dissabte, 11 de setembre del 2010

Dia 1r d'una nova etapa

Avui és el Dia primer d'una etapa en què em començo a estimar més, en què penso més en mi que abans, en què tinc la prioritat ben clara: jo.

...i és que una de les maneres de fer-ho és amb la nova alimentació/dieta/tractament que em proposo per perdre pes de manera controlada i supervisada per una metgessa experienciada en aquest tipus de pacients. Tinc un sobrepès que vull "eliminar" però per sempre. Estic cansada de dietes i efectes rebots, cansada que cada cop pugi més de pes i tot i que quan m'hi poso, baixo, acabo per anar-ne guanyant més i més de manera gradual.

Avui la meva alimentació canviarà i espero que tot i que em costarà habituar-me...me'n sortiré perquè aniré veient els resultats.

Consells per a l'inici d'una dieta com aquesta:

1.- Ser constant
2.- Parlar amb els altres i explicar-los-ho: "nois, si em convideu a sopar em duré de casa el meu i disculpeu que no us convidi jo a casa perquè el que està clar que no faré és cuinar coses bones i suculentes per tot i jo menjar el meu me platet a part.

Serà difícil però... penso que ho aconseguiré.

Us aniré explicant 

dilluns, 6 de setembre del 2010

Canviem la realitat...de nou de vacances!

Suposo que és una pràctica comú. Un cop has tornat de vacances, intentes quedar amb família i amics que no has vist durant l'estiu. Fas un soparet i et poses al dia de la tornada a la feina (el pesat del teu cap, la que ha tornat morena, la que s'ha operat els pits, el que s'ha rapat al zero, etc...), per no parlar del més interessant: la revisió i explicació pertinent de fotos i annècdotes de l'estiu. Si ets dels que té detalls, també aprofites per donar els regalets o souvenirs que has dut del lloc on has estat.
Previ a la quedada en sí hi ha tot un procés de treball en el qual prepares tot un recull de...fotos, vídeos, el diari de viatge (qui el faci)...etc...

I jo em pregunto: realment, tenim ganes de veure aquelles persones amb qui hem quedat?, o el que realment volem és TORNAR a reviure els instants i els moments que hem estat feliços com anissos en aquell destí on hem passat les vacances???

Segur que una mica de totes dues coses, però jo ho confesso: tinc ganes de veure les amistats però encara tinc més ganes de fotre'ls el cap com un timbal de les anècdotes, les peripècies i les aventures vàries que he passat aquest estiu...

Això sí, la millor combinació és la de quedar amb algú amb qui has anat de vacances i fas un sopar, per posar en comú totes les fotos que tens...això ja és el súmum...i això va passar dissabte: em sembla que puc parlar per tots quan dic que, vam TORNAR a Menorca durant les 5 hores que vam sopar, xerrar i fer el passo de fotos!

En resum, és recomenable esmunyir-se de la realitat per reviure les vacances! Bones vacances doncs!!!

Us hi convido!


dijous, 2 de setembre del 2010

Tornar a la feina no em senta bé

I és que porto dos dies de feina i estic feta un cromo. M'explico:

1.- Tinc una urticària que em pica tota la zona del coll per davant. Són uns petits-minúscols granets que piquen horrors!!! Per no dir que m'hauré de posar un mocador de lo mona que estic. Al·lèrgia a la feina potser? No comments.

2.- Ahir tenia una picor a la gola que aquesta nit, s'ha anat aguditzant. I avui: Mal de cap, malestar i sobretot TOS, MOLTA TOS i no d'aquella de nena fina no...al contraeri la veritat, més aviat és una tos de camioner que té tela! Total que cap al metge en sortir de la feina....doncs la broma m'ha costat antibiòtic per 7 dies i xarop per la tos!!!

Definitivament: No hi ha res com estar de vacances!!!

dimarts, 31 d’agost del 2010

Tornada definitiva

I sí, tot el bo s'acaba...ahir vaig tornar definitivament i demà, ai demà...torno a la feina.

Però ha estat el millor dels estius que he passat:

primer muntanya (a lo bèstia, bèstia). Vam fer la "carros de foc", potser per a segons qui no serà un gran què, però per a mi va ser simplement BESTIAL. Molt esforç però val la pena! I tant!!!

Sabíeu que no havia tingut abans agulletes al muscle que hi ha sota el dit polze??? No sabia ni que era possible tenir-ne...us imagineu com tenia els quatríceps i els bessons??? Ja, ja!

Després va ser molt fort: em vaig enamorar de nou..... de Menorca!!! No tinc paraules! Simplement meravellós i tot gràcies a la M i al P. Els hi estaré eternament agraïda. Vam passar una setmana a casa seu que serà difícil d'oblidar.

Per acabar, vam tornar de Menorca un dimecres nit i només pensar que em quedaven 6 dies per començar la feina i que si em quedava a casa m'estaria menjant l'olla...em deprimia. Vam agafar la maleta de nou i cap a Terol...Tranquil·litat, natura i folclore....genial!

I esperant les vacances de l'any vinent!!!


dissabte, 7 d’agost del 2010

Canvi d'estat...temps a les meves mans!!

Sí, ahir a les 15h va començar el canvi d'estat. Es tracta d'un estat mental i físic.

No sé molt bé com descriure-ho: sensació, sentiment, realitat....difícil de descriure però totalment real i vivencial.

I és que JA ESTIC OFICIALMENT DE VACANCES i...m'estan sentant meravellosament!

Ara dins el meu cap l'únic que em pot arribar a preocupar i no crec que el verb més adient sigui "preocupar" és que el petit refreda que em va generar el cinema a la fresca d'ahir nit, no em duri gaire...

Quin nivell....i és que només penso en el bé que s'està sense anar a la feina!!!

I ahir a les 15:01 ja vaig donar per inaugurades les vacances amb l'operació que faig cada estiu i que marca un abans i un després:

El meu estimat rellotge va quedar a la tauleta de nit....per vacances no es du rellotge!!!!

El temps passa a estar a les meves mans!





BONES VACANCES a tothom, que les disfruteu!!!