Vés a l'oculista - Passa la ITV

Ja estic una mica farta de passar-me matí i tarda fent cua, però a més, quan els panells lluminosos tant de la ronda com de l'autopista, comencen amb els missatgets sobre coses que són tan evidents, de veritat que em poso negra!

Quan van instal·lar aquests panells, sovint eren informatius de temes importants, nous, circumstancials: vehicle avariat, trànsit dens en 3 km, carril tallat, diumenge C60 tallada per cursa popular, diumenge i dilluns X, prohibit camions....

Però coi, és que porto uns dies que no deuen saber què posar-hi o que han agafat la política de desempolsar velles cites.... però en dos dies, he vist coses com Passa la ITV, vés a l'oculista i vigila la teva vista.... 

Què passa? D'aquí poc veurem algo així d'obvi com: recorda a no deixar les claus del cotxe posades o recorda on aparques i així estalviaràs temps al matí següent.....

Aixxxx, si us plau, fem un millor ús dels recursos que tenim si us plau!!!

La dona veloç d'Imma Monsó

Una novel·la de les tres que he llegit aquest estiu.

Al principi no em deia massa res, però a mesura que avança i que veus com canvia la protagonista, la Nes, vas veient que  t'enganxa.

També és cert que hi ha un punt (petit), de comú amb la Nes... ella és una psiquiatra que viu obsessionada pel temps i per aprofitar-lo fins a l'última milèsima de segon. Tot el temps el té programat i no concep viure sense aquest esquema... però passen coses a la seva vida que fan que el prisma canvii. I a mi em va passar també en cert moment de la vida que tenia tot el que vivia bastant programat i planificat. Des de fa uns anys, que dono més importància al "fluir" que diuen ara... a que les coses segueixin els seus camins... jo també he canviat.

I com m'agrada usar poc el rellotge, o dedicar temps a coses que abans no era ni capaç d'assaborir... ara, en canvi, és un plaer. 

En aquest sentit, penso que hi té molt a veure quan et passen coses importants a la vida, si més no, colpidores... que fan que la teva escala de valors canvii i passis a valorar coses que abans ni existien en les teves llistes. Relativitzar, aquesta és la qüestió i poder i saber gaudir del temps sense (aparentment) fer res.

Li poso una bona nota, no de 10 però sí un notable.

No he llegit res més d'aquesta autora... potser m'hi posaré amb alguna altra cosa.

Ara... a cercar noves lectures .... 

Avui a casa

Estic a casa, al menjador. 

La meva esquena ha dit prou i com que de moment no parla, ho ha fet saber en forma de lumbàlgia... Ahir ja vaig intentar anar a la feina. De fet hi vaig estar fins les 15:30 passades. 

Un cop allà amb un coixí i una esterilla anava fent. Els moments de canviar de sala o aixecar-me a fer una simple fotocòpia van ser durs... però el més dur va ser el trajecte en cotxe i més encara: pujar-hi i baixar-ne!!! Baixar-ne... un infern! Semblava una tortuga adolorida...

Total que no hi ha res com poder treballar des de casa alguns temes i gestionar amb el telèfon i l'ordinador alguns aspectes de la feina.

I mica en mica, tot tornarà al seu lloc. M'ho estic treballant i segur que m'enfortiré i no em tornarà a passar.

Us ho diu una tortuga que cada cop és més sàvia... :)

PD: com molts podeu estar pensant, he dit que "la meva esquena ha dit prou"... fins quant estic segura que ha estat l'esquena la que ha dit prou?

Aniversari de festa!!!

Sóc molt afortunada.... estic passant un dia d'aniversari genial, amb aquells qui estimo i m'estimen i a més, no tothom pot dir que té festa cada any pel seu aniversari. I és que sí, ara fa uns quants anys, vaig arribar al món tal dia com avui, 24 de setembre.

Per tant, si bé, em queixo de les cues que faig cada dia per anar i tornar a treballar a la capital, els dies 24 de setembre, puc gaudir d'un dia de festa...i aquest any, de pont i tot!!! Total que aquí estic encantada de fer anys!!!!

De moment, tot genial i encara queda un sopar romàntic...això promet!

PD: un altre clàssic de cada any és recordar a la meva àvia els anys exactes que faig... sempre me'n posa de més o de menys, però... mai l'acaba d'encertar!

Reacció al·lèrgica

Fa poc he arribat a casa.... quin dia. Només són les 13h i sembla que hagin passat hores i hores.

Fins que he sortit de casa, tot anava bé. He agafat el cotxe com sempre, he parat a la benzinera de després del peatge, com altres cops havia fet, però ara que ho penso, feia temps que no hi passava. He segut després i res, cap a la feina.

No he abaixat la finestra perquè no feia calor, però en tot cas, he començat a notar picor a l'ull dret i picor al coll i al paladar. És aquella picor típica de quan tinc una "punta" d'al·lèrgica, per tant, he pensat... vaja s'acosta un dia de picor al·lèrgica.

Però ha estat arribar a la feina i la gent em mirava espantada... total que he anat al lavabo: mareeeeeeee!!!! Tenia l'ull dret gairebé tancat de la inflamació, el llavi de dalt tot inflat, més encara  des de la part dreta que des de l'esquerra.... i moquera, molta moquera.

He parlat amb un parell de metges, ràpid m'han dit que si podia respirar bé i què havia menjat o si havia fet servir algun medicament nou. Total, no he fet cap canvi en referència al que ahir vaig fer i als dies anteriors. 

Corrents, corrents, cap al metge en el moment que a sobre he sentit que em costava respirar: hi havia un petit xiulet al pit que cada cop m'amoïnava més.

Un cop al metge (de la seguretat social), he vist la meva doctora de capçalera i m'ha mirat i m'ha dit que semblava que m'haguessin pegat. No sé quina pinta devia tenir, però la seva cara, m'ha espantat. M'ha fet passar de seguida, davant de tothom, per explorar el coll i després tota la part respiratòria. 

Sembla que els xiulets havien desaparegut, però la inflamació general i local de la cara no.... llavors sí que m'he hagut d'esperar ben be una hora i mitja, abans no em punxessin una ampolleta potent de Polaramine... De moment, antihistamínics orals aquesta nit i demà un cop al dia i ... observar que em mantingui igual, i sinó, ràpid a l'hospital directament.

Emocions: angoixa, estrès per deixar tot el més urgent de la feina enllestit, preocupació i ara, cada cop més, alleujament i expectació. Ara a més, l'efecte de la punxada comença a fer-me son, una son dolça que em sembla que farà que abans de dinar faci una mica de migdiada avançada.... Tot ha quedat aquí, però m'he espantat.