diumenge, 20 de novembre de 2011

Nova ETIQUETA del blog: coses maques que ens fan feliços

Fa dies que no estic 100% positiva, però m'esforço en veure coses bones de la vida... i que segur que A TOTS ens en passen. 

Avui he estat molt trista en algunes estones, quan veus que t'equivoques i que enlloc de deixar passar les coses, burxes i burxes fins que encara es fan més grosses. M'estic equivocant i sé que m'equivoco, però no sóc prou forta per admetre-ho i encaminar una resposta positiva per portar el tema endavant. I el que em fa més mal: fer mal als altres, sobretot si te'ls estimes.

Doncs res que d'una banda m'hi va fer pensar la Rits al seu post de "Les cares al metro" i de l'altra, també un altre blog que segueixo i diu coses molt interessants, és la Laura, al seu "Post de divendres" passat. Va de coses maques que li agraden. 

Per tant, després d'una dia fantàstic però d'una vesprada trista... he dit prou i he determinat que aquesta setmana queda inaugurat el nou TAG de posts sobre coses que em fan somriure....

I per ser el primer, aquest és el recull de coses que aquesta setmana m'han fet somriure:


  • Un concert íntim
  • Un dia d'hivern amb amics a la muntanya
  • Donar "llaminadures" a un cavall blanc preciós que les menjava directament de les meves mans
  • Una tarda amb amigues i amb olor de galetes (encara que massa breu!!)
  • Un sopar improvisat entre setmana
  • Un reconeixement del meu cap sobre la feina ben feta


Déu n'hi do aquesta llista... és prou llarga!!! i segur, segur que em deixo coses.... per tant, marxo a dormir contenta i tranquila.

M'espera una nova setmana però ara sé que amb prou forces com per tornar a somriure.

3 comentaris:

  1. No està malament trobar motius d'alegria, aquelles petites, o no tan petites, coses del dia a dia que són positives i que probablement en desperten un somriure. Altra gent també ho fa això de fer-ne un post, la mateixa rits. I és que de motius d'alegria sempre en tenim, però sovint queden tapats per les coses que ens afligeixen, i no els fem justícia.

    ResponElimina
  2. estan molt bé aquests petits bocins!!! i si, son molt necessaris.
    I si, com diu el Xexu, tb ho feia.... certament porto unes setmanes sense fer-ho, xò si dius que estàs negativa, crec que et supero. A veure si aconsegueixo trobar força i recuperar el poder veure aquests petits detalls que fan somriure i mirar endavant.

    ResponElimina
  3. Bona tarda,
    saltant de bolc en bloc, essència del meu caràcter inquiet, t'he trobat i, he llegit el teu post. Si no et fa res he fet una volteta i he "tafanejat" com les iaies.
    A més et donaré un motiu més per somriure...un acudit, que et sembla?

    "Un català està arrancant de la paret de casa seva el paper pintat quan arriba un amic i li pregunta:

    - Redecorant la casa ?

    - No, estic de mudança."

    Una abraçada

    Josep

    ResponElimina

Digues, et llegeixo...