Sempre corrent, sempre fent mil coses i arribant a tot i ... és clar, a més, amb bona cara....
Ara mateix, vull començar a dir prou: a anar més a poc a poc, assaborint cara moment, sense pressa, sense pensar què vindrà després i el nou repte. Ara, decideixo fer un STOP i gaudir d'aquest moment, sense por de "perdre'm coses", de "podria haver fet", "potser si hagués .."... res de res: viure l'ARA vol dir apreciar el que en aquest moment hi ha amb mi i vull que hi hagi amb mi.
Prou d'anel·lar coses que no són aquí i ara.
Amb això no vull dir que no tingui o no vulgui tenir plans... i és clar que tinc coses a la vida que vull, estimo i per les que em llevo cada dia, però són les grans coses. La resta, és poc important, l'important és viure l'ARA i l'aquí.
I estic contenta de fer aquests petits canvis, a poc a poc, afiançant cada pas.
L'important és que tu estiguis bé. I si el cos et demana aturar-te, doncs senyal que ho necessites i serà el millor per a tu.
ResponEliminaEstar sempre desitjant allò que no tenim ens frustra i no ens deixa veure que sí que hi ha coses per gaudir al voltant. Però per més que ho sapiguem, aplicar-ho és tota una altra cosa, a veure si te'n surts!
ResponEliminaMenjar fideuà i alegrar-se de cada gamba. Per exemple. I de cada petó, i a canvi, tornar somriures, perquè em ve de gust.
ResponEliminaOi tant :-)