dissabte, 30 d’octubre del 2010

Flors per a un dia enteranyinat...

Avui és un dissabte estrany: no tinc classe i m'he llevat més tard del costum. He sortit a comprar quatre coses per demà i primer feia sol, però després s'ha anat tapant i ha quedat un dia ben enteranyinat i llavors m'het dit: aquest dia necessita colors, colors vius que ajudin a trencat aquest gris del cel.

El resultat ha estat aquest que és ara al menjador de casa.

dijous, 28 d’octubre del 2010

Efectes de la Vacuna del Grip

Sí, tothom n'hi sol dir LA grip, però al meu poble sempre he sentit a dir-li EL grip i penso que com que és un virus (masculí), ja li queda bé EL GRIP.
Ahir, 12h i a la feina va començar a passar tota la filera de persones que ens havíem inscrit (innocents!!) a la llista de vacunació. I és que l'empresa ofereix que ens vacunin de manera gratuïta a la mateixa empresa, per tal d'evitar que haguem d'anar al CAP i suposo que també, per tal que no hi hagi tantes baixes laborals per grip.
Total que a part d'una punxada que gairebé ni notes, el que sí et fa un mal i una sensació estranya és quan entra el líquid dins el braç, que a més, no sé pas per què però apreten la xeringa amb una rapidesa que penso que encara és pitjor...doncs encara fa més mal.
Advertències de l'infermera: et pot fer una reacció local (una petita inflamació i vermellor a la zona de la punxada i fins i tot, se't pot posar una mica calent) o una reacció més generalitzada de malestar i fins i tot febre...però amb un paracetamol ja se't passaria. Així que...què penseu que m'ha passat a mi? A la "princesa delicada!!!"
Doncs com que sóc tan xula ahir se'm va posar un braç que feia por d'inflat i vermell...tant que no he pogut dormir del cantó del braç de la punxada. I el millor, ha arribat avui: mal de cap, malestar i fins i tot, una mica de transtorn intestinal (cagarrines vaja!).
Bé, doncs que aquesta ha estat la meva experiència d'aquest any amb la vacunació....i només llanço una reflexió final: "resultarà pitjor el remei que la malaltia!!" Si més no en el meu cas...



I mireu que a la foto, és ben maco el virus de la grip....però una bona colla d'aquests m'han fet passar un dia horrible!!

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Sense mesura...sóc viciosa sense poder evitar-ho!!!

I és que no tinc mesura. Avui he anat a l'ABACUS per mirar un llibre i una capseta de dibuix per la meva mare. Diumenge és el seu aniversari.
Total que allà estava jo mirant els llibre i res, que no sé com, ha estat com una força superior que m'ha empès a mirar llibres i més llibres...tots m'agraden i això no pot ser. Ara, com que tinc falera per escriure n'he acabat comprant-ne dos sobre tècniques d'escriptura i...ja veig que avui mateix els hauré de començar a fullejar.
Jo no sóc fumadora ni bebedora, no tinc grans vicis però ho confesso: hi ha certes coses que, la veritat, no puc estar sense elles i molt (massa) sovint, les he d'adquirir:

  1. llibres
  2. material d'escriptura: llapis, bolis, retoladors, llibretes, etc
  3. bosses (bolsos)
  4. sabates
  5. música
  6. espelmes
  7. encens
  8. mitjons

Tinc com una passió per tots aquests objectes materials, i en aquest ordre a més...

Us proposo: quins són els vostres vicis? Expliqueu-los...potser així són més fàcils de sobreportar, no?

Al final, m'hauré de confessar una compradora compulsiva de tota aquesta colla d'estris!


dimarts, 19 d’octubre del 2010

Una funcionària eficient, tot s'ha de dir


Quan les coses es fan bé, també cal reconèixer-les. He anat a fer la meva gestió de compulsar el títol de la Llicenciatura i per la meva sorpresa, s'han donat tots els elements inesperats:

1.- No hi havia cua. Ha estat arribar i m'han atès al moment
2.- L'atenció ha estat correcta: ni molt ni poc però correcta
3.- La noia que m'ha atès ha estat ràpida i eficient

També cal dir que jo, dona previsora que sóc, duia fetes les fotocòpies que m'havien de compulsar i que llavors ja teníem el tram més dificultós de la gestió superat....però en tot cas, també sé reconèixer quan les coses es fan bé.

Oi que està "lograda" la foto del funcionari?? je, je.


dilluns, 18 d’octubre del 2010

Tràmits administratius

Demà serà un gran dia. Hauré d'anar a la Facultat de nou per demanar una fotocòpia compulsada del títol....com m'agrada fer tràmits administratius!!!
Per començar has de trucar abans i esperar una bona estona que t'agafin el telèfon. Un poc la prova està superada, es tracta d'intentar ajustar com sigui la teva vida, al seu horari d'anteció al públic. Per exemple en el cas de la meva Facultat, es tracta d'anar-hi de 10 a 13h o bé a la tarda de 15'30 a 18h. Clar que sí, posant facilitats per tothom!!!
Demà, veurem altres elements els més habituals dels funcionaris de finestreta. Entre alguns exemples tindrem: cua i agilitat en l'atenció (aquests 2 van relacionats), cara de persona estrenyida sense cap interès en resoldre el teu tràmit/problema, poca amabilitat i cap orientació de servei. Més o menys en aquests punts es resumiria la situació que amb una alta provabilitat es donarà demà a la Facultat. Si no és així i m'hi trobo una persona que atent de manera tan eficient que no es fan cues, que a més, et resol el tràmit i per postres, t'hi posa un somriure atent...tranquils que us ho faré saber.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Somiem el que desitgem

Des que estic a dieta...només faig que tenir somnis molt estranys:

Vaig somiant que menjo allò que no em deixen menjar, però m'ho menjo tan de gust: sento la textura, la temperatura i aquell gust...normalment dolç (sóc més de dolç que de salat), i tot és boníssim fins i tot l'altre dia una llesca de pa amb tomàquet i oli verge d'aquest d'alta acidesa...mmmm, boníssim.

Total que és ben cert que somiem allò que desitgem.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Mòbil-dependent...què trist!

Avui m'he llevat i fins que no he arribat a la feina, no me n'he adonat: no tenia xarxa al mòbil, cosa que volia dir que ja s'havia activat la portabilitat i ja tenia la nova companyia...tot pintava de cara. De fet, ho tenia tot menys el mòbil que va amb la nova línia. Total que després de mig matí de trucades desesperants, la conclusió és que no hi ha altra solució: fins divendres no tindré mòbil. De què serveix tenir línia sense tenir mòbil? A no ser és clar que tinguis un mòbil lliure, que no és el meu cas.
I a mesura que anava passant el dia m'he adonat que sóc mòbil-dependent, jo que no en vaig tenir un fins que ja tothom en tenia i que sempre n'havia dit "pestes"...ara em veig, posant al facebook que estic sense mòbil, avisant als pares que no em truquin al mòbil i sobretot, patint per si la feina de la meva vida em truca i jo no puc contestar....què trist!

Per cert, algú sap si hi ha reunions per mòbil-dependents? Hi hauré d'anar segur!!!

PD: tots els operadors són igual de dolents!!! I els seus teleoperadors estan igualment entrenats per acabar amb la paciència de qualsevol!

dimarts, 12 d’octubre del 2010

La tardor ha arribat...i com m'agrada!!

A la majoria de gent li agrada l'estiu i la primavera. Pensen que la tardor implica un canvi cap a l'hivern que el pobre, és el menys popular de tots...
Però a mi no, la meva estació favorita és la tardor: colors ataronjats, vermellosos i terrosos...mmm paisatges encisadors! Anar a la muntanya a la tardor és veure-ho tot el procés de canvi i és fantàstic. Sí que és cert que plou més, que fa més vent, però és moment de començar a afegir flaçada al llit i a abrigar-se. I com m'agrada agafar el meu tros de sofà i tirar-me la manteta pel damunt: peus calents i estones llegint o amb una bona pel·li. En honor a l'arribada de la tardor: canvi de fons de blog...tardorenc! Com no?

Efectes de la meteorologia en l'economia domèstica...

Avui m'he llevat i després de veure ploure i ploure, de fet aquí fa dies que no hi deixa de fer...sembla que ha escampat una mica, fins i tot, hi havia una escletxa de sol. Tímid, dèbil, tènue...i jo que m'he calçat les bambes i apa-li! Cap al carrer!...allà semblava que el vent havia pres el protagonisme a les gotes d'aigua...un vent fresc, que et picava contra la cara i t'espavilava a marxes forçades. Ideal per a despertar-se en un dia de mandres eternes com és avui. Total que en el meu passeig "contra el vent", he descobert que algunes botigues eren obertes...i he tornat a confirmar una teoria que fa temps que em vaig formular: quan surts per comprar alguna cosa hi ha una alta provabilitat que no la trobis, però quan surts sense cap intenció de comprar res, és llavors quan trobes tot allò que buscaves (o no, però que en un instant se t'ha fet imprescindible tenir) i a la primera.
Total, podem resumir la meva sortida com a: 3 calcetes tipus coulotte que estaven d'oferta, una bossa amb el seu correponent moneder a conjunt, 1 bossa per la compra i 2 colònies que avui teníen el 30% de descompte....
I jo em pregunto després de comprovar l'estat del compte corrent ¿Serà millor que segueixi plovent per a la meva economia?

dilluns, 11 d’octubre del 2010