Reacció al·lèrgica

Fa poc he arribat a casa.... quin dia. Només són les 13h i sembla que hagin passat hores i hores.

Fins que he sortit de casa, tot anava bé. He agafat el cotxe com sempre, he parat a la benzinera de després del peatge, com altres cops havia fet, però ara que ho penso, feia temps que no hi passava. He segut després i res, cap a la feina.

No he abaixat la finestra perquè no feia calor, però en tot cas, he començat a notar picor a l'ull dret i picor al coll i al paladar. És aquella picor típica de quan tinc una "punta" d'al·lèrgica, per tant, he pensat... vaja s'acosta un dia de picor al·lèrgica.

Però ha estat arribar a la feina i la gent em mirava espantada... total que he anat al lavabo: mareeeeeeee!!!! Tenia l'ull dret gairebé tancat de la inflamació, el llavi de dalt tot inflat, més encara  des de la part dreta que des de l'esquerra.... i moquera, molta moquera.

He parlat amb un parell de metges, ràpid m'han dit que si podia respirar bé i què havia menjat o si havia fet servir algun medicament nou. Total, no he fet cap canvi en referència al que ahir vaig fer i als dies anteriors. 

Corrents, corrents, cap al metge en el moment que a sobre he sentit que em costava respirar: hi havia un petit xiulet al pit que cada cop m'amoïnava més.

Un cop al metge (de la seguretat social), he vist la meva doctora de capçalera i m'ha mirat i m'ha dit que semblava que m'haguessin pegat. No sé quina pinta devia tenir, però la seva cara, m'ha espantat. M'ha fet passar de seguida, davant de tothom, per explorar el coll i després tota la part respiratòria. 

Sembla que els xiulets havien desaparegut, però la inflamació general i local de la cara no.... llavors sí que m'he hagut d'esperar ben be una hora i mitja, abans no em punxessin una ampolleta potent de Polaramine... De moment, antihistamínics orals aquesta nit i demà un cop al dia i ... observar que em mantingui igual, i sinó, ràpid a l'hospital directament.

Emocions: angoixa, estrès per deixar tot el més urgent de la feina enllestit, preocupació i ara, cada cop més, alleujament i expectació. Ara a més, l'efecte de la punxada comença a fer-me son, una son dolça que em sembla que farà que abans de dinar faci una mica de migdiada avançada.... Tot ha quedat aquí, però m'he espantat.