ANTONIA FONT pleguen en el moment més àlgid de la seva carrera. Es donen temps per a experimentar a nivell individual.... i .....
Ens deixen amb un pam de nas - ja formaven part de la nostra vida i comptàvem amb ells per estones de caravana, per cantar tots dins el cotxe anant de viatge, per incloure'ls a l'obra de teatre de torn, per anar seguint-los per diferents indrets en els seus concerts, etc.... total que ara hem de fer un dol.
Primer, m'ha vingut un sentiment de... "és broma no?" "Això no m'ho poden fer!"... i és un sentiment de ràbia i traïcio.....
Després, passa l'estona, rebobines les raons que han donat, o simplement dius, no són el nòvio de torn, no et deuen res a tu directament... total... que acabes passant el dol i passes a valorar els bons moments que ens van fer viure....
Amb tot, us trobaré a faltar!!!
Decididament, ha estat la notícia del dia. Jo no en sóc gran seguidora, xò si que em sap greu.
ResponEliminaEm sembla que tots tenim aquest sentiment que ens fan alguna cosa dolenta directament, però no, ells fan la seva i nosaltres només els escoltem i seguim. És clar que els trobarem a faltar, però això de passar un dol per ells no ho trobo tan descabellat com pot semblar. Tenim la sort, però, que ens queden totes les seves cançons, no n'hi haurà de noves, però les antigues sempre les tindrem. I ja no els podrem veure en directe, això és trist. Però va, per què no pensar que es reuniran de tant en tant per fer algun concert o alguna coseta?
ResponElimina