4 de febrer del 2011 va ser el meu últim dia...han passat 4 mesos des que em vaig quedar sense feina i avui he rebut la trucada: he estat la candidata per a incorporar-se al lloc vacant.
No havia esta mai a l'atur, sóc una persona formada (dels anomenats JASP en cert moment- Joven aunque sobradamente preparada), amb idiomes (anglès, francès, italià i castellà) i a aquestes alçades, amb 13 anys cotitzats a les meves esquenes....
Quedar-se sense feina i veure'm al carrer va ser un cop fort, però alhora alliberador: MOLT ALLIBERADOR. Ho entendríeu si haguéssiu patit un assetjament laboral per part del meu cap de manera repetida i sostinguda durant dos anys i mig, també conegut com a mobbing. Em va afectar a la salut metal i fins i tot física (somatitzant, etc...).
Total que després de temps de teràpia psicològica, d'aprendre molt de mi mateixa i de veure recuperada la meva autoestima, m'he dedicat durant aquests 4 mesos a fer coses per a mi: a cuidar-me, a descobrir el que m'agrada, a dedicar-me mooolt més temps que el que m'havia dedicat mai i ....la veritat, inicialment va ser dur estar sense feina, però ha estat un període d'allò més positiu en el fons!
Avui he tancat condicions i data d'incorporació, i sí, em queda res per tornar a anar a toc de despertador ...dimarts 21 m'incorporo a la meva nova empresa. Serà un sector diferent, cosa que m'atrau però em fa certa por alhora...el lloc, similar al que tenia però amb més autonomia i alhora més responsabilitat. He pogut aconseguir unes condicions més o menys com les que tenia, cosa que es pot considerar tot un èxit en els temps que corren i quan negocies des del punt de partida que no en tens de feina....
Total que estic forta, satisfeta i em trobo en el millor moment per a iniciar un projecte com aquest: a per totes!!!
Gràcies des d'aquí als qui m'heu donat suport i als que estiguin com jo he estat aquests mesos només els puc dir:
Tranquilitat, paciència, som bons i que no siguem seleccionats en un procés no vol dir que no valguem, el nostre moment ja arribarà.
Una abraçada i prometo explicacions la setmana vinent!!
