Veig que estic entrant en una d'aquelles èpoques d'estar amb mi mateixa, reclosa, sense gaire ganes de relació amb els altres i és ben curiós perquè he après que la vida es mou per relacions i són la base de tot el que ens succeeix...
Total que m'ho veig venir: dies sense trucades, sense quedar, sense escriure...i és que necessito una mica d'espai. Però almenys ara en sóc conscient.
Però després surt la raó que diu:" però què fas aquí tancada?", "has de parlar amb gent, quedar, trucar, etc"
...I és que sé que té raó (per això és la raó suposo no?)...i l'efecte de que en tingui és que em trobo pujant al poble demà on estaré amb gent, després anant a veure a l'amore i després més tard, al sopar de només-nenes...
Per tant em forço a fer-ho perquè un cop he feta cadascuna de les passes hi estic bé i la raó em diu a cau d'orella de nou: "veus com has fet bé de pujar, quedar, sopar!...si no què, t'hauries quedat a casa tota sola donant voltes a les coses?"
Ffff, però de vegades em costa fer cas a aquesta savionda de la raó, ella tot ho troba tan fàcil, tan evident, no té en compte tot el que jo penso. Amb tot, com que sempre he estat una mica rebel...de vegades, no faig cas!!!
Avui per exemple, després de la setmana que he tingut, només em ve de gust sopar no gaire tard i mirar una pel·li empalagosa, davant la qual sé que hi ha una alta provabilitat que em quedi adormida i apa, cap al llit aviat!
I és que tot són fases a la vida, i ara en ve una d'aquestes....
cada fase o moment de la vida planteja coses diferents...
ResponElimina