Avui he aterrat a casa després de dies amunt i avall. En aquesta ocasió hi ha hagut viatges plens de desplaçaments intermitjos i envoltats del llargs recorreguts amb trens i amb cotxe.
Barcelona - València en Euromed. Arribada a les 10h (feu números i mireu a quina hora em vaig llevar!!). Feina de 10'15 a 15h. Dinar fugaç. Sortida a les 15'40h en cotxe. València - Calatayud. Arribada 18'30h. Feinejar fins les 21'30h. Sopar llampec. Comentari de la jugada i a les 23h cap a l'habitació. Despertador a les 06'15h, dutxa freda i esmorzar a les 07h abans no obrissin menjador. Feina de 7'30 a 9'00. A les 9'00 reunió general amb el personal. De 10h a 14'20h reunions individuals... 14'30h dinar lleuger i taxi a la porta a les 15'35h. Tren AVE Calatayud - Barcelona amb arribada a les 18:50h.
Donat el panorama, el que he agraït com mai ha estat que el taxista, de l'estació a casa només em preguntés: On animem? No calien paraules i no sé com hagués suportat una conversa sobre la crisi, el 20N, la dimissió d'en Papandreus o d'en Berlusconi.... de vegades, és més senzill: no calen paraules.
A mi m'incomoda una mica que em parlin desconeguts, i un taxi és un espai molt petit i sense escapatòria. També agraeixo molt quan els taxistes fan la seva i em deixen tranquil. I si vens de donar tantes voltes, encara ho has d'agrair més!
ResponElimina