diumenge, 26 d’agost de 2012

Retrobaments...

Ja sabeu que he estat una època desconnectada.... però en molts sentits. Durant molt de temps he estat deixant de fer o sense tenir prou temps per fer coses que m'agraden. Ara, intento tornar-me (sí, sí, a mi mateixa) aquests moments que suposo que em devia. 
No sóc gaire de tornar a veure pel·lis que ja he vist. Amb llibre sí que he tornar a llegir o he rellegit parts de llibres, però no amb pel·lis... però som davant d'un cas molt diferent. Fa temps que volia tornar a veure una pel·li especial, una d'aquelles que et marquen. Un dia escriuré un post d'aquestes pel·lis (de les que m'han marcat a mi, vull dir). I avui he decidit que seria el dia del retrobament.
Estic parlant d'AMÉLIE.... oh, quina pel·li més genial!!!
I ara sóc sola a casa, amb tot el sofà per mi, per dedicar-me els 122 minuts d'AMÉLIE. M'encanten aquests moments. I què dir-ne de la banda sonora.... és que tota ella és genial.

Per anar fent boca, us en deixo una foto....


3 comentaris:

  1. Jo en guardo un magnífic record, una pel·li entranyable, i sempre que en sento parlar penso que l'he de tornar a mirar, i no hi ha manera. A veure si faig un pensament, que ja tocaria! Està molt, molt bé, pel que en recordo.

    ResponElimina
  2. I què? com va anar el retrobament? et va dir alguna cosa nova?
    Si que va bé retrobar-se amb coses, pelis que signifiquen molt, que et diuen molt.

    A mi tb m'agrada moltíssim aquesta peli, ara fa molt que no la veig.

    Aquesta foto em fa molta gràcia, tinc una amiga que en aquesta foto se li assembla molt. A més, quan van fer la peli portava el mateix tall de cabell, i és clar, tothom li deia amelié.

    ResponElimina
  3. Ei nois, Xexu i Rits... ha estat realment un retrobament. És com tu deies Xexu, molta ganes de veure-la i sense trobar el moment per fer-ho. Total, que encisadora, m'ha tornat a agradar i com dius Rits... m'ha "dit" coses noves, he "retrobat" noves lectures.... de les seqüències d'imatges orquestrades sota un guió inmillorable i una boníssima banda sonora. Ha estat un redescobriment... penso com he canviat jo mateixa des del primer cop que vaig veure-la i fins ahir.... Sembla mentida com canviem i com amb els nostres canvis, entenem la realitat d'una manera diferent. Nois, per poc que pogueu, torneu-hi, busqueu les 2 horetes per vostres i per remirar-la. Gràcies!

    ResponElimina

Digues, et llegeixo...