Jo no sóc de futbol, de fet, no li trobo massa el què. Ahir com era d'esperar no vaig veure el partit i realment, era tot tranquil al carrer abans de la golejada.
Però és curió, va haver-hi un moment que em vaig sentir com si no fes bé, com si m'hagués d'amagar d'una malifeta, simplement perquè no estava davant cap pantalla mirant l'espectacle. I és que són els efectes de la pressió del gru: I és que em sembla que amb la micona que sé de futbol sí que sé, que el Barça té un equip magnífic i ahir es va demostrar en el que sembla que va ser un dels seus millors partits...per això també vull demostrar que sé ser empàtica, i felicitaré als culés que ho viuen amb tota la passió que pot existir.
Ahir en acabar el partit, per uns moments, era com si arreu s'hagués aturat el temps, com si els problemes i els temes en general ja no fossin importants...només hi havia una cosa: el Barça. I què me'n diue de la histèria ha durat tot avui (i suposo que el que ens queda!)?
Amb tot, des de lapostura més carinyosa cap als culés, he de dir que ha estat una mica pesat a la feina amb el tema del partit, dels gols, de les pica-baralles, etc. Gent amb la bufanda del Barça, amb samarretes per sobre del jersei (clar amb el fred que fa!) i amb un somriure d'orella a orella...Ho trobo una mica excessiu tot plegat, no ho entendré mai però mira, com diu la gent gran: "millor que facin això que no pas que s'endroguin!".
Amb tot, felicitats culés!
