Principi de curs

Sempre intento estar fent coses, sóc una mica "belluguet"... i normalment acostumo a fer algun curs durant l'any "escolar" o algun altre tipus d'activitat formativa (seminaris, xerrades, etc)...bé doncs, ha arribat el moment. Demà començo un curs que durarà fins a finals de Novembre. Cada divendres a la tarde de 6'30 a 9'30 i cada dissabte al matí de 9'30 a 13'30....i sempre em passa el mateix. Estic contenta perquè no deixem mai d'aprendre!!! Ja explicaré què tal!

De Drets i de Vagues....què en dieu?

Estic una mica indignada. Ahir se'ns va comunicar a la feina que no havíem d'anar a treballar ja que hi havia "perill" a nivell de seguretat i era més que provable que no poguéssim accedir als nostres llocs de treball. Se'ns va posar per escrit que se'ns autoritzava a no anar a la feina sense cap perjudici econòmic (que no ens descomptaran res vaja) però que hauríem de "recuperar" o "bescanviar" el dia d'avui per un dia de les nostres vacances....i a mi no em sembla just.

Jo primer havia decidit fer vaga, però després de molt pensar-m'ho i buscar informació i més informació, a més de mirar la quantitat econòmica que se'm descomptaria, vaig decidir no secundar-la.

I ara, em trobo a casa, pensant que aquest dia l'hauré de tornar en un dia de vacances meves....tot perquè els piquets informatius que d'informatius no en tenen res, ja estaven ahir a les 20'00h abans que les persones de producció entressin al seu torn (21, 22 o 23h) fent la funció d'estorb més que d'informació...i ho deixessin tot ple de brossa entre altres activitats que diuen que van fer però com que no hi era, no puc assegurar que duguessin a terme.

Estic a favor del dret a fer vaga (és un dret constitucional!!! i gràcies a algunes vagues s'han aconseguit coses bones), però arribar al punt que no es pugui garantir la seguretat als treballadors que finalment no la volíem fer, em sembla que també vulnera el dret a no fer-la, no?. Què en dieu?

Feliços 33!

33? Qui? Qui fa anys? Jo mateixa, ja n'he fet 33 i és que el 24 de setembre de 1977 vaig arribar al món, fent una mica de soroll...la meva mare encara ho recorda...estava d'"antojo" de menjar peix fregit i apa doncs: peix fregit per sopar i una partida de cartes....total que a les 11 del matí següent vaig treure el nas d'aquell món càlid i segur. Vaig arribar amb una d'aquestes tempestes que sol fer per La Mercè a Barcelona....ara que ho penso: jo sempre envoltada de llamps i trons, ja veieu.

Avui dia, valoro la vida que he tingut fins ara i he de dir: han estat uns 33 feliços! I estic tan contenta de que hagin estat així que me n'he de recordar més sovint.

Divendres, després de la feina, una gran sorpresa....sense ensumar-me'n res, vai anar a buscar a l'amore i en obrir la porta, tot van ser llums, crits i serpentines!!! Quina il·lusió! Mai havia tingut una Festa Sorpresa!

Vull donar les GRÀCIES a tothom, per contruir a pensar en què són uns 33 molt feliços!!!

Estic de dol

Ahir vaig veure la notícia de que José Antonio Labordeta havia mort.

Era mestre, poeta, excursionista, cantautor, escriptor, polític i moltes coses més. Però per sobre de tot, era molt persona, raó per la qual penso que en política no s'hi trobava gaire còmode...deu costar molt anar sempre contra el vent i no rendir-se per intentar acomplir els teus ideals.

Era el professor de la mare de l'A, a Teruel...i sempre el recorda amb molt "carinyo".

Era el polític preferit de la meva àvia perquè segons ella - "A mi el que més m'agrada és aquell que fa excursions per la tele2, perquè diu les coses tal com són!". -

Per mi va ser una persona íntegra i coherent, amb principis i amb ideals i sobretot, que mentre va viure, va fer coses bones per a molta gent.

Va tenir una vida molt complerta i així el recordarem.

Canvi de cara....

Ja tocava un canvi de la plantilla...

Taronja, sempre m'ha agradat, no tant com el verd és clar, però he estat mirant i aquest nou fons de pantalla, m'escau d'allò més.

Total que aquí teniu la meva nova imatge. Espero que també us agradi tant com a mi.

Primera setmana superada

Ja porto amb la meva dieta-tractament una setmana. De moment he de dir al meu favor que m'estic portant com una campiona...això sí, que és la dieta ANTI-SOCIAL també us ho dic:

No pots anar a cap restaurant, no pots anar a sopa/dinar a casa de ningú.....etc, etc, etc.... bé, caldrà per quedar a fer cafès (sense llet, sense sucre) o aigües...i si algun dia, em desmeleno em podré prendre una aigua amb gas! Yupiiiiii!

Però l'important, els canvis ja es comencen a veure o això diuen....serà que em miren amb bons ulls?

No ho sé, per si de cas, m'esperaré a la propera visita, el proper divendres dia 24!!

Què trist anar al metge a fer el control el dia del teu aniversari....catxis!!! Però bueno, espero que em doni una bona notícia pel meu dia!

Dia 2n de la nova etapa

Eps, segueixo aquí i encara no he desistit...no serà tan fàcil que em faci enrera. Seguiré ferma en la meva postura de seguir "a raja tabla" com diuen els castellans la dieta.

Tinc un objectiu i pretenc ser la persona més tossuda del món per tal d'aconseguir-lo.

Ànims Divina que tu pots!

Dia 1r d'una nova etapa

Avui és el Dia primer d'una etapa en què em començo a estimar més, en què penso més en mi que abans, en què tinc la prioritat ben clara: jo.

...i és que una de les maneres de fer-ho és amb la nova alimentació/dieta/tractament que em proposo per perdre pes de manera controlada i supervisada per una metgessa experienciada en aquest tipus de pacients. Tinc un sobrepès que vull "eliminar" però per sempre. Estic cansada de dietes i efectes rebots, cansada que cada cop pugi més de pes i tot i que quan m'hi poso, baixo, acabo per anar-ne guanyant més i més de manera gradual.

Avui la meva alimentació canviarà i espero que tot i que em costarà habituar-me...me'n sortiré perquè aniré veient els resultats.

Consells per a l'inici d'una dieta com aquesta:

1.- Ser constant

2.- Parlar amb els altres i explicar-los-ho: "nois, si em convideu a sopar em duré de casa el meu i disculpeu que no us convidi jo a casa perquè el que està clar que no faré és cuinar coses bones i suculentes per tot i jo menjar el meu me platet a part.

Serà difícil però... penso que ho aconseguiré.

Us aniré explicant 

Canviem la realitat...de nou de vacances!

Suposo que és una pràctica comú. Un cop has tornat de vacances, intentes quedar amb família i amics que no has vist durant l'estiu. Fas un soparet i et poses al dia de la tornada a la feina (el pesat del teu cap, la que ha tornat morena, la que s'ha operat els pits, el que s'ha rapat al zero, etc...), per no parlar del més interessant: la revisió i explicació pertinent de fotos i annècdotes de l'estiu. Si ets dels que té detalls, també aprofites per donar els regalets o souvenirs que has dut del lloc on has estat.

Previ a la quedada en sí hi ha tot un procés de treball en el qual prepares tot un recull de...fotos, vídeos, el diari de viatge (qui el faci)...etc...

I jo em pregunto: realment, tenim ganes de veure aquelles persones amb qui hem quedat?, o el que realment volem és TORNAR a reviure els instants i els moments que hem estat feliços com anissos en aquell destí on hem passat les vacances???

Segur que una mica de totes dues coses, però jo ho confesso: tinc ganes de veure les amistats però encara tinc més ganes de fotre'ls el cap com un timbal de les anècdotes, les peripècies i les aventures vàries que he passat aquest estiu...

Això sí, la millor combinació és la de quedar amb algú amb qui has anat de vacances i fas un sopar, per posar en comú totes les fotos que tens...això ja és el súmum...i això va passar dissabte: em sembla que puc parlar per tots quan dic que, vam TORNAR a Menorca durant les 5 hores que vam sopar, xerrar i fer el passo de fotos!

En resum, és recomenable esmunyir-se de la realitat per reviure les vacances! Bones vacances doncs!!!

Us hi convido!

Tornar a la feina no em senta bé

I és que porto dos dies de feina i estic feta un cromo. M'explico:

1.- Tinc una urticària que em pica tota la zona del coll per davant. Són uns petits-minúscols granets que piquen horrors!!! Per no dir que m'hauré de posar un mocador de lo mona que estic. Al·lèrgia a la feina potser? No comments.

2.- Ahir tenia una picor a la gola que aquesta nit, s'ha anat aguditzant. I avui: Mal de cap, malestar i sobretot TOS, MOLTA TOS i no d'aquella de nena fina no...al contraeri la veritat, més aviat és una tos de camioner que té tela! Total que cap al metge en sortir de la feina....doncs la broma m'ha costat antibiòtic per 7 dies i xarop per la tos!!!

Definitivament: No hi ha res com estar de vacances!!!