dijous, 23 d’agost de 2012

Aquí de nou

Uffff. Ha costat eh????.... però és que ha estat un any dur, complicat. Ara però tot sembla que torna al seu lloc i "sembla" que tot torna a ser més normal.

Resum ràpid del 2012:

  • Inici complicat per una pèrdua familiar.
  • Molta feina i molt estrés.
  • Sembla que milloro però tinc una crisi important amb la parella: on anem? volem el mateix?
  • Molta feina i molt estrés.
  • Vam estar a punt de deixar-ho amb el meu noi.
  • Molta feina i molt estrés.
  • Ens reconciliem, bueeeeno, alguna cosa bona si més no.
  • Procés de pèrdua familiar de nou (collons quin anyet!!!!), sembla que haguem trepitjat merda.
  • STOP, PROU: replantejament de la vida i escolta d'una nova proposta professional.
  • Decideixo que deixo la feina.
  • Crisi familiar: "nena, tal i com estan les coses penses deixar una feina fixa per anar a una ONG d'aquestes que depenen de subvencions". Pensa-t'ho bé. Jo mateixa vaig tenir algun dubte.
  • Plego de la feina.
  • Vacances: temps per mi, escapades a platja i muntanya. Viatge a Madrid. 7,5h al Museu del Prado (voluntàriament eh!!). Em va encantar anar-hi després de tan temps i en tan bona companyia!
  • Començo a la nova feina.
  • Vacances (de la nova feina): relax i muntanya (estar a munt t'oxigena!!!). Travessa pel prepirineu. 
  • Redescobreixo coses i les valoro.
  • El meu any va millorant.
  • Estic contenta amb la nova feina: Per cert al juliol vam tenir problemes per pagar la nòmina, som un centre concertat de la Generalitat (va sortir a tots els mitjans, suposo que esteu al cas), en principi a l'agost no n'hi hauran (això va dir dimarts Josep Lluís Cleries a RAC1).
  • Confessió: m'és igual, cal valorar altres coses i ara, sóc més feliç.
He tornat i espero quedar-me durant un temps.

Gràcies per ser-hi sempre


3 comentaris:

  1. Per ara, un any mogudet, certament. Coses bones, coses no tan bones, però molts canvis en general, i això és que et feia falta moure't. Després de llegir algunes coses no gaire agradables, els darrers punts millora molt, per tant, vas cap amunt, i tu mateixa ho dius, això oxigena!

    ResponElimina
  2. Ei...
    Gràcies per ser-hi, als meus 45!
    Tot gran canvi comença per un petit pas. Jo també he tingut moviments "peristàltics" però m'han servit per valorar el que tinc, i per crear. L'oxigen de les finestres obertes dóna molt de sí. De vegades dóna ales i tot :)
    Una gran abraçada!
    Montse/cantireta

    ResponElimina
  3. Bentornada!!! coincideixo que sembla que vagi millorant! que segueixi així i ho poguem anar llegint!!
    una abraçada!

    ResponElimina

Digues, et llegeixo...