Em costa celebrar....

No sé per què hi ha coses que sembla que només estiguin destinades a d'altres. Sembla que JO no puc "permetre'm" certes coses: perdre, però tampoc guanyar.... estar contenta i esclafir a riure al bell mig del carrer.... és com si les regles que són fetes per a mi, són aquelles de la invisibilitat, de la discreció: ni molt alt ni molt baix, ni molt colorit, ni molt fosc.... què passa que no em permeto (perquè en el fons sóc jo la que marca les regles... sí noi! per riure!) poder tenir els meus moments de fora de la campana de Gauss..... sempre fent el que toca, però sense permetre'm tampoc guanyar la carrera, el premi número 1.... 

És com si en el meu cas, un tercer lloc ja estés bé.

Em feliciten per una feina ben fet i què faig? Em trec mèrits.... però a veure, què passa? Per què sempre m'exigeixo la perfecció i quan faig alguna cosa que s'hi acosta, o passo els mèrits als altres o bé, acabo dient que no n'hi ha per tant o que ha estat gràcies a altres persones, o fins i tot a que "avui m'havia de passar".... 

Què tal permetre'm fer alguna cosa "prou bé" alguna vegada? I sobretot, què tal poder-la celebrar i compartir amb altres?

Foto: Google

Època de recolliment

Serà que amb el grip tampoc no estic per sortir a pujar muntanyes, però.... m'adono que en aquest sentit, tinc ganes de quedar-me a casa, de recolliment. És el que em demana el cos i també el cap.

I no m'avorreixo, no. Primer que hi ha un munt de coses per fer i hi ha un munt de coses que vull fer... que evidentment normalment no són coincidents.

Gaudir d'estar-me a casa i de fer coses per a mi i que vull fer.... és "lo más" que diuen els castellans.

Us convido a tastar-ho... cadascú amb la moderació que consideri.... potser descobriu o us redescobriu coses interessants.

                                                                   Pd: Ni tinc peus d'home, ni tinc un fill, ni tinc llar de foc. 

                                                                   Però com a imatge (font Sr. Google), és la que millor descriu

                                                                   el que vull transmetre.

Esternuts, mocs i tos

No cal dir gaire res més... ahir vaig anar al CAP perquè a la feina ja em "van fer fora" - era un focus d'infecció i ja en som molts que anem caient, no cal que en siguin més.

Vaig arribar al CAP i vaig quedar agradablement sorpresa de l'organització i del protocol que tene previst i que molt amablement em va explicar la infermera d'urgències que em va tocar. La mateixa infermera fa un cribatge inicial: anota tots els símptomes i és d'allò més amable amb mi. A partir d'aquí, em mira la febre, la gola i m'ausculta el pit.

Torna a prendre nota de tot i és prudent: consells casolans i verificar que el que venia prenent a nivell de "medicació química" és ok, sempre i quant la cosa no vagi a més, que en aquest cas, hauria de tornar i em veuria directament la doctora.

Penso que tenim un sistema de salut que està tocat, retallat i malmès, però alhora penso que tenim sort de la vocació de les persones que van decidir dedicar-se a una feina de cura cap als altres.... ja només ens queda la vocació i la sensibilitat de les persones que ocupen aquests llocs de feina.

Què passa quan et toquen tant que de vegades et qüestiones la pròpia vocació... aix, no sé, però alguna cosa cal que canvii perquè aquesta atenció que tenim la sort de tenir... no canvii, si us plau!

Prou de bon any no?

9 de gener.... no 1 ni 2... ni 3. 

Fa poc que vam començar l'any, la gent és normal que els primers dies es saludi, pregunti com han anat les festes, i es diu "bon any!".... I a mi em sembla fantàstic.... però entre poc i massa. Avui som dia 9 i la gent encara saludant-nos i desitjant bon any.

Està establert en algun lloc qui hi hagi un dia a partir del qual ja no ens desitgem bon any??? .... podríem desitjar-nos BON DIA cada dia, que penso que és el que fem normalment quan ens veiem cada matí....

Amb tot, puc estar contenta que segons sembla, companys de feina i altres "interlocutors" em diuen que sempre saludo i estic de bon humor.... 

Apa doncs... decidit: BON ANY!!!! (i almenys aquí, serà el darrer cop!)

Adéu 2013 i benvingut 2014!

Quin títol més original oi?... però com tots, sucumbeixo i faig un repasset de l'any que hem deixat i dono una benvinguda al nou amb un gran somriure.

El 2013 m'ha deixat tooooooooot això:

Salut. Amb algun mal d'esquena que estic intentat treballar i millorar, però, molt bé en general. I sobretot, la meva salut d'esperit puc dir que està cada cop millor. He iniciat el meu camí en el Ioga i en la meditació, que són uns camins.... que de ben segur em duran a molt bon ports.

Feina. No sempre amb pagaments a temps que ja sabem com està l'administració i nosaltres en depenem, però en definitiva tinc feina, cosa que ja és molt.

Amor. Potser he estat més conscient de quant important és tenir qui estimes al costat. I quant l'he trobat a faltar els mesos que se me'n va anar a treballar a fora.... però així, hem vist quan som importants i ens estimem l'un a l'altre.

Família. Un any més, em dono conte que hi ha coses importants i d'altre que en cara ho són més. La família i poder passar temps amb els nostres és un dels aspectes més que importants. Aquest any a més, hem ampliat la família, guanyant algun membre més. Sempre és millor sumar que restar. 

Amics. Antics, de sempre i de nous. Alguns els hem tingut lluny i és que aquesta crisi està fent molt mal. Alguns han marxat i han tornat, d'altres.... de moment fan el seu camí lluny d'aquí, però sempre estaran a prop del meu cor. Aquest any, hem ampliat cercle d'amics, perquè les meves nenes (les meves amigues) s'han posat d'acord i han decidit emparellar-se i per tant, nous participants a les nostres trobades, vermuts, etc....

Nins. Un altre factor en auge en els nostres cercles.... sembla que la crisi no fa enrera la gent que decideix tenir família. Ha arribat de tot: nens i nenes.... tots maquíssims i per menjar-se'ls.

I ara..., amb els braços ben oberts per a rebre un 2014 que segur que ens portarà coses bones i està clar, que faré el que sigui per tal de complir-ho. Ens hi posarem bé i farem el que calgui perquè ens porti unes bones alegries.

Espero que per a tots vosaltres també hagi estat un bon 2013 i que el 2014 encara ho sigui millor.

Petons!