dimarts, 1 de novembre de 2011

Reprenent el bloc...

Per aquí de nou... m'estalviaré allò de que he estat molt enfeinada/sense res a dir/gandula/etc... per reemprendre les meves entrades de nou i per GAUDIR d'una línia més constant i més interativa amb tots, entrar llegir, comentar, dir la meva... m'agrada molt i per una cosa o l'altra, fa temps que no ho feia. Ara és un bon moment per posar-nos al dia.
Vinc de la recuperació de la tercera petita intervenció a la boca....alguns ho sabeu, d'altres no. Quan era petita, per una gràcia d'una altra nena de col·le, vaig caure i se'm van trencar les dues dents de davant, les pales. Hi ha molta gent a qui li ha passat i res, és passar pel Sr. Dentista i arreglar-ho tot. En el meu cas, va ser una mica més complex... primer reconstrucció, després fundes i des de fa uns anys, vaig començar a tenir problemes amb infecció a l'arrel de la dent. Total, que després de vàries intervencions de neteja i desinfecció, al cap de res, tornava a estar igual. Mesura dràstica però definitiva: treure tota la dent i posar-hi un implant. Això traduït vol dir extracció (primera operació), preparació de l'implant (segona operació) i "implantar" (tercera operació). Ah i per descomptat, un atracament a la meva economia!!! D'aquí a tres mesos, espero que TOT hagi acabat. Ja n'estic cansada, la veritat. El dolor agut a la boca quan passa l'efecta de l'anestèsia i tot es desperta és dels més gruixuts que hi ha... tot i que en termes de dolor, sempre es parla de llindars i de subjectivitat.
Em vaig perdre la celebració d'aniversari d'una amiga (divendres mateix), i l'opció de fer alguna cosa interessant pel pont de Tots Sants.... però en tot cas, hem de ser positius, ja queda menys per a l'implant definitiu.
Total que divendres va ser el dia, a la tarda. Ara estic millor, em fa  mal de tant en tant i em tiben els punts, però el dia 7 ja me'ls treuran i espero que passi el temps aviat per poder tenir l'implant definitiu.
M'ha anat bé això de fer pont a la feina, per no haver d'anar tan aviat amb la cara encara inflada i la parla "alterada"... m'ha anat bé per estar-me a casa, per descansar i per un cert aïllament reflexiu que últimament trobo a faltar.
En resum, que hem de mirar la part positiva de l'assumpte i valorar el temps per llegir, escriure, per reemprendre el bloc.. jeje.
Així doncs, aquí sóc de nou amb moltes ganes de MOSSEGAR amb FORÇA.


4 comentaris:

  1. Caram, quina història la de les teves dents! Anava llegint i em feien mal les meves i tot! Però bé, sembla que això és la recta final, per tant és per estar-ne contenta. Esperem que a partir del dia 7 puguis mossegar amb força tot el que et plagui. Però jo no t'he fet res, eh! Mossega a un altre!

    ResponElimina
  2. Primer de tot, bentornada!!!!
    no has de donar explicacions de res, encantada de llegir-te de nou.

    La teva història em fa una mica de mal. A mi les dents ...uix, si t'expliqués..... però les teves peripècies, déu n'hi dó! ànims!!

    Això si, m'has recordat tb que vaig trencar les dues pales de ma cosina, ..buf, quins records. Jugant a frontón, li vaig clavar la raqueta doncs no sabia que la tenia al darrera. Sort que no m'ho ha tingut en comtpe mai.

    ResponElimina
  3. Ai, per cert,et volia preguntar per la peli Mientras duermes, que he vist que l'has vist. En sento parlar molt, xò encara em fa una mica de cosa, passaré por? que sóc molt figaflor!!!

    ResponElimina
  4. Aixxx, qui de tant en tant ha de passar per cal dentista per fer-se un empast per una càries, no es pot queixar...ja ho veieu!!

    Gràcies per la rebuda.

    La pel·li de Mientras Duermes: totalment recomanable...això sí, tensió tota l'estona i sobretot, quan ho penses... jo el primer que vaig agraïr és no tenir porter a l'escala.... però res de sang i fetge, és més aviat tema psicològic vaja. Però us animo a veure-la i a veure què me'n dieu!

    ResponElimina

Digues, et llegeixo...