Dia rere dia el mateix ritual. Al matí: abaixar persinanes i tancar finestres. Tot el pis quedava fosc i jo patia per les plantes. Les tinc apilotonades a prop d'una finestra que dóna a la terrasseta, per tant, tenen una mica de llum.
A la tarda/nit el mateix procés al revés: obrir i apujar persianes. Fer el possible perquè un bri d'airet passés i intentar buscar com sigui generar corrents d'aire....
Però avui, ai que bé. Avui s'ha posat a ploure al migdia i era un ploure maco: d'aquests que comença i va fent, sense pressa però sense aturar-se.
Aquests dies amb la jornada intensiva, havent dinat m'estiro una mica al sofà i m'acostumo a dormir... la majoria de dies he de posar l'aire acondicionat que només tinc al menjador... doncs avui.... res de res: tot ben obert des que he arribat a quarts de 4 i després de dinar.... m'he estirat al sofà i m'he dit...sembla que tinc fresca....
La tela que tinc per sobre el sofà m'ha servit de flassada.... ha estat un petit moment de felicitat!
PD: Foto extreta de Google
Mentre altres avui ja deien... a veure quant durarà, jo pensava.... és igual, ara fa fresqueta, doncs gaudim-la... encara que jo avui hagi hagut de tapar-me i tot!!!
Ja tocava. Realment poder estar a casa sense haver de fer peripècies per trobar un corrent d'aire, és molt d'agrair. Si m'he de tapar, cap problema. Però amb la calor, hi ha un moment que ja no et pots treure res més, i en segueixes tenint. Benvinguda tardor, per què no et quedes?
ResponEliminaAix.... jo me n'alegro molt que gaudiu amb aquesta fresca, però a mi no m'agrada gens.... Tana calor era una mica insuportable, però prefereixo morir de calor que tenir fred... :( Aquesta nit he passat fred i he pensat: Merda!!! Això ja no hi haurà qui ho aturi.... Estem al setembre!!
ResponElimina