Aquest any vam fer el dinar d'empresa dissabte, ahir.
I és que quan vaig començar a treballar en aquesta empresa ara fa tres anys vaig quedar parada. És una celebració "por todo lo alto". És la celebració. Sembla un casament:
Vestits de festa (sobretot entre la gent de fàbrica que segons una companya fan competició de qui porta el millor look), visites prèvies a la perruqueria, maquillatge, taules rodones i tot un seguit de jocs, regals i demés que no està gens malament.
Hi ha una Comissió de Festes que s'encarrega de muntar-ho tot i que no falti ni un detall. Jo sempre havia estat membre de la Comissió però aquest any, el meu cap, en una altra de les seves accions de mobing laboral, no m'hi ha deixat participar. En tot cas, ha estat mooooolt millor. L'òptica de la festa quan no l'has de muntar i desmuntar és molt més relaxada, divertida i de fet, t'adones de coses que altres anys no pots ni tansols olorar.
Però volia parlar de la quantitat de gent que vaig veure passadeta de voltes, per haver begut massa. I és que no ho acabo d'entendre. No sé com la gent arriba a cert punt amb la beguda per quedar tan malament i a veure, més en un dinar d'empresa, que demà ens hem de veure tots les cares...I és que el més fort de tot era que la majoria dels passadillos eren Comandaments Intermitjos que tenen una imatge i se'ls respecta (o se'ls respectava fins ahir).
Em sorprèn i a mi em costaria...no sé, hi ha gent per tot!
