No sé per què hi ha coses que sembla que només estiguin destinades a d'altres. Sembla que JO no puc "permetre'm" certes coses: perdre, però tampoc guanyar.... estar contenta i esclafir a riure al bell mig del carrer.... és com si les regles que són fetes per a mi, són aquelles de la invisibilitat, de la discreció: ni molt alt ni molt baix, ni molt colorit, ni molt fosc.... què passa que no em permeto (perquè en el fons sóc jo la que marca les regles... sí noi! per riure!) poder tenir els meus moments de fora de la campana de Gauss..... sempre fent el que toca, però sense permetre'm tampoc guanyar la carrera, el premi número 1....
És com si en el meu cas, un tercer lloc ja estés bé.
Em feliciten per una feina ben fet i què faig? Em trec mèrits.... però a veure, què passa? Per què sempre m'exigeixo la perfecció i quan faig alguna cosa que s'hi acosta, o passo els mèrits als altres o bé, acabo dient que no n'hi ha per tant o que ha estat gràcies a altres persones, o fins i tot a que "avui m'havia de passar"....
Què tal permetre'm fer alguna cosa "prou bé" alguna vegada? I sobretot, què tal poder-la celebrar i compartir amb altres?
Foto: Google
Hi ha coses diferents aquí. Una és poder celebrar els èxits, això hauries de poder fer-ho sempre. Una altra cosa és que t'atribueixis els mèrits. Segur que com a mínim tens part de la culpa que les coses tirin endavant, però tampoc és mala cosa no tirar-se floretes a un mateix, no? Si pots destacar els altres, treure't una mica d'importància, és una mostra d'humilitat, però això no impedeix als altres valorar la teva participació. Bé, és que he de dir que em sento molt identificat amb aquest post, tret de la vessant negativa. M'agrada la humilitat, i m'agrada sempre destacar els mèrits dels altres per davant dels meus, igual que preferia carregar-me les culpes de les errades de la gent que treballava amb mi. Però això té contrapartides, és clar. Tothom es pot equivocar, i puc donar la cara per qualsevol, però sempre i quan s'hagin guanyat la meva confiança amb feina. Per un dropo no ho faria, però per algú que sé que penca però que s'ha equivocat puntualment sí. Ho he viscut molts cops, és allò de l'èxit de tots quan triomfem, i la meva culpa quan alguna cosa no va bé. A mi m'agrada aquesta manera de funcionar, no li veig problema, però em temo que no és massa comú, oi? Però els altres que facin el que vulguin.
ResponElimina