Una novel·la de les tres que he llegit aquest estiu.
Al principi no em deia massa res, però a mesura que avança i que veus com canvia la protagonista, la Nes, vas veient que t'enganxa.
També és cert que hi ha un punt (petit), de comú amb la Nes... ella és una psiquiatra que viu obsessionada pel temps i per aprofitar-lo fins a l'última milèsima de segon. Tot el temps el té programat i no concep viure sense aquest esquema... però passen coses a la seva vida que fan que el prisma canvii. I a mi em va passar també en cert moment de la vida que tenia tot el que vivia bastant programat i planificat. Des de fa uns anys, que dono més importància al "fluir" que diuen ara... a que les coses segueixin els seus camins... jo també he canviat.
I com m'agrada usar poc el rellotge, o dedicar temps a coses que abans no era ni capaç d'assaborir... ara, en canvi, és un plaer.
En aquest sentit, penso que hi té molt a veure quan et passen coses importants a la vida, si més no, colpidores... que fan que la teva escala de valors canvii i passis a valorar coses que abans ni existien en les teves llistes. Relativitzar, aquesta és la qüestió i poder i saber gaudir del temps sense (aparentment) fer res.
Li poso una bona nota, no de 10 però sí un notable.
No he llegit res més d'aquesta autora... potser m'hi posaré amb alguna altra cosa.
Ara... a cercar noves lectures ....
A mi em va agradar a mitges, trobo que guanya al final quan tot lliga. Amb tot, la Nes m'estressava una mica i volia fotre-li un ventallot més d'un cop, i això que jo també vaig sempre amb pressa i mirant de reduir els temps. Però has de trobar motius per viure bé i que el temps no t'importi, i hi són!
ResponElimina