dimarts, 22 de març de 2011

Paradoxes primaverals

La primavera és un a època de les més maques de l'any...això sí...el que m'acaba de passar és ben "extrem":

M'he llevat i feia un sol esplèndid i m'he dit que l'aprofitaria per llegir la novel·la que estic acabant sota el solet a la plaça. Un cop allà, mentre llegia intrigada per la història el sol m'escalfava i s'hi estava de bé!!! Però de cop el sol s'ha apagat i sense solta ni volta en menys de 5 minuts a començat a ploure, primer no gaire...i jo il·lusa, he esperat a que "passés el núvol"...
Passar el núvol? De què? Tot d'una m'he trobat que plovia i la temperatura deu haver baixat com a mínim 5 graus, pluja vent i he decidit caminar cap a casa sota la pluja, sense gaire pressa. No cal dir que de paraigua no en duia, amb el solet que feia a primera hora!!!
El fet és que la pluja fina ha començat a caure amb força i poc a poc s'hi ha sumat unes petites boletes, rodonetes, de granit...el que faltava pel duro!!!

I és que és ben bé que a la primavera: surts a prendre el sol i tornes xopa com un poll!!!


3 comentaris:

  1. La primavera ja és això: una muntanya russa de temperaures sol i pluja amunt i avall.....què hi farem!

    ResponElimina
  2. Si ja us dic jo que la primavera no és tan bona com creieu, ja les té aquestes coses, i refredat assegurat. També vam anar a dormir amb tranquil·litat aparent, i de sobte va caure un xàfec que tela. Això és el que deuen anomenar 'temps inestable'.

    ResponElimina
  3. jejejeje, és imprevisible! i això fa que la trobis fascinant i la maleeixis alhora!

    acaba de fer un xàfec d'aquestos.... i la roba saps on era? estesa!!!

    ResponElimina

Digues, et llegeixo...