dijous, 29 d’abril del 2010

Fent proves...de música



No sóc gaire de la Shakira però no podem negar que la cançó és enganxosa...i l'altre dia de sentir-la a la ràdio em va quedar tota la tarda.
Total que em vaig fixar en la lletra i m'agrada sobretot aquest tros:

I might steal your clothes and wear them if they fit me
I never make agreements
Just like a gypsy and I won't back down 'Cause life's already bit me
And I won't cry I'm too young to die If you're gonna quit me
'Cause I'm a gypsy

La setmana de reflexió s'acaba...

Sí, sí. Ja som a dijous i la setmana de reflexió s'acaba, però almenys tinc una cosa clara: Avui faré el meu esquema de l'estratègia a seguir a partir d'ara.
M'ho escriuré. Mitjançant l'escriptura es reflexiona i per tant, el que queda escrit va en principi, un pas més enllà d'un pensament espontani.
Un cop escrit ho duré sempre amb mi, a l'agenda de la feina potser....i si cal, m'ho plastificaré, i tot per tal de no perdre-ho de vista. Serà la meva guia de ruta per a treballar.
Estic contenta de tenir-ho un pèl més clar.

dimarts, 27 d’abril del 2010

Setmana de reflexió

I jo, com tota la colla d'il·lusos que déu haver-hi, pensant que la setmana de reflexió era només per a preparar conviccions i raons per a la votació....
Doncs no! Ara es veu que no. No es limita a això si més no... M'explicaré: us parlo de l'esperada i mai celebrada reunió amb el meu cap. Jo li envio un email un dilluns des de fa 2 setmanes i em contesta que ens reunirem dimecres de 13 a 13'30h.
Preparo la reunió: faig fins i tot un guió perquè no m'enganxi i com sempre em canvii la truita i me l'endinyi del revés....total que arriba l'hora indicada i res de res. Ni reunió ni res... -"La haremos mañana" -
En aquest punt, jo ja ni tinc ganes de fer reunió ni de res. Evidentmen ni dijous, ni divendres....i així passa tota la setmana i la següent....
Però arriba divendres, un divendres 23 d'Abril, dia de Sant Jordi, de la rosa i del llibre....Entra per la porta, aviat per ser ell i per ser divendres i em crida al seu despatx.
Mitja hora, interrupció amb una reunió amb el Director General, reempresa i fins les 11'30h reunits.
Contingut i conclusions:
Ell porta la reunió i la paella pel mànec. Com sempre ho escriu tot en un paperet, tot ordenat.
Jo no puc ni parlar, només al final.
Em planteja que un cop arribats a aquest punt, ell només veu una solució per sortir de la situació: començar de zero.
Començar de zero és tornar-me a contractar, es definir maneres de treballar, és donar una nova oportunitat.
Però com tot, i més venint d'ell...és una arma de doble tall: tota persona nova, si no s'acaba d'adaptar a un lloc de treballi no dóna resultats, acaba per no superar el període de prova que tenim tots en una feina.
Dos anys i mig treballant junts i ara, parlant de superar períodes de prova...mare de Déu!!! però el millor de tot: quina altra opció tinc? Cap, marxar ja de l'empresa? NOOOOO!

Ho plantejo, a l'amore el mateix divendres que el pobre, em du a dinar amb rosa i llibre tot inclòs...i més tard, diumenge, als meus pares.

Primer de tot: visió positiva! És una oportunitat i he de pensar i crear la meva estratègia.
Recuperar la meva autoestima.
Analitzar els meus punts dèbils però també els forts i fer el meu mapa de ruta per treure el projecte endavant.
Prendre'm la setmana per desconnectar i pensar que puc i que tinc habilitats per fer-ho. I així ho faré.

Em diu que em pregui una setmana de la qual espera que canvii, que torni renovada i torni a una feina nova que comença amb data 3 de Maig.

Seré la nova Responsable, amb un equip que hauré de coordinar i amb unes tasques a fer i uns resultats a donar.

Aquesta és la meva setmana.


Us informaré dels meus avanços!

dissabte, 17 d’abril del 2010

La felicitat es transmet: quina sort!!!

Avui, l'amore ha dormit poc.
...apunts, coca-cola, nervis... i cansament.

Després, fer voltes al llit, neguitós i com sempre, una abraçada darrera l'altra. A mi, que quan tinc son i em desperten sóc la personas més antipàtica i sabiosa de la terra i de tot l'Univers, m'atreviria a dir.

Però ha arribat l'hora i ...sí! Dels 3 temes, un era "esports". Aquest ha triat i tot ha anat com la seda. Els nervis hi eren però estaven a segona fila. A primera en canvi s'hi asseien, la confiança, la seguretat i una mirada fixa tot i que cansada...que ha pogut tirar endavant l'exposició i tot i que ajustat de temps, ho ha fet prou bé!

El primer que ha fet quan ha sortit, trucar-me i una veu contenta, desbordant, m'ha dit: ha anat força bé!

I ara penso...hem de compartir la felicitat, hem de fer més quan un està content....perquè ja són prous els moments tristos que, per sort, podem compartir....però demano que fem el mateix amb els moments de felicitat si us plau! Compartim-la perquè us confirmo que sí, es transmet!!! I després he estat i estic contenta per tota la tarda.

Felicitats amore...ja queda menys!

diumenge, 11 d’abril del 2010

Una Setmana Santa GENIAL!

D'això se'n diu desconnectar: lectura, dormir, prendre el solet i no fer res....seguit de 4 dies al sud de França. Que al final vam trobar una casa al mig del no-res, una casa adjunta a una masia on vivia una parella d'holandesos hippies que cultivaven fruita i verdura biològica....una mica raros, però hi vam estar de conyes. I allà? Doncs castells, abadies, molt bona companyia i un menjar excel·lent: formatges i vins!

Què més puc demanar?...bé, potser que ho tornem a repetir aviat?

Us deixo un petit gran record de la meva visita à la France!

dijous, 1 d’abril del 2010

Al mal temps...farem el que podrem!!

Eis,

Tot a punt per marxar: maleta feta, transport coordinat i un petit detall...la casa rural on anàvem a passar 4 dies de descans amb les nenes s'ha inundat!!!. Una canonada capriciosa no ha tingut un dia més oportú per trencar-se que ahir. Aigua per tot arreu i no hi aniran a reparar-ho fins dilluns...que allà à la France déu ser dia laborable el dilluns de Pàsqua.
El millor de tot, la mestressa de la casa (de la maison) enlloc de trucar-nos davant una urgència com aquesta, va i es queda tan ampla enviant un trist email....que a més vam veure de casualitat....

Total que el tema està complicat. La missió és la següent:

Trobar una casa rural per a 5 persones a 1 dia de Setmana Santa....

A qui no agraden els reptes com aquest? Però..."Al mal tiempo, buena cara"...diuen. Així que jo, com a responsable de la intendència, he seguit amb les meves obligacions de vetllar per tal que tinguem esmorzar per dissabte....i cap al súper s'ha dit.

Digue'm confiada o optimista o el que vulguis, però jo penso que algun lloc trobarem per anar a passar aquests 4 dies. Seran les ganes que en tinc de l'escapadeta aquesta?

No, no sé, en tot cas, a la tornada, en faré 5 cèntims!!!