No cal dir gaire res més... ahir vaig anar al CAP perquè a la feina ja em "van fer fora" - era un focus d'infecció i ja en som molts que anem caient, no cal que en siguin més.
Vaig arribar al CAP i vaig quedar agradablement sorpresa de l'organització i del protocol que tene previst i que molt amablement em va explicar la infermera d'urgències que em va tocar. La mateixa infermera fa un cribatge inicial: anota tots els símptomes i és d'allò més amable amb mi. A partir d'aquí, em mira la febre, la gola i m'ausculta el pit.
Torna a prendre nota de tot i és prudent: consells casolans i verificar que el que venia prenent a nivell de "medicació química" és ok, sempre i quant la cosa no vagi a més, que en aquest cas, hauria de tornar i em veuria directament la doctora.
Penso que tenim un sistema de salut que està tocat, retallat i malmès, però alhora penso que tenim sort de la vocació de les persones que van decidir dedicar-se a una feina de cura cap als altres.... ja només ens queda la vocació i la sensibilitat de les persones que ocupen aquests llocs de feina.
Què passa quan et toquen tant que de vegades et qüestiones la pròpia vocació... aix, no sé, però alguna cosa cal que canvii perquè aquesta atenció que tenim la sort de tenir... no canvii, si us plau!
Sembla gairebé una cosa estranya que algú lloï un servei que tenim en comptes de queixar-se de tot, per això et felicito. Hi ha molta gent que penca amb tota l'empenta malgrat estar més que putejats, i els ho hem de tenir en compte. Un aplaudiment per tots aquells que fan la seva feina vocacional tot i els pals a les rodes que els posen, i no parem de destacar la bona feina que fan perquè s'ho mereixen.
ResponEliminaI tu, doncs millora't, descansa, i no t'acostis per on jo sóc, que de moment estic aguantant l'hivern!