dijous, 10 de febrer de 2011

Torno a ser aquí amb la meva nova vida

Sí, ja sé que feia dies i dies, de fet encara treballava quan vaig fer l'últim post. Des de llavors han passat unes setmanes i sentia que havia de fer saber que sóc viva (;P) i que estic més o menys bé.
El que ha canviat és que em sento una mica extranya, vaig una mica al revés de la corrent, cosa que de vegades va força bé, però d'altres, et fa sentir un "bitxo raro"....però en tot cas, és un nou estat i he d'aprendre a dur-lo el millor possible.
Com sempre, ahir ho reflexionava, vaig crear-me una nova rutina, unes noves activitats i uns nous "queaheceres" que dirien en castellà. En tot cas, va predominar la raó i vaig deixar les emocions en un segon plànol...i ara suposo que com era d'esperar, truquen a la porta o millor dit, entren sense trucar i es col·len allà on volen i...com sol passar, no les sé gestionar.
Susceptibilitat, irritabilitat, impaciència...i és així com em sento sovint des que estic sense feina.

El tema és que la situació genera ansietat i ho veig a través de les qüestions que em plantejo:
1. Quan trobaré feina
2. Quines condicions tindrà questa feina (salari suficient per pagar la hipoteca?, hores? desplaçaments?)
3. En quina situació m'agafarà i com la podré gestionar

Totes elles són preguntes que no tenen resposta i per això generen ansietat...

Tot i el meu posat tranquil i serè, acompanyat del meu discurs racional i lògic, per sota, hi ha una remor provocada per tot de preguntes sense resposta...

Així em sento i així ho vull transmetre... i les paraules de "se't veu molt bé", "segur que ben aviat tindràs una altra cosa", "amb la teva preparació, estaràs poc temps a l'atur"... més que tranquilitzar-me em sembla que encara em posen més nerviosa...em vénen ganes de dir: "I tu què saps?!!"

3 comentaris:

  1. Benvinguda a la nova vida !!! de Pandora a Martulina divina hi ha tot un salt! és molt normal que et sentis irritable, nerviosa i tinguis ansietat, jo vaig passar per una situació d'atur perllongat i sé molt bé de què parlo i et comprenc molt bé....aprendre a gestionar emocions és difícil però tot s'aprèn! per cert tens pensat recercar feina utilitzant les eines internautes? potser ja ho fas...si tens facebook aprofita per fer córrer la veu ...hi ha linkedin, infojobs etc...ànims!

    ResponElimina
  2. Què ens passa a totes les martulines (sí, m'incloc, però no ho diguis a ningú ;-) d'acord?) que ens mengem tant l'olla?

    Vaig passar un any i mig larg a l'atur, em va sortir una feina de 5 mesos, i ara fa 3 que torno a ser a l'atur. Potser ja m'he fet a la idea que les feines no pengen d'un arbre, i que no surten quan una vol.

    Dedico un temps cada dia a buscar-ne per internet. El consell d'Elfreelang és bo.

    Però també em dedico un temps cada dia a mi, a la meva persona, cosa que treballant gairebé no podia. Intenta-ho! Busca alguna cosa que t'interessi (gimnàs, blog, manualitats, cursos). El que més s'adapti a la teva manera de ser. Per una banda et mantindrà entretinguda, per altra et farà sentir útil.
    No tens res a perdre.

    Ptns.

    ResponElimina
  3. Noies moltes gràcies, em sento ben entesa i en aquests temps que corren ja és molt!! Estic a tope en la cerca de feina: LinkedIn, Contactes via tradicional, InfoJobs, Monster i de tot...el tema és que està complicadillo. Però no llamço la tovallola, l'important és que sàpiga gestionar-ho sense problemes....que suposo que és el més difícil!
    Però gràcies de nou pels ànims i consells.
    Una abraçada!!

    ResponElimina

Digues, et llegeixo...