Adéu 2011 i Benvingut 2012!

Han estat 15 dies. M'ha costat 15 dies poder escriure un post com el que tinc ara al davant i estic repassant abans de donar-li al botó de "publicar". Ja pensaré a què és degut tot i que no en tinc gaire dubtes.

El 2011 va ser un any de canvis, canvis a tots nivells i la veritat, tot i que va tenir estones i moments molt bons, estic segura que el 2012 ha de ser millor. Si més no, JO l'enfocaré per tal que ho sigui.

Al 2011 vaig perdre la feina però en vaig trobar un altre. 
Al 2011 vaig descobrir nous móns: vaig trucar a la porta del món del teatre i vaig arribar a actuar en una obra.
Al 2011 vaig aprendre moltes coses i d'altres, les vaig aconseguir oblidar o desaprendre (paraula de moda).
Al 2011....

Podria fer una llista mooooooolt llarga i segurament em deixaria coses ... Amb tot, el que tinc per segur és que hi ha una cosa que vull per al 2012, que vull que sigui diferent. 

En els últims dies hem hagut de dir adéu a la meva cosina, la M. Una dona que per damunt de tot era una dona forta, amb les coses clares i que aconseguia allò que es proposava. Va aconseguir tot el que es va platejar però no va poder amb un càncer que va resultar ser més fort que ningú: que els metges, que els tractaments, que la medicació, que ella. Segur que aquest fet ha marcat de manera molt important aquest post, no cal dir-ho. I és cert que em trobo en un moment de reflexió on el que tinc clar és que tot i que hi hagi coses que no depenen de nosaltres i ens poden semblar més o menys justes, només hi ha una cosa que sí que depèn de nosaltres mateixos: l'actitud amb la qual ens prenem aquestes coses i l'actitud davant la vida en general.

Per al 2012 només tinc un propòsit... i en aquest cas, no importa la quantitat sino la qualitat. El meu propòsit és ser una miqueta feliç cada dia i fer que els que són al meu voltant i m'estimo, també ho puguin ser.

Tinc ganes de moure'm però sabent com i quan aturar-me a gaudir de la quietud, tinc ganes de riure fins a quedar-me sense aire, tinc ganes de compartir, de parlar, de sentir, de gaudir amb tots aquells que són al meu costat.

És un propòsit que no em generarà pressió per a complir-lo, que no farà que m'estressi per dur-lo endavant i de seguir millorant, de seguir incrementant la dificultat... com al circ... És dins meu i es basa en saber gestionar una cosa que depèn únicament de mi: la manera de prendre'm les coses... Semb la senzill, però no ens confonguem, és una de les coses més complexes que hi ha, però no impossible. Aquest és el meu repte de l'any i de la vida a partir d'ara. I.... allà vaig!