Moments que m'han fet somriure

Aquesta setmana ha estat mogudeta però dins de tot el moviment... hi ha hagut moments d'allò més macos, aquí n'hi va un tastet:

• Sopar amb les nenes: verdures a la planxa i bones xerrades
• Converses i reflexions sobre el futur
• Exposicions diferents
• Cinema i psicologia "tot en un"
• Cuinetes que no han sortit gens malament
• Dia de natura amb un cel que costarà d'oblidar

...

Per dir-ne només uns quants: aquí en penjo algunes fotos....

Tarda de cinema i també de cuinetes

Tarda ben entretinguda: pel·lícula de dos grans psicòlegs: Freud & Jung, grans mestres. La història del seu moment de simbiosi, i també, la del seu allunyament... les teories de Freud va arribar un punt, que eren massa "arcaïques" per a un Jung que volia anar més enllà de la referència insistent a la sexualitat del gran Freud. I de fons, una història d'amor entre Jung i Sabina Spielrein, també una psiquiatra i dona, dos coses que segurament al principi del SXX no van ser fàcils de dur alhora. Ha estat una bona elecció i la recomano, no sé si potser amb un punt de tecnicismes una mica massa avançats (els que no són del ram potser s'han perdut algun matís a nivell de guió). Però en general, com que la història principal és propera  a tothom ... hem sortit tots convençuts.

I després... hi ha temps per tot: proves culinàries d'allò més entretingudes i demà les tastaré però la pinta si més no, boníssima!!! Això però es mereix una entrada a part.

Nova ETIQUETA del blog: coses maques que ens fan feliços

Fa dies que no estic 100% positiva, però m'esforço en veure coses bones de la vida... i que segur que A TOTS ens en passen. 

Avui he estat molt trista en algunes estones, quan veus que t'equivoques i que enlloc de deixar passar les coses, burxes i burxes fins que encara es fan més grosses. M'estic equivocant i sé que m'equivoco, però no sóc prou forta per admetre-ho i encaminar una resposta positiva per portar el tema endavant. I el que em fa més mal: fer mal als altres, sobretot si te'ls estimes.

Doncs res que d'una banda m'hi va fer pensar la Rits al seu post de "Les cares al metro" i de l'altra, també un altre blog que segueixo i diu coses molt interessants, és la Laura, al seu "Post de divendres" passat. Va de coses maques que li agraden. 

Per tant, després d'una dia fantàstic però d'una vesprada trista... he dit prou i he determinat que aquesta setmana queda inaugurat el nou TAG de posts sobre coses que em fan somriure....

I per ser el primer, aquest és el recull de coses que aquesta setmana m'han fet somriure:

• Un concert íntim
• Un dia d'hivern amb amics a la muntanya
• Donar "llaminadures" a un cavall blanc preciós que les menjava directament de les meves mans
• Una tarda amb amigues i amb olor de galetes (encara que massa breu!!)
• Un sopar improvisat entre setmana
• Un reconeixement del meu cap sobre la feina ben feta

Déu n'hi do aquesta llista... és prou llarga!!! i segur, segur que em deixo coses.... per tant, marxo a dormir contenta i tranquila.

M'espera una nova setmana però ara sé que amb prou forces com per tornar a somriure.

Un Drexler molt ÍNTIM

23:15h, Sala Privat de Mataró.... concert de Jorge Drexler... No l'havia vist mai en directe, de fet només havia sentit alguna cançó seva, però no en tinc cap disc. Em semblava música "de tranquis", "de cantautor", interessant però sense ser-ne gens fan. Però el concert d'ahir va ser IMMILLORABLE.... bé, una mica sí (entre nosaltres, es va quedar afònic a mig concert!!! pobre, però ja va dir que estava medicat per poder actuar perquè tenia laringitis). Porbret... i total, que un concert genial, proper, més aviat ÍNTIM i ple de PERSONALITAT. Improvització, guanyar-se el públic i en definitiva, fer-nos passar una molt bona estona. 

1:35h finalització del concert, déu n'hi do la durada i molt bon gust de boca!!! Molt recomenable!

Un en deixo un tastet

Todo se transforma

Caps de setmana de descans i desconnexió

Així em sento en aquests moments. M'espera una setmana mogudeta, tot i que espero que no tant com les dues últimes. 

Des del canvi de feina que estic molt motivada, vaig a tope i estic "professionalment" aprenent molt i de fet, "no professionalment" també. La vida laboral i la relació amb altres persones a altres nivells, suposo que també m'està aportant força coses i coneixements a nivell personal. 

Estic contenta per la capacitat de DESCONNEXIÓ que tinc des que em vaig incorporar a aquesta feina. Quan hi sóc vaig al 200%, a tope, però també és cert, el cap de setmana aconsegueixo desconnectar com mai!!! I això és molt i molt bo... tot i anar cansada, els dilluns torno amb piles renovades, tot i que és cert que em passo el cap de setmana descansant i sense fer gaire activitat moguda. L'únic que em ve de gust últimament és estar-me a casa, mirar alguna pel·li o sèrie (avui una en anglès!) i fer llaaaaaaaaaaaaargues migdiades, llaaaaaaaaaaaaaaaargues reflexions i llaaaaaaaaaaaaaaaargues estones al sofà. Llegint, veient alguna d'aquestes sèries, etc. Ah i dedicant temps a temes creatius: dibuixar, manualitats, etc.... Amb això no vull dir que no em relacioni o no surti a comprar i demés....però entre que estic mirant força per l'economia i que no em crida gaire l'activitat frenètica... penso que estar a casa un dia com avui, plovent i fent una mica de fred...estic a la meva salsa!!!

No calen paraules

Avui he aterrat a casa després de dies amunt i avall. En aquesta ocasió hi ha hagut viatges plens de desplaçaments intermitjos i envoltats del llargs recorreguts amb trens i amb cotxe.

Barcelona - València en Euromed. Arribada a les 10h (feu números i mireu a quina hora em vaig llevar!!). Feina de 10'15 a 15h. Dinar fugaç. Sortida a les 15'40h en cotxe. València - Calatayud. Arribada 18'30h. Feinejar fins les 21'30h. Sopar llampec. Comentari de la jugada i a les 23h cap a l'habitació. Despertador a les 06'15h, dutxa freda i esmorzar a les 07h abans no obrissin menjador. Feina de 7'30 a 9'00. A les 9'00 reunió general amb el personal. De 10h a 14'20h reunions individuals... 14'30h dinar lleuger i taxi a la porta a les 15'35h. Tren AVE Calatayud - Barcelona amb arribada a les 18:50h.

Donat el panorama, el que he agraït com mai ha estat que el taxista, de l'estació a casa només em preguntés: On animem? No calien paraules i no sé com hagués suportat una conversa sobre la crisi, el 20N, la dimissió d'en Papandreus o d'en Berlusconi.... de vegades, és més senzill: no calen paraules.

Reprenent el bloc...

Per aquí de nou... m'estalviaré allò de que he estat molt enfeinada/sense res a dir/gandula/etc... per reemprendre les meves entrades de nou i per GAUDIR d'una línia més constant i més interativa amb tots, entrar llegir, comentar, dir la meva... m'agrada molt i per una cosa o l'altra, fa temps que no ho feia. Ara és un bon moment per posar-nos al dia.

Vinc de la recuperació de la tercera petita intervenció a la boca....alguns ho sabeu, d'altres no. Quan era petita, per una gràcia d'una altra nena de col·le, vaig caure i se'm van trencar les dues dents de davant, les pales. Hi ha molta gent a qui li ha passat i res, és passar pel Sr. Dentista i arreglar-ho tot. En el meu cas, va ser una mica més complex... primer reconstrucció, després fundes i des de fa uns anys, vaig començar a tenir problemes amb infecció a l'arrel de la dent. Total, que després de vàries intervencions de neteja i desinfecció, al cap de res, tornava a estar igual. Mesura dràstica però definitiva: treure tota la dent i posar-hi un implant. Això traduït vol dir extracció (primera operació), preparació de l'implant (segona operació) i "implantar" (tercera operació). Ah i per descomptat, un atracament a la meva economia!!! D'aquí a tres mesos, espero que TOT hagi acabat. Ja n'estic cansada, la veritat. El dolor agut a la boca quan passa l'efecta de l'anestèsia i tot es desperta és dels més gruixuts que hi ha... tot i que en termes de dolor, sempre es parla de llindars i de subjectivitat.

Em vaig perdre la celebració d'aniversari d'una amiga (divendres mateix), i l'opció de fer alguna cosa interessant pel pont de Tots Sants.... però en tot cas, hem de ser positius, ja queda menys per a l'implant definitiu.

Total que divendres va ser el dia, a la tarda. Ara estic millor, em fa  mal de tant en tant i em tiben els punts, però el dia 7 ja me'ls treuran i espero que passi el temps aviat per poder tenir l'implant definitiu.

M'ha anat bé això de fer pont a la feina, per no haver d'anar tan aviat amb la cara encara inflada i la parla "alterada"... m'ha anat bé per estar-me a casa, per descansar i per un cert aïllament reflexiu que últimament trobo a faltar.

En resum, que hem de mirar la part positiva de l'assumpte i valorar el temps per llegir, escriure, per reemprendre el bloc.. jeje.

Així doncs, aquí sóc de nou amb moltes ganes de MOSSEGAR amb FORÇA.