré de la feina, sinó més aviat del canvi d'estat....de no dur rellotge, de menjar quan tingui gana, d'anar a dormir o d'adormir-me quan em convingui....és més aviat aquest estat de "llibertat" el que enyoraré. Però tot s`'acaba. 
El que compta és que quedem moments de felicitat enregistrats en el record, en fotos, en cançons, en músiques, aixxx, quines vacances que he passat...tancant el post amb una altra dita...."ha estat curt però intens"....i jo afegiria de collita pròpia: MOLT INTENS!

Bentornats i bentornades!!! Ja torno a ser aquí! Ja tornem a escola de nou!


dilluns, 8 d’agost del 2011

A punt de vacances!!

Ufff quan de temps que no m'hi posava a escriure...aquí vull dir...faig un repàs ràpid per situar-nos!!!
Començament a la feina nova, instal·lació a BCN, al pis dels pares, aprofitant que ellos són al poble, així estic a "mis anchas" i no m'he de llevar tan aviat per anar a la feina...
Situant-me a la feina nova i.... a un dia d'agafar vacances!! Sí noi, tindré 12 dies de vacances que aprofitaré d'allò més! Ho juro!
Primer a Lisboa i després al País Basc....ohhhh, què bé!! Ha estat tot una mica improvisat però sovint aquestes coses surten d'allò més bé, fins i tot, millor que allò que planifiques amb temps i temps!
Total que genial tot de moment....aquí seguiré buscant la felicitat i gaudint-la a cada moment!!!


dilluns, 20 de juny del 2011

Tot esperant...



Doncs resulta que demà m'havia d'incorporar a la meva nova feina....haurà d'esperar un dia, sembla que el noi que m'ha de fer el trasàs demà ha d'anar a la seva nova empresa perquè a ell no n'hi podran fer cap de traspàs...i demà ha de vere alguns temes amb els nous...
Així que un dia més...total ja no ve d'un dia d'espera, però millor, així tinc temps per tancar unes quantes coses d'aquestes que fa dies que vull fer i he anat postposant...sempre a última hora!!

divendres, 17 de juny del 2011

Torno a tenir feina...gràcies!!

4 de febrer del 2011 va ser el meu últim dia...han passat 4 mesos des que em vaig quedar sense feina i avui he rebut la trucada: he estat la candidata per a incorporar-se al lloc vacant.

No havia esta mai a l'atur, sóc una persona formada (dels anomenats JASP en cert moment-  Joven aunque sobradamente preparada), amb idiomes (anglès, francès, italià i castellà) i a aquestes alçades, amb 13 anys cotitzats a les meves esquenes....

Quedar-se sense feina i veure'm al carrer va ser un cop fort, però alhora alliberador: MOLT ALLIBERADOR. Ho entendríeu si haguéssiu patit un assetjament laboral per part del meu cap de manera repetida i sostinguda durant dos anys i mig, també conegut com a mobbing. Em va afectar a la salut metal i fins i tot física (somatitzant, etc...). 

Total que després de temps de teràpia psicològica, d'aprendre molt de mi mateixa i de veure recuperada la meva autoestima, m'he dedicat durant aquests 4 mesos a fer coses per a mi: a cuidar-me, a descobrir el que m'agrada, a dedicar-me mooolt més temps que el que m'havia dedicat mai i ....la veritat, inicialment va ser dur estar sense feina, però ha estat un període d'allò més positiu en el fons!

Avui he tancat condicions i data d'incorporació, i sí, em queda res per tornar a anar a toc de despertador ...dimarts 21 m'incorporo a la meva nova empresa. Serà un sector diferent, cosa que m'atrau però em fa certa por alhora...el lloc, similar al que tenia però amb més autonomia i alhora més responsabilitat. He pogut aconseguir unes condicions més o menys com les que tenia, cosa que es pot considerar tot un èxit en els temps que corren i quan negocies des del punt de partida que no en tens de feina....

Total que estic forta, satisfeta i em trobo en el millor moment per a iniciar un projecte com aquest: a per totes!!!

Gràcies des d'aquí als qui m'heu donat suport i als que estiguin com jo he estat aquests mesos només els puc dir:
Tranquilitat, paciència, som bons i que no siguem seleccionats en un procés no vol dir que no valguem, el nostre moment ja arribarà. 

Una abraçada i prometo explicacions la setmana vinent!!

dijous, 16 de juny del 2011

Després de l'estrena....mmmm el cuquet em crida!!!

Doncs sí, per què no dir-ho, l'obra ens va sortir genial, vam fer "llenu" (com diuen algun) tots dos dies i vam estar acompanyats per família i amics en el nostre debut. 
Com a experiència, va ser genial: un "subidón" d'adrenalina que et puja quan surts a escena que és pràcticament indescriptible: sembla com si els nervis es passessin de cop i t'envoltés una sensació embriagadora semblant a una droga que et fa voler repetir....
I el tema és aquest, després de l'última representació, vam tenir tots una sensació de "EN VULL MÉS!!", com un cuquet a la panxa que et demana més i més teatre...ai, ja em van advertir però ara, ho he pogut comprovar en primera persona!!
Veurem com ingeniar-nos-les per seguir fent alguna cosa....s'accepten idees!!!

Us deixo una foto!!!


dimecres, 8 de juny del 2011

A 3 dies de l'estrena




Ara ja puc dir que els nervis estan presents i ben presents. Sembla que ara el director li vénen totes les presses per provar coses noves...ara que falten 3 dies!!! A més sembla que tots estem nerviosos i que fins i tot alguns, una mica susceptibles...

Això d'estrenar-se en el món teatral amb una obra com Les Dones Sàvies, de Molière, és potser massa agoserat! El text en vers, l'hem hagut d'adaptar per a alguns personatges, un d'ells jo mateixa...que passo de ser un personatge originalment masculí a ser femení i és clar, les rimes dels vers, s'han d'adaptar...

Ara però és quan m'ho estic passant millor, quan més disfruto a l'escenari...fins i tot penso que només dues representacions seran poques...

Total que ja estem pensant en altres coses, si més no jo sí que hi penso i que poguem seguir assajant junts per fer més coses!!! Tant de bo que continuem el grup que som i que pugui créixer amb més personatges...

Avui prepararem la part final de l'obra i les entrades i sortides...sense vestuari avui i demà: ens vénen a gravar els de la TV i tot!!


dilluns, 6 de juny del 2011

Ja la tenim aquííííííííi!!!!

La Laia s'ha fet esperar un dies però ahir va aparèixer després d'un part de 10 hores. Va pesar 3kg i 300gr i sembla que és molt bufona, avui la coneixerem!

Vull felicitar els seus pares!!!

Els hi durem un detallet i aquesta targeta que he fet jo soleta aquest matí. Espero que els agradi!


diumenge, 5 de juny del 2011

Preparant el COMPTE ENRERE...

El dia de l'estrena s'acosta....tot just és dissabte vinent. Nervis, algunes peces del text que cal afiançar però sobretot, moltes ganes de sortir a escena...la meva primera escena. I potser per alguns no n'hi ha per tant, però per mi, que sempre he estat tímida, això de posar-me davant de 100 persones i fer un bon paper (mail millor dit!!!) és important.

S'acosta una setmana d'assajos diaris, de nervis, de calor (sabeu la calor que fan els vestits d'època?, i la quantitat de capes que tenen??!!)...però per sobre de tot, hi ha moltes ganes, unes ganes que no pensava que serien tantes. Ganes de disfrutar, ganes de fer-ho bé, ganes que els altres s'ho passin bé...

Queda oficialment inaugurada una ETIQUETA de temes teatrals..."De Teatre..."


dimarts, 31 de maig del 2011

Dia de pluja darrera la finestra

Ahir platgeta! Solet, escalfor i estirada sobre la tovallola, sentint el sol sobre la pell...tota la pell.

Avui en canvi...dia ennuvolat, la temperatura ha baixat uns graus i ha començat a ploure, a caure un xàfec més que considerable...sense trons, ara ja només queda una pluja fina i constant que m'agrada veure des de darrera els vidres...mmm i és que s'hi està tan bé a casa, darrera la finestra veient com cau la pluja!!! Mmmm, un altre bon moment que hauríem d'apreciar per recordar, quan de bons no n'hi hagi!



Pd: la foto, l'he trobada a la xarxa i m'ha encantat!!! És d'aquest blog. que per cert no havia llegit mai.

dilluns, 30 de maig del 2011

Avui...PLATGETA!!! Un pla improvisat i GENIAL!




Avui ens hem llevat amb un dia espectacular: SOL, CALORETA i ALEGRIA!!!
Alegria perquè estem vius, perquè vivim la vida amb SENTIMENT i EMOCIONS (eh Rits!!), perquè podem contactar amb com ens sentim i el que ens afecta, per bé o per mal, però en tot cas, ho vivim intensament i això ens ha de fer estar contents.
Avui espero la C per marxar cap a la platgeta, compartir un matí de "update", que fa gairebé un mes que no parlem a fons, per fer un banyet si s'escau i per tornar cap a casa i preparar un dinaret ben bo (sanet, que encara estic a dieta), però d'allò més gustós!
Com que la C ha tingut guàrdia aquest cap de setmana, avui té festa i ahir, en un pim-pam vam fer aquest pla: platgeta i dinaret.
Ni eleccions, ni dies lleganyosos (dissabte!!!) podran espatllar el dia de platgeta que espero amb ànsia!!! Aquest cop sí!

dijous, 26 de maig del 2011

D'entrevistes...

Sembla que en la meva cerca de feina està havent-hi un punt d'inflexió...i és que en 2-3 setmanes hauré fet 3 entrevistes!!! Increïble però cert. La propera demà. Tot just ara m'han trucat per fer un canvi d'hora...hi hauré d'anar a les 9 enlloc de a les 10h com havíem quedat inicialment. 
I per part meva, preparant-la: pàgina web, cerca de continguts de l'empresa i de la meva persona de contacte, articles, etc...tot el que pugui trobar a Internet em facilitarà informació i sobretot, dades...simplement per tenir més SEGURETAT i TRANQUILITAT en el meu discurs de demà. És la clau per a fer una bona entrevista. Us ho dic jo que normalment sóc la que està a l'altra banda!!!je, je.
I responent a la resposta de molts: tu ho deus tenir molt fàcil per fer entrevistes perquè normalment és el que fas tu, no?
La veritat és que les entrevistes amb persones de l'àrea de RRHH són un pèl diferents: tots coneixem les regles del joc i això, com podeu imaginar, té les seves avantatges i alhora, els seus inconvenients.
La clau: tranquilitat, seguretat i confiança i ara, a nivell personal és el que per sort....crec tenir!!!

dimecres, 25 de maig del 2011

Diari d'una Presidenta de Mesa electoral

Sempre en sents a parlar: "Quina xxtada, a aquell pobre li ha tocat estar a la mesa!", "Ostres! Aquest any de suplent, espero que no m'hagi de quedar tot el dia allà!"...
Però arriba un dia en què et truquen a la porta i un senyor, amb les formes més amables i suaus (donada la notícia), et lliura un paper on diu que has estat nomenat PRESIDENT/A de mesa. Li has de signar el paperam i alhora també et dóna un altre full on et diu els únics supòsits en els quals pots evitar de dur a terme la presència a la mesa. 
Alhora, tot un llibret d'explicacions resta sobre la tauleta del menjador fins a l'últim moment....
I el dia arriba, llevar-te a un quart de vuit un diumenge, sembla impossible, però es pot fer. Trobar-te amb una colla de veïns i coneguts de vista (del barri) amb cara lleganyosa i adormida també es fa realitat...
I allà que hi vam ser, toooooot un llarg dia. Després un cop fet el recompte, cap als jutjats, aquest any amb els nostres propis mitjans, donat que les retallades han fet que els policies locals hagin d'atendre 4 col·legis per patrulla, enlloc de 1:1 com era fins ara...
En resum: cansament, avorriment i un sentiment de ressignació continu que al llarg de la jornada va millorant donat que..."ja queda menys!".
Tota una experiència doncs!

divendres, 20 de maig del 2011

Els Testimos de Jehovà també estan de campanya electoral?

Per segona vegada en menys d'una setmana.
Dissabte, després d'un divendres en què vaig sortir per Barcelona, me'n vaig anar a dormir tard i em vaig llevar massa d'hora, mentre dormitava al sofà... van picar a la porta. Eren dues senyores que venien amb un munt de "panfletus" sobre els Testimonis de Jehovà. Amb la millor cara que vaig poder els hi vaig dir que no m'interessava i vaig tornar al sofà.
Però el tema és que avui...divendres, quan encara no fa una setmana sencera, han tornat a passar les mateixes senyores amb el mateix objectiu....home, ja està bé no?. Els hi he dit que ja les vaig obrir dissabte i els vaig dir que no hi estava interessada i avui ja, els he dit que si tenen una base de dades o similar, s'apuntin en algun lloc que no m'interessa ara ni m'interessarà i que en un futur no tornin a picar-me....
La primera cosa que m'ha vingut al cap...aquests aprofiten el tema INDIGNA'T per anar fent la seva pròpia campanya???

dijous, 19 de maig del 2011

Ha arribat la llibertat de moviment!!!

Sí, finalment aquest matí a les 9h m'han trucat de l'intèrfon i han portat un paquet...d'ONO...per fi!
Instal·lat per mi soleta i funcionant!!! Qui deia que la tecnologia i jo no érem compatibles??

A l'habitació funciona mooolt bé, al menjador però, perd una mica de senyal....però en tot cas és millor que tenir un portàtil fent funció de fix i pobre, perdent la seva identitat!!!

Ha arribat la revolució del moviment....

Total que aquí el teniu: un WI-FI CISCO que de moment, va de meravella i tota, pel que m'ha costat....GRATIXXXX!!!


dimarts, 17 de maig del 2011

Mmmm pel·lícules!!!

Últimament m'estic aficionant (serà perquè hi ha millor oferta) i estic anant a veure pel·lis...i puc dir que en les dues últimes hem encertat.

No tengas miedo, de Montxo Armendáriz. Dura però molt recomenable!!!




Midnight in Paris, de Woody Allen. Divertida, amb missatge, molt recomenable!!!


dimecres, 30 de març del 2011

Ohh, quin quissu més maco!!! Ai, però si és un llop!!!

Uff, aquest matí, quan ho he sentit a la ràdio, creia que era una "broma": 2 llops fugits del Zoo de Barcelona. Mica en mica, en els següents talls de notícies han anat oferint més informació: es tractava de dues femelles i fins i tot, més tard, han aclarit que eren una cria i la seva mare.
Total que mentre passava el matí anava pensant en si jo seria capaç de diferenciar un llop (en aquest cas un alloba) d'un gos...la veritat és que de llop en directe no n'he vist mai cap, només a les pel·lícules.
I anant bé i coneixent-me, de seguida m'he imaginat fent festes a una cria de llop pensant que era un gosset (quissu) d'allò més "mono"...aix...

No rieu, o és que esteu molt acostumats a veure llops per carrer???

dimecres, 23 de març del 2011

El Primer Dia de Marc Lévy

Primer llibre de Marc Levy que cau a les meves mans, gairebé per casualitat. La història és fàcil de llegir i va potser més enllà de la història d'amor entre dos joves, perquè hi afegeix una trama de rerafons. Hi ha una aventureta de la recerca d'un objecte que podria canviar el món o si més no afegir llum a la descoberta de diferents coses.
Interesant inici, desenvolupament, però segons la meva opinió té un desenllaç massa dramàtic. El Recomano per passar l'estona i és de ràpida lectura, però no és el llibre de l'any. Pel que es veu degut a l'èxit de vendes el seu autor va treure'n una segona part: "El segon dia". De moment no el llegiré doncs tinc altres propostes "en espera" que tinc ganes de començar.

Més al meu bloc de llibres i escriptura: http://llegir-i-escriure.blogspot.com/

dimarts, 22 de març del 2011

Paradoxes primaverals

La primavera és un a època de les més maques de l'any...això sí...el que m'acaba de passar és ben "extrem":

M'he llevat i feia un sol esplèndid i m'he dit que l'aprofitaria per llegir la novel·la que estic acabant sota el solet a la plaça. Un cop allà, mentre llegia intrigada per la història el sol m'escalfava i s'hi estava de bé!!! Però de cop el sol s'ha apagat i sense solta ni volta en menys de 5 minuts a començat a ploure, primer no gaire...i jo il·lusa, he esperat a que "passés el núvol"...
Passar el núvol? De què? Tot d'una m'he trobat que plovia i la temperatura deu haver baixat com a mínim 5 graus, pluja vent i he decidit caminar cap a casa sota la pluja, sense gaire pressa. No cal dir que de paraigua no en duia, amb el solet que feia a primera hora!!!
El fet és que la pluja fina ha començat a caure amb força i poc a poc s'hi ha sumat unes petites boletes, rodonetes, de granit...el que faltava pel duro!!!

I és que és ben bé que a la primavera: surts a prendre el sol i tornes xopa com un poll!!!


dimecres, 9 de març del 2011

De Llibres!! La prestatgeria virtual!

Primer de tot, ho sé, si mirem la data de l'últim post he estat totalment desconnectada!!!!
Però he estat d'allò més activa: estudiar, creacions en feltre, en ganxet, taller de costura, ufff i fins i tot una entrevista en una multinacional!!! Mare meva! Però de posts...cap.

I ja que avui he estat d'allò més connectada, aprofito per fer propaganda de l'anobii, una web genial, entre xarxa social i booklog....bé, el millor és que cadascú ho descobreixi per ell/a mateix/a!!!
Ja us dic que jo ja hi tinc uns quants llibres entrats!!! La voleu veure?:

http://www.anobii.com/mbbllibres

dijous, 10 de febrer del 2011

Torno a ser aquí amb la meva nova vida

Sí, ja sé que feia dies i dies, de fet encara treballava quan vaig fer l'últim post. Des de llavors han passat unes setmanes i sentia que havia de fer saber que sóc viva (;P) i que estic més o menys bé.
El que ha canviat és que em sento una mica extranya, vaig una mica al revés de la corrent, cosa que de vegades va força bé, però d'altres, et fa sentir un "bitxo raro"....però en tot cas, és un nou estat i he d'aprendre a dur-lo el millor possible.
Com sempre, ahir ho reflexionava, vaig crear-me una nova rutina, unes noves activitats i uns nous "queaheceres" que dirien en castellà. En tot cas, va predominar la raó i vaig deixar les emocions en un segon plànol...i ara suposo que com era d'esperar, truquen a la porta o millor dit, entren sense trucar i es col·len allà on volen i...com sol passar, no les sé gestionar.
Susceptibilitat, irritabilitat, impaciència...i és així com em sento sovint des que estic sense feina.

El tema és que la situació genera ansietat i ho veig a través de les qüestions que em plantejo:
1. Quan trobaré feina
2. Quines condicions tindrà questa feina (salari suficient per pagar la hipoteca?, hores? desplaçaments?)
3. En quina situació m'agafarà i com la podré gestionar

Totes elles són preguntes que no tenen resposta i per això generen ansietat...

Tot i el meu posat tranquil i serè, acompanyat del meu discurs racional i lògic, per sota, hi ha una remor provocada per tot de preguntes sense resposta...

Així em sento i així ho vull transmetre... i les paraules de "se't veu molt bé", "segur que ben aviat tindràs una altra cosa", "amb la teva preparació, estaràs poc temps a l'atur"... més que tranquilitzar-me em sembla que encara em posen més nerviosa...em vénen ganes de dir: "I tu què saps?!!"

dimarts, 25 de gener del 2011

Ja queda menys per plegar

Mmm, aquesta setmana ja és tot diferent, ja veig el final i ja començo també a tenir pors. Por de què? Doncs de com omplir el temps que tindré, de sentir-me malament per anar a contra-corrent de tot i de tothom...
Ara per ara, estic parlant amb proveïdors i enviant-los el meu CV per tal que si saben d'alguna cosa em puguin orientar. Es tracta de tenir els ulls ben oberts i de mostrar el millor de mi mateixa perquè els altres també ho vegin.
Tot i amb això, crec que no trigaré en trobar alguna cosa, tinc aquest pressentiment i suposo, que aquest desig....

Espero que els desitjos de tots es facin realitat aquest 2011!!! Bufem entre tots??


dimarts, 18 de gener del 2011

Reunió de tancament

Avui m'he reunit amb el meu cap. M'ha fet esperar fins a l'hora de dinar...quins coll...Però m'és igual. He sigut valenta i li he demanat tot el que havia preparat i ha dit que sí a tot. Encara estic sorpresa. I és que suposo que ell també està preocupat.
Així doncs: dia de finalització, el 31 de Gener.
Tema comunicació solventada, tema contacte amb proveïdors també solventat, tema motiu sortida també.
Penso que cal veure aquests dies com anirà però penso que serà bo.
Després he quedat a dinar amb els meus pares i els ho he explicat. Han estat contents.
I jo, encara més!!!
Ara ja tinc ganes de passar pàgina i de seguir per un altre camí. Ho necessito.


divendres, 14 de gener del 2011

Fase introspectiva...

Veig que estic entrant en una d'aquelles èpoques d'estar amb mi mateixa, reclosa, sense gaire ganes de relació amb els altres i és ben curiós perquè he après que la vida es mou per relacions i són la base de tot el que ens succeeix...
Total que m'ho veig venir: dies sense trucades, sense quedar, sense escriure...i és que necessito una mica d'espai. Però almenys ara en sóc conscient.
Però després surt la raó que diu:" però què fas aquí tancada?", "has de parlar amb gent, quedar, trucar, etc"
...I és que sé que té raó (per això és la raó suposo no?)...i l'efecte de que en tingui és que em trobo pujant al poble demà on estaré amb gent, després anant a veure a l'amore i després més tard, al sopar de només-nenes...
Per tant em forço a fer-ho perquè un cop he feta cadascuna de les passes hi estic bé i la raó em diu a cau d'orella de nou: "veus com has fet bé de pujar, quedar, sopar!...si no què, t'hauries quedat a casa tota sola donant voltes a les coses?"

Ffff, però de vegades em costa fer cas a aquesta savionda de la raó, ella tot ho troba tan fàcil, tan evident, no té en compte tot el que jo penso. Amb tot, com que sempre he estat una mica rebel...de vegades, no faig cas!!!

Avui per exemple, després de la setmana que he tingut, només em ve de gust sopar no gaire tard i mirar una pel·li empalagosa, davant la qual sé que hi ha una alta provabilitat que em quedi adormida i apa, cap al llit aviat!

I és que tot són fases a la vida, i ara en ve una d'aquestes....

dimarts, 11 de gener del 2011

DIA DUR: Males notícies o ...potser no tan dolentes???

Avui porto un dia que té tela....reunió amb el jefe i comunicació que el meu lloc de feina desapareix...sí, sí que em quedo sense feina en definitiva.

La reunió ha durat una hora i mitja i la veritat, jo he estat d'allò més tranquila i em fa l'efecte que el que estava nerviós era ell...i tant si ho estava. Sobretot quan ha reconegut que m'havia tractat malament i que no sabia gestionar la situació actual al departament....i jo que pensava que mai sentiria aquestes paraules de la seva boca. Total que em surt amb que el tema s'acaba però que trii jo com fer la "sortida" de l'empresa i m'ha donat 3 opcions:

a. Seguir per un temps prudencial (?¿?) fins a trobar feina
b. Marxar a la de JA. És a dir, no tornar ni demà
c. Acabar a final de mes

Evidentment l'he escoltat total l'estona, he pres les meves notes i per acabar li he dit que ja era hora que plantegés aquest tema perquè allargar aquesta situació no ens duia enlloc. I ha estat d'acord i tot. Ara bé, li he dit que evidentment no esperés que li contestés en aquell moment i que és un tema prou important com per a haver-lo de reflexionar i comptar amb l'opinió d'altres persones i tot. Total que li he dit que fins dilluns no tindrà resposta.

Surto de la reunió i he trucat als meus pares per comentar-los la notícia. Ells ja sabien que tenia la reunió i vam quedar que un cop acabés, els trucaria. Total que s'hi posa le meva mare i em diu que no són a casa, eren a l'hospital: han ingressat al meu pare amb un episodi de pèrdua de memòria.

El primer que m'ha vingut al cap: això és important no la collonada de la feina!!!!

Corrents he marxat cap a l'hospital, i allà, en un box i en cadira de rodes amb el suero posat en una via, me l'he vist i al costat ma mare, amb una cara....

Total, que el primer que em pregunta és per la feina....a la merda la feina!!!

Bé, ara que són les 20h ja sóc a casa i el meu pare té l'alta mèdica. Demà haurà de tornar al neuròleg però de moment han descartat que sigui un tema vascular (tipus ictus-infart cerebral), que era el que ens preocupava. La doctora que ens ha atès ha dit que es tractava d'una Amnèsia Global Transitòria (ATG) i que no tenia causa coneguda, que a més, són episodis que es donen cada vegada de manera més freqüent en persones no precisament velles o ancians...sino que de 35 a 65 anys tenen una alta presència....

Reflexió:

Cal que valorem més els que tenim al costat: família, amics...i que donem importància relativa a tot allò que no contribueix a la nostra felicitat.

Avui m'han donat una mala notícia, la de la pèrdua de feina...però crec que el sentiment que tinc ara mateix és més aviat d'allegujament i de lliberació, per no haver d'aguantar més al paranoïc del meu cap i el seu assetjament laboral.

El que és una bona notícia és que el meu pare és a casa i sembla que està bé i s'ha descartat tot el dolent.

diumenge, 9 de gener del 2011

La Caixa dels Trons s'obre una micona...

Sí, he decidit que fruit del procés en què estic per estar millor amb mi mateixa, hi ha persones amb les que vull compartir La Caixa dels Trons...de vegades no ens veiem prou i altres, a mi em costa mooooolt dir les coses. Per això he arribat a la conclusió de que vull que algunes persones coneixin aquest raconet de mi, de la meva intimitat i de les meves reflexions...amb els "riscos" que això comporta i amb les avantatges també.

Per tant, benvinguts i benvingudes sigueu!!!

Aprofito aquest post, per deixar mostra de la meva primera creació dins de la col·lecció "Nenes mones" que serà una col·lecció d'agulles de feltre feta amb moooolt d'amor!

Gràcies per ser-hi!


dimarts, 4 de gener del 2011

Infidels...avui sí

Fa dies que per una cosa o altra acabo no veient una de les sèries catalanes que penso que estan més ben aconseguides.

No he suportat mai les "sèries-migdiada" que els hi dic: aquestes que fan quan acabes de dinar i no et provoquen més que son: cors de la ciutat, etc....Fins i tot hi ha sèries que feien després de sopar i també tenien el mateix efecte, com per exemple Ventdelpla...aquesta totalment insuportable.

Total que sense gaire confiança vaig començar a veure un dia Infidels, era diferent...històries de noies, de noies molt diferents que tenen una cosa en comú: són amigues i sempre tenen temps per nedar juntes.

Bé, la veritat és que és una sèrie una mica utòpica i fins i tot, pinta unes "superwomans" que són més irreals que els personatges de les que abans he criticat, però mira, m'ha conseguit enganxar. Si més no, és un producte diferent!

I la veritat, feia dies que pel que sigui no aconseguia veure'n cap capítol. Avui però és un dia tranquil: he sopat aviat i faré sofing+sèrie...quin luxe de tant en tant!!!

diumenge, 2 de gener del 2011

Segueixo creant...

Doncs avui m'hi he passat tota la tarda i he aconseguit coses que no estan malament. En deixo una mostra:

Agulla de pit en vermell i negre
Arrecadres ensaimada
Collaret rodones amb anell a joc

I és clar, de tant fer anar les agulles amunt i avall al final abans de perdre-les he decidit fer un "clava-agulles" dolç dolç com un carmel!!!

Aquí ho teniu.


dissabte, 1 de gener del 2011

Primeres creacions

I és que penso que el 2011 serà molt més creatiu per a mi que el 2010. No ho sé, però és com si necessités canalitzar la meva capacitat (?¿?) creativa de vàries maneres: teatre, escriptura i la última....disseny i creació de cosetes vàries.
Potser aquestes són les primeres i no són les més maques, però per alguna cosa es comença...quan veus una peça que t'ha costat i està acabada, la satisfacció que tens és important. I què ha de ser la vida sino una cerca constant de satisfacció i felicitat???
Doncs aquí van les primeres creacions: anell a joc amb arrecades de penjar, arrecades de botó i clauer de feltre, per les claus del cotxe.



Eps i en prometo més!!!