La Caixa dels Trons

Concert... i ALEGRIA!

2012-01-29T03:40:00.000-08:00

Divendres nit. Una setmana a tope de feina, per variar. Regal de Reis que es va "obrir" el dia 6 però fins al divendres 27 no estava disponible...

Concert dels Antònia Font a Mataró, presentaven Lamparetes. Al CLAP!

Gent de totes les edats, gèneres i colors... tots cantant i emocionats amb cançons noves del Lamparetes i amb les cançons de sempre... i sobretot ALEGRIA!!!

Una de les raons per somriure d'aquesta setmana, això segur!

Adéu 2011 i Benvingut 2012!

2012-01-15T10:43:00.000-08:00

Han estat 15 dies. M'ha costat 15 dies poder escriure un post com el que tinc ara al davant i estic repassant abans de donar-li al botó de "publicar". Ja pensaré a què és degut tot i que no en tinc gaire dubtes.

El 2011 va ser un any de canvis, canvis a tots nivells i la veritat, tot i que va tenir estones i moments molt bons, estic segura que el 2012 ha de ser millor. Si més no, JO l'enfocaré per tal que ho sigui.

Al 2011 vaig perdre la feina però en vaig trobar un altre.
Al 2011 vaig descobrir nous móns: vaig trucar a la porta del món del teatre i vaig arribar a actuar en una obra.
Al 2011 vaig aprendre moltes coses i d'altres, les vaig aconseguir oblidar o desaprendre (paraula de moda).
Al 2011....

Podria fer una llista mooooooolt llarga i segurament em deixaria coses ... Amb tot, el que tinc per segur és que hi ha una cosa que vull per al 2012, que vull que sigui diferent.

En els últims dies hem hagut de dir adéu a la meva cosina, la M. Una dona que per damunt de tot era una dona forta, amb les coses clares i que aconseguia allò que es proposava. Va aconseguir tot el que es va platejar però no va poder amb un càncer que va resultar ser més fort que ningú: que els metges, que els tractaments, que la medicació, que ella. Segur que aquest fet ha marcat de manera molt important aquest post, no cal dir-ho. I és cert que em trobo en un moment de reflexió on el que tinc clar és que tot i que hi hagi coses que no depenen de nosaltres i ens poden semblar més o menys justes, només hi ha una cosa que sí que depèn de nosaltres mateixos: l'actitud amb la qual ens prenem aquestes coses i l'actitud davant la vida en general.

Per al 2012 només tinc un propòsit... i en aquest cas, no importa la quantitat sino la qualitat. El meu propòsit és ser una miqueta feliç cada dia i fer que els que són al meu voltant i m'estimo, també ho puguin ser.

Tinc ganes de moure'm però sabent com i quan aturar-me a gaudir de la quietud, tinc ganes de riure fins a quedar-me sense aire, tinc ganes de compartir, de parlar, de sentir, de gaudir amb tots aquells que són al meu costat.

És un propòsit que no em generarà pressió per a complir-lo, que no farà que m'estressi per dur-lo endavant i de seguir millorant, de seguir incrementant la dificultat... com al circ... És dins meu i es basa en saber gestionar una cosa que depèn únicament de mi: la manera de prendre'm les coses... Semb la senzill, però no ens confonguem, és una de les coses més complexes que hi ha, però no impossible. Aquest és el meu repte de l'any i de la vida a partir d'ara. I.... allà vaig!

A la recerca del temps últimament

2011-12-07T13:46:00.001-08:00

Dissabte - Sí

Diumenge - No

Dilluns - No

Dimarts (festiu) - Sí

Dimecres - Sí

Dijous (festiu) - Sí

Divendres - Sí

Dissabte - ?¿?

Diumenge ?¿?

... aquests són els dies uqe he treballat. Jornades: de 10 a 12 hores aprox. Necessito temps per treballar (per acabar la feinada que em queda abans de tancar l'any) i necessito temps per descansar: dormo unes 7hores al dia (encara que hauria de dir a la nit, perquè és quan dormo), menjo ràpid (massa) i no tinc temps per llegir, per escriure aquí al bloc ni per veure els que m'estimo... em falta temps... en buscaré i sobretot, lliutaré per tal que no hi hagi només una cosa: només feina o només tal o qual... Cal que hi hagi coses vàries a la vida. En la variedad está el gusto... o això diuen.

Estic molt cansada i vaig estirant, em sol passar que en èpoques, això em passa factura i quan em relaxo...patapam! Refredat al canto, baixen les defenses i acabo per "enganxar-ho tot", qualsevol virus que corri per aquestes terres: "meu!!!" segur que l'enganxo jo!

Però va, és l'sprint de final d'any... o això em repeteixo cada dia quan em llevo i sento que se'm tanquen els ulls en anar cap a la feina.... però, fluixet em dic: "Ja queda poc, una mica més va!!".

Moments que m'han fet somriure

2011-11-27T09:52:00.001-08:00

Aquesta setmana ha estat mogudeta però dins de tot el moviment... hi ha hagut moments d'allò més macos, aquí n'hi va un tastet:

Sopar amb les nenes: verdures a la planxa i bones xerrades
Converses i reflexions sobre el futur
Exposicions diferents
Cinema i psicologia "tot en un"
Cuinetes que no han sortit gens malament
Dia de natura amb un cel que costarà d'oblidar

...

Per dir-ne només uns quants: aquí en penjo algunes fotos....

Tarda de cinema i també de cuinetes

2011-11-26T14:02:00.001-08:00

Tarda ben entretinguda: pel·lícula de dos grans psicòlegs: Freud & Jung, grans mestres. La història del seu moment de simbiosi, i també, la del seu allunyament... les teories de Freud va arribar un punt, que eren massa "arcaïques" per a un Jung que volia anar més enllà de la referència insistent a la sexualitat del gran Freud. I de fons, una història d'amor entre Jung i Sabina Spielrein, també una psiquiatra i dona, dos coses que segurament al principi del SXX no van ser fàcils de dur alhora. Ha estat una bona elecció i la recomano, no sé si potser amb un punt de tecnicismes una mica massa avançats (els que no són del ram potser s'han perdut algun matís a nivell de guió). Però en general, com que la història principal és propera a tothom ... hem sortit tots convençuts.

I després... hi ha temps per tot: proves culinàries d'allò més entretingudes i demà les tastaré però la pinta si més no, boníssima!!! Això però es mereix una entrada a part.

Nova ETIQUETA del blog: coses maques que ens fan feliços

2011-11-20T14:23:00.000-08:00

Fa dies que no estic 100% positiva, però m'esforço en veure coses bones de la vida... i que segur que A TOTS ens en passen.

Avui he estat molt trista en algunes estones, quan veus que t'equivoques i que enlloc de deixar passar les coses, burxes i burxes fins que encara es fan més grosses. M'estic equivocant i sé que m'equivoco, però no sóc prou forta per admetre-ho i encaminar una resposta positiva per portar el tema endavant. I el que em fa més mal: fer mal als altres, sobretot si te'ls estimes.

Doncs res que d'una banda m'hi va fer pensar la Rits al seu post de "Les cares al metro" i de l'altra, també un altre blog que segueixo i diu coses molt interessants, és la Laura, al seu "Post de divendres" passat. Va de coses maques que li agraden.

Per tant, després d'una dia fantàstic però d'una vesprada trista... he dit prou i he determinat que aquesta setmana queda inaugurat el nou TAG de posts sobre coses que em fan somriure....

I per ser el primer, aquest és el recull de coses que aquesta setmana m'han fet somriure:

Un concert íntim
Un dia d'hivern amb amics a la muntanya
Donar "llaminadures" a un cavall blanc preciós que les menjava directament de les meves mans
Una tarda amb amigues i amb olor de galetes (encara que massa breu!!)
Un sopar improvisat entre setmana
Un reconeixement del meu cap sobre la feina ben feta

Déu n'hi do aquesta llista... és prou llarga!!! i segur, segur que em deixo coses.... per tant, marxo a dormir contenta i tranquila.

M'espera una nova setmana però ara sé que amb prou forces com per tornar a somriure.

Un Drexler molt ÍNTIM

2011-11-19T12:31:00.001-08:00

23:15h, Sala Privat de Mataró.... concert de Jorge Drexler... No l'havia vist mai en directe, de fet només havia sentit alguna cançó seva, però no en tinc cap disc. Em semblava música "de tranquis", "de cantautor", interessant però sense ser-ne gens fan. Però el concert d'ahir va ser IMMILLORABLE.... bé, una mica sí (entre nosaltres, es va quedar afònic a mig concert!!! pobre, però ja va dir que estava medicat per poder actuar perquè tenia laringitis). Porbret... i total, que un concert genial, proper, més aviat ÍNTIM i ple de PERSONALITAT. Improvització, guanyar-se el públic i en definitiva, fer-nos passar una molt bona estona.

1:35h finalització del concert, déu n'hi do la durada i molt bon gust de boca!!! Molt recomenable!

Un en deixo un tastet

Todo se transforma

Caps de setmana de descans i desconnexió

2011-11-13T12:38:00.001-08:00

Així em sento en aquests moments. M'espera una setmana mogudeta, tot i que espero que no tant com les dues últimes.

Des del canvi de feina que estic molt motivada, vaig a tope i estic "professionalment" aprenent molt i de fet, "no professionalment" també. La vida laboral i la relació amb altres persones a altres nivells, suposo que també m'està aportant força coses i coneixements a nivell personal.

Estic contenta per la capacitat de DESCONNEXIÓ que tinc des que em vaig incorporar a aquesta feina. Quan hi sóc vaig al 200%, a tope, però també és cert, el cap de setmana aconsegueixo desconnectar com mai!!! I això és molt i molt bo... tot i anar cansada, els dilluns torno amb piles renovades, tot i que és cert que em passo el cap de setmana descansant i sense fer gaire activitat moguda. L'únic que em ve de gust últimament és estar-me a casa, mirar alguna pel·li o sèrie (avui una en anglès!) i fer llaaaaaaaaaaaaargues migdiades, llaaaaaaaaaaaaaaaargues reflexions i llaaaaaaaaaaaaaaaargues estones al sofà. Llegint, veient alguna d'aquestes sèries, etc. Ah i dedicant temps a temes creatius: dibuixar, manualitats, etc.... Amb això no vull dir que no em relacioni o no surti a comprar i demés....però entre que estic mirant força per l'economia i que no em crida gaire l'activitat frenètica... penso que estar a casa un dia com avui, plovent i fent una mica de fred...estic a la meva salsa!!!

No calen paraules

2011-11-09T12:41:00.000-08:00

Avui he aterrat a casa després de dies amunt i avall. En aquesta ocasió hi ha hagut viatges plens de desplaçaments intermitjos i envoltats del llargs recorreguts amb trens i amb cotxe.

Barcelona - València en Euromed. Arribada a les 10h (feu números i mireu a quina hora em vaig llevar!!). Feina de 10'15 a 15h. Dinar fugaç. Sortida a les 15'40h en cotxe. València - Calatayud. Arribada 18'30h. Feinejar fins les 21'30h. Sopar llampec. Comentari de la jugada i a les 23h cap a l'habitació. Despertador a les 06'15h, dutxa freda i esmorzar a les 07h abans no obrissin menjador. Feina de 7'30 a 9'00. A les 9'00 reunió general amb el personal. De 10h a 14'20h reunions individuals... 14'30h dinar lleuger i taxi a la porta a les 15'35h. Tren AVE Calatayud - Barcelona amb arribada a les 18:50h.

Donat el panorama, el que he agraït com mai ha estat que el taxista, de l'estació a casa només em preguntés: On animem? No calien paraules i no sé com hagués suportat una conversa sobre la crisi, el 20N, la dimissió d'en Papandreus o d'en Berlusconi.... de vegades, és més senzill: no calen paraules.

Reprenent el bloc...

2011-11-01T01:52:00.000-07:00

Per aquí de nou... m'estalviaré allò de que he estat molt enfeinada/sense res a dir/gandula/etc... per reemprendre les meves entrades de nou i per GAUDIR d'una línia més constant i més interativa amb tots, entrar llegir, comentar, dir la meva... m'agrada molt i per una cosa o l'altra, fa temps que no ho feia. Ara és un bon moment per posar-nos al dia.

Vinc de la recuperació de la tercera petita intervenció a la boca....alguns ho sabeu, d'altres no. Quan era petita, per una gràcia d'una altra nena de col·le, vaig caure i se'm van trencar les dues dents de davant, les pales. Hi ha molta gent a qui li ha passat i res, és passar pel Sr. Dentista i arreglar-ho tot. En el meu cas, va ser una mica més complex... primer reconstrucció, després fundes i des de fa uns anys, vaig començar a tenir problemes amb infecció a l'arrel de la dent. Total, que després de vàries intervencions de neteja i desinfecció, al cap de res, tornava a estar igual. Mesura dràstica però definitiva: treure tota la dent i posar-hi un implant. Això traduït vol dir extracció (primera operació), preparació de l'implant (segona operació) i "implantar" (tercera operació). Ah i per descomptat, un atracament a la meva economia!!! D'aquí a tres mesos, espero que TOT hagi acabat. Ja n'estic cansada, la veritat. El dolor agut a la boca quan passa l'efecta de l'anestèsia i tot es desperta és dels més gruixuts que hi ha... tot i que en termes de dolor, sempre es parla de llindars i de subjectivitat.

Em vaig perdre la celebració d'aniversari d'una amiga (divendres mateix), i l'opció de fer alguna cosa interessant pel pont de Tots Sants.... però en tot cas, hem de ser positius, ja queda menys per a l'implant definitiu.

Total que divendres va ser el dia, a la tarda. Ara estic millor, em fa mal de tant en tant i em tiben els punts, però el dia 7 ja me'ls treuran i espero que passi el temps aviat per poder tenir l'implant definitiu.

M'ha anat bé això de fer pont a la feina, per no haver d'anar tan aviat amb la cara encara inflada i la parla "alterada"... m'ha anat bé per estar-me a casa, per descansar i per un cert aïllament reflexiu que últimament trobo a faltar.

En resum, que hem de mirar la part positiva de l'assumpte i valorar el temps per llegir, escriure, per reemprendre el bloc.. jeje.

Així doncs, aquí sóc de nou amb moltes ganes de MOSSEGAR amb FORÇA.

Primer dia de piscina....sortida nul·la

2011-09-06T12:31:00.000-07:00

Feia dies que tenia planejat que AVUI començava a fer piscina. Per tant, tot i que ahir vaig anar-me a inscriure, vaig anar a comprar tot l'equip i vaig planificar-ho tot....avui ha arribat l'hora de la pausa per dinar i res, m'ha estat impossible. Feines a corre-cuita per acabar, el meu Gerent al telèfon a les 13:45 demanant una cosa que tinc feta d'abans d'estiu i ara, s'ha de presentar al Consell i sembla que s'acabi el món....total que tinc hores per anar a piscina de 14 a 16h, amb una possibilitat d'entrar a la piscina fins a les 15h. Només us dic que a les 15:15 parava per dinar....quin desastres, està clar que si fos una carrera, haurien determinat SORTIDA NUL·LA!!! La cosa és que un cop he arribat a casa al vespre, m'he adonat que el casquet de bany era sobre el llit, per tant, tot i poder haver arribat saltant els obstacles, no hauria pogur nedar....no tenia casquet!! Desastre!!!

Ja tremolo... és setembre!

2011-09-03T13:10:00.000-07:00

Els "setembres" sempre m'han agradat. La calor afluixa, hi ha un retrobament amb els amics, després de no veure'ns dies a l'estiu tothom agafa agenda i intenta trobar-se per posar-se al dia, per xerrar, per reemprendre el contacte. Després comença el curs i tornem a aquelles activitats que ens agraden, etc...

Però des de fa uns anys, abans de "todo lo malo"...el setembre, em fa por. Farà quatres anys...ufff com passa el temps!! ... el setembre va ser un mes de profunda reflexió. Canvi de dècada: els 30....va ser molt dur, més del que em pensava i va desencadenar "todo lo malo". I és que "fer anys", mai no havia estat un problema, de fet, dir l'edat que tinc no m'ha amoïnat mai i no em preocupa fer-me gran... sempre havia celebrat el dia del meu aniversari i m'agradava anar fent-ne d'anys...però ara fa quatre anys, el fet de"fer anys" va tenir un to diferent. Vaig fer una cosa que no s'ha de fer mai que és valorar quin camí havia pres i on em trobava, tot comparant-ho amb quin camí i situació m'hauria agradat prendre i trobar-me. Aquest va ser el meu error: una reflexió massa profunda, acompanyada de l'evidència d'una distància gran entre el que volia haver fet i el que realment vaig fer... Els que no ho heu fet mai, si us plau, seguiu així. Els que també hi vau caure, segur que m'enteneu...no és bo.

En els últims anys, quan s'acosta el dia del meu aniversari no puc evitar pensar que vaig cometre un gran i un greu error i si hagués deixat la neurona tranquila...tots haguéssim acabat millor.

Ara però, penso que ja està, que no podem tornar enrere i que són etapes. La teoria la tinc molt clara, i prou que m'ha costat arribar a pensar que no hi ha un camí traçat i que és bo reflexionar sobre el que vols a la vida, així com lluitar per canviar si penses que és el millor. Amb tot, el setembre em fa por, perquè sé que és un mes que em desestabilitza, que em deixa tocada.... ara mateix, em sento ben sola, no físicament, sinó que tinc la percepció que ningú no entén el que realment sento i em passa...és més, assumeixo que ningú no ho entendrà i busco activament aquesta soletat, necessito moments per estar amb mi mateixa: avui n'és un exemple. És dissabte i són gairebé les 10 de la nit, estic sola a casa, a casa meva.

Sopar, llegir i poca cosa més... aquesta és la nit que m'espera i ja m'està bé. Fa dies que em sento cansada i que necessito tranquilitat... però no em vull enganyar a mi mateixa, el que passa és que tinc por, tinc por del setembre i del que pugui desencadenar aquest any. A més, s'han acabat les sessions perquè el meu treball personal va acabar. El meu motiu de consulta i de treball durant aquest temps es va esvair, cosa més que positiva. Però no ens enganyem, això vol dir que aquest setembre estic sola per enfrontar la por. Ja veurem com es presentarà l'octubre.

Esgotament...

2011-08-30T12:09:00.000-07:00

Cap altre mot ho descriu millor. ESGOTAMENT.

Tornada de vacances, la feina nova que encara no tinc per la mà, el fet d'anar amunt i avall...necessito no posar el despertador i fer el que m'agrada fer tot un cap de setmana sencer...estic farta de les estonetes d'això i estonetes d'allò...necessito temps de qualitat i que duri!!

Prova superada....per ara...

2011-08-22T11:31:00.000-07:00

Ffff, ha estat dur...no tan al matí quan ha sonat el despertador, sinó més tard...en arribar a la feina i veure que ENCARA n'hi ha molts que no han tornat, veure que l'ordinador es resisteix a engegar (ell també ha fet vacances?), veure que els "caps" tenen energia tot i haver tornat avui també de vacanes....després quan he vist que marxaven a les 14h ho entès...no haver de currar a la tarda et deu donar una altra perspectiva del tema....

Correu apilonat, un parell de paquets dels quals només un era per mi...pols acumulada...com que a RRHH no s'hi entra sense clau, no han netejat, però coi que en 15 dies no pensava jo que hi pogués entrar tanta pols en un despatx com en meu.... total, que el més dur ha estat després de dinar (ai, a més no he pogut prendre el cafè del bar on vaig sempre perquè estan tancats per vacances...), i ara mateix....ara si m'assegués al sofà i engegués la tele, sé que duraria menys desperta que un carmel a la porta de l'escola...i és que és ara que em ve la soneta, una son dolça que després, quan havent sopat vagi cap al llit, ja no la tindré, llavors serà com ahir: calor, sorolls, nervis per tornar a començar...ufff

Però millor no adormir-me ara que sinó, després encara em costarà més agafar el son i anirem fent la bola més grossa....

De moment però, ja hem passat un dia i amb prou bon resultat...per tant..."palante!" i demà serà un altre dia!! Ja hem fet un tros del camí!

PD: Foto baixada de Google - Imatges

Feliç setmana a tothom i en especial als que hem tornat a currar avui!!!

De tornada...

2011-08-21T13:15:00.000-07:00

Bé, com diuem els castellans..."todo lo bueno se acaba" i és que demà a les 7:30 sonarà el despertador. Aquest cop no serà per anar a l'aeroport o per arribar abans de les 9'00 a la guixeta de les entrades del museu o per tantes coses que sense pensar-ho hem posat el despertador aquests dies.... sonarà per ANAR A TREBALLAR. Sí, l'hora ha arribat i m'ho prenc el millor que puc. De fet, dono gràcies a tenir una feina i en aquest cas a que hagi pogut tenir vacances pagades!!!

I és que no em queixaré de la feina, sinó més aviat del canvi d'estat....de no dur rellotge, de menjar quan tingui gana, d'anar a dormir o d'adormir-me quan em convingui....és més aviat aquest estat de "llibertat" el que enyoraré. Però tot s`'acaba.

El que compta és que quedem moments de felicitat enregistrats en el record, en fotos, en cançons, en músiques, aixxx, quines vacances que he passat...tancant el post amb una altra dita...."ha estat curt però intens"....i jo afegiria de collita pròpia: MOLT INTENS!

Bentornats i bentornades!!! Ja torno a ser aquí! Ja tornem a escola de nou!

A punt de vacances!!

2011-08-08T11:10:00.000-07:00

Ufff quan de temps que no m'hi posava a escriure...aquí vull dir...faig un repàs ràpid per situar-nos!!!

Començament a la feina nova, instal·lació a BCN, al pis dels pares, aprofitant que ellos són al poble, així estic a "mis anchas" i no m'he de llevar tan aviat per anar a la feina...

Situant-me a la feina nova i.... a un dia d'agafar vacances!! Sí noi, tindré 12 dies de vacances que aprofitaré d'allò més! Ho juro!

Primer a Lisboa i després al País Basc....ohhhh, què bé!! Ha estat tot una mica improvisat però sovint aquestes coses surten d'allò més bé, fins i tot, millor que allò que planifiques amb temps i temps!

Total que genial tot de moment....aquí seguiré buscant la felicitat i gaudint-la a cada moment!!!

Tot esperant...

2011-06-20T14:57:00.000-07:00

Doncs resulta que demà m'havia d'incorporar a la meva nova feina....haurà d'esperar un dia, sembla que el noi que m'ha de fer el trasàs demà ha d'anar a la seva nova empresa perquè a ell no n'hi podran fer cap de traspàs...i demà ha de vere alguns temes amb els nous...

Així que un dia més...total ja no ve d'un dia d'espera, però millor, així tinc temps per tancar unes quantes coses d'aquestes que fa dies que vull fer i he anat postposant...sempre a última hora!!

Torno a tenir feina...gràcies!!

2011-06-17T15:03:00.000-07:00

4 de febrer del 2011 va ser el meu últim dia...han passat 4 mesos des que em vaig quedar sense feina i avui he rebut la trucada: he estat la candidata per a incorporar-se al lloc vacant.

No havia esta mai a l'atur, sóc una persona formada (dels anomenats JASP en cert moment- Joven aunque sobradamente preparada), amb idiomes (anglès, francès, italià i castellà) i a aquestes alçades, amb 13 anys cotitzats a les meves esquenes....

Quedar-se sense feina i veure'm al carrer va ser un cop fort, però alhora alliberador: MOLT ALLIBERADOR. Ho entendríeu si haguéssiu patit un assetjament laboral per part del meu cap de manera repetida i sostinguda durant dos anys i mig, també conegut com a mobbing. Em va afectar a la salut metal i fins i tot física (somatitzant, etc...).

Total que després de temps de teràpia psicològica, d'aprendre molt de mi mateixa i de veure recuperada la meva autoestima, m'he dedicat durant aquests 4 mesos a fer coses per a mi: a cuidar-me, a descobrir el que m'agrada, a dedicar-me mooolt més temps que el que m'havia dedicat mai i ....la veritat, inicialment va ser dur estar sense feina, però ha estat un període d'allò més positiu en el fons!

Avui he tancat condicions i data d'incorporació, i sí, em queda res per tornar a anar a toc de despertador ...dimarts 21 m'incorporo a la meva nova empresa. Serà un sector diferent, cosa que m'atrau però em fa certa por alhora...el lloc, similar al que tenia però amb més autonomia i alhora més responsabilitat. He pogut aconseguir unes condicions més o menys com les que tenia, cosa que es pot considerar tot un èxit en els temps que corren i quan negocies des del punt de partida que no en tens de feina....

Total que estic forta, satisfeta i em trobo en el millor moment per a iniciar un projecte com aquest: a per totes!!!

Gràcies des d'aquí als qui m'heu donat suport i als que estiguin com jo he estat aquests mesos només els puc dir:

Tranquilitat, paciència, som bons i que no siguem seleccionats en un procés no vol dir que no valguem, el nostre moment ja arribarà.

Una abraçada i prometo explicacions la setmana vinent!!

Després de l'estrena....mmmm el cuquet em crida!!!

2011-06-16T04:43:00.000-07:00

Doncs sí, per què no dir-ho, l'obra ens va sortir genial, vam fer "llenu" (com diuen algun) tots dos dies i vam estar acompanyats per família i amics en el nostre debut.

Com a experiència, va ser genial: un "subidón" d'adrenalina que et puja quan surts a escena que és pràcticament indescriptible: sembla com si els nervis es passessin de cop i t'envoltés una sensació embriagadora semblant a una droga que et fa voler repetir....

I el tema és aquest, després de l'última representació, vam tenir tots una sensació de "EN VULL MÉS!!", com un cuquet a la panxa que et demana més i més teatre...ai, ja em van advertir però ara, ho he pogut comprovar en primera persona!!

Veurem com ingeniar-nos-les per seguir fent alguna cosa....s'accepten idees!!!

Us deixo una foto!!!

A 3 dies de l'estrena

2011-06-08T11:13:00.000-07:00

Ara ja puc dir que els nervis estan presents i ben presents. Sembla que ara el director li vénen totes les presses per provar coses noves...ara que falten 3 dies!!! A més sembla que tots estem nerviosos i que fins i tot alguns, una mica susceptibles...

Això d'estrenar-se en el món teatral amb una obra com Les Dones Sàvies, de Molière, és potser massa agoserat! El text en vers, l'hem hagut d'adaptar per a alguns personatges, un d'ells jo mateixa...que passo de ser un personatge originalment masculí a ser femení i és clar, les rimes dels vers, s'han d'adaptar...

Ara però és quan m'ho estic passant millor, quan més disfruto a l'escenari...fins i tot penso que només dues representacions seran poques...

Total que ja estem pensant en altres coses, si més no jo sí que hi penso i que poguem seguir assajant junts per fer més coses!!! Tant de bo que continuem el grup que som i que pugui créixer amb més personatges...

Avui prepararem la part final de l'obra i les entrades i sortides...sense vestuari avui i demà: ens vénen a gravar els de la TV i tot!!

Ja la tenim aquííííííííi!!!!

2011-06-06T04:54:00.000-07:00

La Laia s'ha fet esperar un dies però ahir va aparèixer després d'un part de 10 hores. Va pesar 3kg i 300gr i sembla que és molt bufona, avui la coneixerem!

Vull felicitar els seus pares!!!

Els hi durem un detallet i aquesta targeta que he fet jo soleta aquest matí. Espero que els agradi!

Preparant el COMPTE ENRERE...

2011-06-05T03:29:00.000-07:00

El dia de l'estrena s'acosta....tot just és dissabte vinent. Nervis, algunes peces del text que cal afiançar però sobretot, moltes ganes de sortir a escena...la meva primera escena. I potser per alguns no n'hi ha per tant, però per mi, que sempre he estat tímida, això de posar-me davant de 100 persones i fer un bon paper (mail millor dit!!!) és important.

S'acosta una setmana d'assajos diaris, de nervis, de calor (sabeu la calor que fan els vestits d'època?, i la quantitat de capes que tenen??!!)...però per sobre de tot, hi ha moltes ganes, unes ganes que no pensava que serien tantes. Ganes de disfrutar, ganes de fer-ho bé, ganes que els altres s'ho passin bé...

Queda oficialment inaugurada una ETIQUETA de temes teatrals..."De Teatre..."

Dia de pluja darrera la finestra

2011-05-31T07:52:00.000-07:00

Ahir platgeta! Solet, escalfor i estirada sobre la tovallola, sentint el sol sobre la pell...tota la pell.

Avui en canvi...dia ennuvolat, la temperatura ha baixat uns graus i ha començat a ploure, a caure un xàfec més que considerable...sense trons, ara ja només queda una pluja fina i constant que m'agrada veure des de darrera els vidres...mmm i és que s'hi està tan bé a casa, darrera la finestra veient com cau la pluja!!! Mmmm, un altre bon moment que hauríem d'apreciar per recordar, quan de bons no n'hi hagi!

Pd: la foto, l'he trobada a la xarxa i m'ha encantat!!! És d'aquest blog. que per cert no havia llegit mai.

Avui...PLATGETA!!! Un pla improvisat i GENIAL!

2011-05-30T01:41:00.000-07:00

Avui ens hem llevat amb un dia espectacular: SOL, CALORETA i ALEGRIA!!!

Alegria perquè estem vius, perquè vivim la vida amb SENTIMENT i EMOCIONS (eh Rits!!), perquè podem contactar amb com ens sentim i el que ens afecta, per bé o per mal, però en tot cas, ho vivim intensament i això ens ha de fer estar contents.

Avui espero la C per marxar cap a la platgeta, compartir un matí de "update", que fa gairebé un mes que no parlem a fons, per fer un banyet si s'escau i per tornar cap a casa i preparar un dinaret ben bo (sanet, que encara estic a dieta), però d'allò més gustós!

Com que la C ha tingut guàrdia aquest cap de setmana, avui té festa i ahir, en un pim-pam vam fer aquest pla: platgeta i dinaret.

Ni eleccions, ni dies lleganyosos (dissabte!!!) podran espatllar el dia de platgeta que espero amb ànsia!!! Aquest cop sí!

D'entrevistes...

2011-05-26T01:05:00.000-07:00

Sembla que en la meva cerca de feina està havent-hi un punt d'inflexió...i és que en 2-3 setmanes hauré fet 3 entrevistes!!! Increïble però cert. La propera demà. Tot just ara m'han trucat per fer un canvi d'hora...hi hauré d'anar a les 9 enlloc de a les 10h com havíem quedat inicialment.

I per part meva, preparant-la: pàgina web, cerca de continguts de l'empresa i de la meva persona de contacte, articles, etc...tot el que pugui trobar a Internet em facilitarà informació i sobretot, dades...simplement per tenir més SEGURETAT i TRANQUILITAT en el meu discurs de demà. És la clau per a fer una bona entrevista. Us ho dic jo que normalment sóc la que està a l'altra banda!!!je, je.

I responent a la resposta de molts: tu ho deus tenir molt fàcil per fer entrevistes perquè normalment és el que fas tu, no?

La veritat és que les entrevistes amb persones de l'àrea de RRHH són un pèl diferents: tots coneixem les regles del joc i això, com podeu imaginar, té les seves avantatges i alhora, els seus inconvenients.

La clau: tranquilitat, seguretat i confiança i ara, a nivell personal és el que per sort....crec tenir!!!

Diari d'una Presidenta de Mesa electoral

2011-05-25T01:47:00.000-07:00

Sempre en sents a parlar: "Quina xxtada, a aquell pobre li ha tocat estar a la mesa!", "Ostres! Aquest any de suplent, espero que no m'hagi de quedar tot el dia allà!"...

Però arriba un dia en què et truquen a la porta i un senyor, amb les formes més amables i suaus (donada la notícia), et lliura un paper on diu que has estat nomenat PRESIDENT/A de mesa. Li has de signar el paperam i alhora també et dóna un altre full on et diu els únics supòsits en els quals pots evitar de dur a terme la presència a la mesa.

Alhora, tot un llibret d'explicacions resta sobre la tauleta del menjador fins a l'últim moment....

I el dia arriba, llevar-te a un quart de vuit un diumenge, sembla impossible, però es pot fer. Trobar-te amb una colla de veïns i coneguts de vista (del barri) amb cara lleganyosa i adormida també es fa realitat...

I allà que hi vam ser, toooooot un llarg dia. Després un cop fet el recompte, cap als jutjats, aquest any amb els nostres propis mitjans, donat que les retallades han fet que els policies locals hagin d'atendre 4 col·legis per patrulla, enlloc de 1:1 com era fins ara...

En resum: cansament, avorriment i un sentiment de ressignació continu que al llarg de la jornada va millorant donat que..."ja queda menys!".

Tota una experiència doncs!

Els Testimos de Jehovà també estan de campanya electoral?

2011-05-20T14:14:00.000-07:00

Per segona vegada en menys d'una setmana.

Dissabte, després d'un divendres en què vaig sortir per Barcelona, me'n vaig anar a dormir tard i em vaig llevar massa d'hora, mentre dormitava al sofà... van picar a la porta. Eren dues senyores que venien amb un munt de "panfletus" sobre els Testimonis de Jehovà. Amb la millor cara que vaig poder els hi vaig dir que no m'interessava i vaig tornar al sofà.

Però el tema és que avui...divendres, quan encara no fa una setmana sencera, han tornat a passar les mateixes senyores amb el mateix objectiu....home, ja està bé no?. Els hi he dit que ja les vaig obrir dissabte i els vaig dir que no hi estava interessada i avui ja, els he dit que si tenen una base de dades o similar, s'apuntin en algun lloc que no m'interessa ara ni m'interessarà i que en un futur no tornin a picar-me....

La primera cosa que m'ha vingut al cap...aquests aprofiten el tema INDIGNA'T per anar fent la seva pròpia campanya???

Ha arribat la llibertat de moviment!!!

2011-05-19T14:10:00.000-07:00

Sí, finalment aquest matí a les 9h m'han trucat de l'intèrfon i han portat un paquet...d'ONO...per fi!

Instal·lat per mi soleta i funcionant!!! Qui deia que la tecnologia i jo no érem compatibles??

A l'habitació funciona mooolt bé, al menjador però, perd una mica de senyal....però en tot cas és millor que tenir un portàtil fent funció de fix i pobre, perdent la seva identitat!!!

Ha arribat la revolució del moviment....

Total que aquí el teniu: un WI-FI CISCO que de moment, va de meravella i tota, pel que m'ha costat....GRATIXXXX!!!

Mmmm pel·lícules!!!

2011-05-17T11:23:00.000-07:00

Últimament m'estic aficionant (serà perquè hi ha millor oferta) i estic anant a veure pel·lis...i puc dir que en les dues últimes hem encertat.

No tengas miedo, de Montxo Armendáriz. Dura però molt recomenable!!!

Midnight in Paris, de Woody Allen. Divertida, amb missatge, molt recomenable!!!

Ohh, quin quissu més maco!!! Ai, però si és un llop!!!

2011-03-30T10:58:00.000-07:00

Uff, aquest matí, quan ho he sentit a la ràdio, creia que era una "broma": 2 llops fugits del Zoo de Barcelona. Mica en mica, en els següents talls de notícies han anat oferint més informació: es tractava de dues femelles i fins i tot, més tard, han aclarit que eren una cria i la seva mare.

Total que mentre passava el matí anava pensant en si jo seria capaç de diferenciar un llop (en aquest cas un alloba) d'un gos...la veritat és que de llop en directe no n'he vist mai cap, només a les pel·lícules.

I anant bé i coneixent-me, de seguida m'he imaginat fent festes a una cria de llop pensant que era un gosset (quissu) d'allò més "mono"...aix...

No rieu, o és que esteu molt acostumats a veure llops per carrer???

El Primer Dia de Marc Lévy

2011-03-23T02:50:00.000-07:00

Primer llibre de Marc Levy que cau a les meves mans, gairebé per casualitat. La història és fàcil de llegir i va potser més enllà de la història d'amor entre dos joves, perquè hi afegeix una trama de rerafons. Hi ha una aventureta de la recerca d'un objecte que podria canviar el món o si més no afegir llum a la descoberta de diferents coses.

Interesant inici, desenvolupament, però segons la meva opinió té un desenllaç massa dramàtic. El Recomano per passar l'estona i és de ràpida lectura, però no és el llibre de l'any. Pel que es veu degut a l'èxit de vendes el seu autor va treure'n una segona part: "El segon dia". De moment no el llegiré doncs tinc altres propostes "en espera" que tinc ganes de començar.

Més al meu bloc de llibres i escriptura: http://llegir-i-escriure.blogspot.com/

Paradoxes primaverals

2011-03-22T03:56:00.000-07:00

La primavera és un a època de les més maques de l'any...això sí...el que m'acaba de passar és ben "extrem":

M'he llevat i feia un sol esplèndid i m'he dit que l'aprofitaria per llegir la novel·la que estic acabant sota el solet a la plaça. Un cop allà, mentre llegia intrigada per la història el sol m'escalfava i s'hi estava de bé!!! Però de cop el sol s'ha apagat i sense solta ni volta en menys de 5 minuts a començat a ploure, primer no gaire...i jo il·lusa, he esperat a que "passés el núvol"...

Passar el núvol? De què? Tot d'una m'he trobat que plovia i la temperatura deu haver baixat com a mínim 5 graus, pluja vent i he decidit caminar cap a casa sota la pluja, sense gaire pressa. No cal dir que de paraigua no en duia, amb el solet que feia a primera hora!!!

El fet és que la pluja fina ha començat a caure amb força i poc a poc s'hi ha sumat unes petites boletes, rodonetes, de granit...el que faltava pel duro!!!

I és que és ben bé que a la primavera: surts a prendre el sol i tornes xopa com un poll!!!

De Llibres!! La prestatgeria virtual!

2011-03-09T07:06:00.000-08:00

Primer de tot, ho sé, si mirem la data de l'últim post he estat totalment desconnectada!!!!

Però he estat d'allò més activa: estudiar, creacions en feltre, en ganxet, taller de costura, ufff i fins i tot una entrevista en una multinacional!!! Mare meva! Però de posts...cap.

I ja que avui he estat d'allò més connectada, aprofito per fer propaganda de l'anobii, una web genial, entre xarxa social i booklog....bé, el millor és que cadascú ho descobreixi per ell/a mateix/a!!!

Ja us dic que jo ja hi tinc uns quants llibres entrats!!! La voleu veure?:

http://www.anobii.com/mbbllibres

Torno a ser aquí amb la meva nova vida

2011-02-10T01:40:00.000-08:00

Sí, ja sé que feia dies i dies, de fet encara treballava quan vaig fer l'últim post. Des de llavors han passat unes setmanes i sentia que havia de fer saber que sóc viva (;P) i que estic més o menys bé.

El que ha canviat és que em sento una mica extranya, vaig una mica al revés de la corrent, cosa que de vegades va força bé, però d'altres, et fa sentir un "bitxo raro"....però en tot cas, és un nou estat i he d'aprendre a dur-lo el millor possible.

Com sempre, ahir ho reflexionava, vaig crear-me una nova rutina, unes noves activitats i uns nous "queaheceres" que dirien en castellà. En tot cas, va predominar la raó i vaig deixar les emocions en un segon plànol...i ara suposo que com era d'esperar, truquen a la porta o millor dit, entren sense trucar i es col·len allà on volen i...com sol passar, no les sé gestionar.

Susceptibilitat, irritabilitat, impaciència...i és així com em sento sovint des que estic sense feina.

El tema és que la situació genera ansietat i ho veig a través de les qüestions que em plantejo:

1. Quan trobaré feina

2. Quines condicions tindrà questa feina (salari suficient per pagar la hipoteca?, hores? desplaçaments?)

3. En quina situació m'agafarà i com la podré gestionar

Totes elles són preguntes que no tenen resposta i per això generen ansietat...

Tot i el meu posat tranquil i serè, acompanyat del meu discurs racional i lògic, per sota, hi ha una remor provocada per tot de preguntes sense resposta...

Així em sento i així ho vull transmetre... i les paraules de "se't veu molt bé", "segur que ben aviat tindràs una altra cosa", "amb la teva preparació, estaràs poc temps a l'atur"... més que tranquilitzar-me em sembla que encara em posen més nerviosa...em vénen ganes de dir: "I tu què saps?!!"

Ja queda menys per plegar

2011-01-25T12:00:00.000-08:00

Mmm, aquesta setmana ja és tot diferent, ja veig el final i ja començo també a tenir pors. Por de què? Doncs de com omplir el temps que tindré, de sentir-me malament per anar a contra-corrent de tot i de tothom...

Ara per ara, estic parlant amb proveïdors i enviant-los el meu CV per tal que si saben d'alguna cosa em puguin orientar. Es tracta de tenir els ulls ben oberts i de mostrar el millor de mi mateixa perquè els altres també ho vegin.

Tot i amb això, crec que no trigaré en trobar alguna cosa, tinc aquest pressentiment i suposo, que aquest desig....

Espero que els desitjos de tots es facin realitat aquest 2011!!! Bufem entre tots??

Reunió de tancament

2011-01-18T15:20:00.000-08:00

Avui m'he reunit amb el meu cap. M'ha fet esperar fins a l'hora de dinar...quins coll...Però m'és igual. He sigut valenta i li he demanat tot el que havia preparat i ha dit que sí a tot. Encara estic sorpresa. I és que suposo que ell també està preocupat.

Així doncs: dia de finalització, el 31 de Gener.

Tema comunicació solventada, tema contacte amb proveïdors també solventat, tema motiu sortida també.

Penso que cal veure aquests dies com anirà però penso que serà bo.

Després he quedat a dinar amb els meus pares i els ho he explicat. Han estat contents.

I jo, encara més!!!

Ara ja tinc ganes de passar pàgina i de seguir per un altre camí. Ho necessito.

Fase introspectiva...

2011-01-14T11:47:00.000-08:00

Veig que estic entrant en una d'aquelles èpoques d'estar amb mi mateixa, reclosa, sense gaire ganes de relació amb els altres i és ben curiós perquè he après que la vida es mou per relacions i són la base de tot el que ens succeeix...

Total que m'ho veig venir: dies sense trucades, sense quedar, sense escriure...i és que necessito una mica d'espai. Però almenys ara en sóc conscient.

Però després surt la raó que diu:" però què fas aquí tancada?", "has de parlar amb gent, quedar, trucar, etc"

...I és que sé que té raó (per això és la raó suposo no?)...i l'efecte de que en tingui és que em trobo pujant al poble demà on estaré amb gent, després anant a veure a l'amore i després més tard, al sopar de només-nenes...

Per tant em forço a fer-ho perquè un cop he feta cadascuna de les passes hi estic bé i la raó em diu a cau d'orella de nou: "veus com has fet bé de pujar, quedar, sopar!...si no què, t'hauries quedat a casa tota sola donant voltes a les coses?"

Ffff, però de vegades em costa fer cas a aquesta savionda de la raó, ella tot ho troba tan fàcil, tan evident, no té en compte tot el que jo penso. Amb tot, com que sempre he estat una mica rebel...de vegades, no faig cas!!!

Avui per exemple, després de la setmana que he tingut, només em ve de gust sopar no gaire tard i mirar una pel·li empalagosa, davant la qual sé que hi ha una alta provabilitat que em quedi adormida i apa, cap al llit aviat!

I és que tot són fases a la vida, i ara en ve una d'aquestes....

DIA DUR: Males notícies o ...potser no tan dolentes???

2011-01-11T11:31:00.000-08:00

Avui porto un dia que té tela....reunió amb el jefe i comunicació que el meu lloc de feina desapareix...sí, sí que em quedo sense feina en definitiva.

La reunió ha durat una hora i mitja i la veritat, jo he estat d'allò més tranquila i em fa l'efecte que el que estava nerviós era ell...i tant si ho estava. Sobretot quan ha reconegut que m'havia tractat malament i que no sabia gestionar la situació actual al departament....i jo que pensava que mai sentiria aquestes paraules de la seva boca. Total que em surt amb que el tema s'acaba però que trii jo com fer la "sortida" de l'empresa i m'ha donat 3 opcions:

a. Seguir per un temps prudencial (?¿?) fins a trobar feina

b. Marxar a la de JA. És a dir, no tornar ni demà

c. Acabar a final de mes

Evidentment l'he escoltat total l'estona, he pres les meves notes i per acabar li he dit que ja era hora que plantegés aquest tema perquè allargar aquesta situació no ens duia enlloc. I ha estat d'acord i tot. Ara bé, li he dit que evidentment no esperés que li contestés en aquell moment i que és un tema prou important com per a haver-lo de reflexionar i comptar amb l'opinió d'altres persones i tot. Total que li he dit que fins dilluns no tindrà resposta.

Surto de la reunió i he trucat als meus pares per comentar-los la notícia. Ells ja sabien que tenia la reunió i vam quedar que un cop acabés, els trucaria. Total que s'hi posa le meva mare i em diu que no són a casa, eren a l'hospital: han ingressat al meu pare amb un episodi de pèrdua de memòria.

El primer que m'ha vingut al cap: això és important no la collonada de la feina!!!!

Corrents he marxat cap a l'hospital, i allà, en un box i en cadira de rodes amb el suero posat en una via, me l'he vist i al costat ma mare, amb una cara....

Total, que el primer que em pregunta és per la feina....a la merda la feina!!!

Bé, ara que són les 20h ja sóc a casa i el meu pare té l'alta mèdica. Demà haurà de tornar al neuròleg però de moment han descartat que sigui un tema vascular (tipus ictus-infart cerebral), que era el que ens preocupava. La doctora que ens ha atès ha dit que es tractava d'una Amnèsia Global Transitòria (ATG) i que no tenia causa coneguda, que a més, són episodis que es donen cada vegada de manera més freqüent en persones no precisament velles o ancians...sino que de 35 a 65 anys tenen una alta presència....

Reflexió:

Cal que valorem més els que tenim al costat: família, amics...i que donem importància relativa a tot allò que no contribueix a la nostra felicitat.

Avui m'han donat una mala notícia, la de la pèrdua de feina...però crec que el sentiment que tinc ara mateix és més aviat d'allegujament i de lliberació, per no haver d'aguantar més al paranoïc del meu cap i el seu assetjament laboral.

El que és una bona notícia és que el meu pare és a casa i sembla que està bé i s'ha descartat tot el dolent.

La Caixa dels Trons s'obre una micona...

2011-01-09T09:18:00.000-08:00

Sí, he decidit que fruit del procés en què estic per estar millor amb mi mateixa, hi ha persones amb les que vull compartir La Caixa dels Trons...de vegades no ens veiem prou i altres, a mi em costa mooooolt dir les coses. Per això he arribat a la conclusió de que vull que algunes persones coneixin aquest raconet de mi, de la meva intimitat i de les meves reflexions...amb els "riscos" que això comporta i amb les avantatges també.

Per tant, benvinguts i benvingudes sigueu!!!

Aprofito aquest post, per deixar mostra de la meva primera creació dins de la col·lecció "Nenes mones" que serà una col·lecció d'agulles de feltre feta amb moooolt d'amor!

Gràcies per ser-hi!

Infidels...avui sí

2011-01-04T13:17:00.000-08:00

Fa dies que per una cosa o altra acabo no veient una de les sèries catalanes que penso que estan més ben aconseguides.

No he suportat mai les "sèries-migdiada" que els hi dic: aquestes que fan quan acabes de dinar i no et provoquen més que son: cors de la ciutat, etc....Fins i tot hi ha sèries que feien després de sopar i també tenien el mateix efecte, com per exemple Ventdelpla...aquesta totalment insuportable.

Total que sense gaire confiança vaig començar a veure un dia Infidels, era diferent...històries de noies, de noies molt diferents que tenen una cosa en comú: són amigues i sempre tenen temps per nedar juntes.

Bé, la veritat és que és una sèrie una mica utòpica i fins i tot, pinta unes "superwomans" que són més irreals que els personatges de les que abans he criticat, però mira, m'ha conseguit enganxar. Si més no, és un producte diferent!

I la veritat, feia dies que pel que sigui no aconseguia veure'n cap capítol. Avui però és un dia tranquil: he sopat aviat i faré sofing+sèrie...quin luxe de tant en tant!!!

Segueixo creant...

2011-01-02T12:05:00.000-08:00

Doncs avui m'hi he passat tota la tarda i he aconseguit coses que no estan malament. En deixo una mostra:

Agulla de pit en vermell i negre

Arrecadres ensaimada

Collaret rodones amb anell a joc

I és clar, de tant fer anar les agulles amunt i avall al final abans de perdre-les he decidit fer un "clava-agulles" dolç dolç com un carmel!!!

Aquí ho teniu.

Primeres creacions

2011-01-01T05:36:00.000-08:00

I és que penso que el 2011 serà molt més creatiu per a mi que el 2010. No ho sé, però és com si necessités canalitzar la meva capacitat (?¿?) creativa de vàries maneres: teatre, escriptura i la última....disseny i creació de cosetes vàries.

Potser aquestes són les primeres i no són les més maques, però per alguna cosa es comença...quan veus una peça que t'ha costat i està acabada, la satisfacció que tens és important. I què ha de ser la vida sino una cerca constant de satisfacció i felicitat???

Doncs aquí van les primeres creacions: anell a joc amb arrecades de penjar, arrecades de botó i clauer de feltre, per les claus del cotxe.

Eps i en prometo més!!!

Això s'acaba...és l'hora del balaç!

2010-12-31T07:41:00.000-08:00

Em vaig dir a mi mateixa que no faria més balanços anuals ni més propòsits per l'any nou, però ja sigui perquè em trobo valenta, contenta i amb ganes de fer coses...o ja sigui, perquè sí, he decidit desdir-me.

A mode de resum puc dir que el 2010 m'ha portat...

Més coneixement de mi mateixa
Més serenitat, tranquilitat i consciència de les coses que sento i penso
Més moments compartits
Més autoestima i una més justa valoració de com sóc i el que faig
Més creatvitat (noves maneres de canalitzar-la)
Menys quilos (des que vaig començar la dieta!!! Ole, Ole!)
Pèrdues...malauradament han marxat persones a qui estimàvem
Naixements: aquí puc dir que han nascut més personetes que l'any anterior i això sempre és bo!
Més allunyaments: amics han marxat a viure a fora
Més coneixences: he conegut persones noves a la meva vida
Uns dies fantàstics a Menorca
Uns dies durs però macos a la Carros de Foc
Uns dies genials a Roma: amor i monuments a la ciutat que conec prou bé
Uns dies durs de feina (amb el meu cap en particular) i molts canvis a l'empresa que no han set gaire positius
Preocupacions i també satisfaccions
Ens hem fet més grans tots: els pares estan prejubilats i les àvies estan grans, però intentem passar més temps junts i disfrutar-ho
Estudis i coneixements (això sempre es bo)
Amb l'amore estem trobant un punt d'estabilitat, mantenint MOOOOLT els nostres espais...

Penso que en general ha estat un any que ha anat millorant linialment de menys a més, no en tots els aspectes però sí en la majoria i n'estic contenta.

El millor de tot és que jo estic més tranquil·la i he après (encara "estoy en ello") a estimar-me una mica més, a més, penso que això es veur traduït en moltes facetes de la vida...

Volia compartir-ho i alhora plasmar-ho en algún lloc per poder-ho revisar amb el temps.

Només queda afegir:

Feliç 2011, que el gaudiu molt i sigueu molt feliços!!!

Ja no queda res per acabar el 2010

2010-12-28T15:58:00.000-08:00

I ara és quan comencen a fer anuncis de "programes-resum" a la tele. Et fan sentir gran perquè en una hora o menys et passen un resum (del que els interessa és clar) de tot el que ha passat durant l'any...i la sensació que et sol quedar després d'un programa d'aquests és la que es resumeix amb una expressió que fa servir massa sovint la meva estimada àvia, la del poble. - " I és ben bé que no som res!" -

Però sí que som alguna cosa, alguna cosa molt important i ara només queda fer balanç i pensar sobre aquest 2010 i tot allò que ha fet que siguem això tan important. Abans del 31 a les 24h, el meu balanç! Quina feinada!!!

Només un dia per agafar vacances

2010-12-22T14:57:00.000-08:00

Del 24 fins el dia 2...com necessito aquestes vacances. No vaig fer pont per la Puríssima (que més que pont era un aqüeducte) i ara ja tinc un cansament que no puc amb ell....necessito vacances com mai.

Tinc tantes coses que vull fer que per fer-ho tot pot ser que no en tingui prou amb aquesta setmaneta, però bé, és qüestió d'organitzar-se i avall.

Demà ja no tinc el cap, és a una de les plantes de la companyia i a més al departament i a tota l'empresa, ja es respirarà un ambient diferent, tothom ja té ganes d'agafar vacances i això es nota. Total que això ja està aquí: vacances de Nadal!!!

Dinar d'empresa 2010 - Imatge una mica digne si us plau!

2010-12-19T14:35:00.000-08:00

Aquest any vam fer el dinar d'empresa dissabte, ahir.

I és que quan vaig començar a treballar en aquesta empresa ara fa tres anys vaig quedar parada. És una celebració "por todo lo alto". És la celebració. Sembla un casament:

Vestits de festa (sobretot entre la gent de fàbrica que segons una companya fan competició de qui porta el millor look), visites prèvies a la perruqueria, maquillatge, taules rodones i tot un seguit de jocs, regals i demés que no està gens malament.

Hi ha una Comissió de Festes que s'encarrega de muntar-ho tot i que no falti ni un detall. Jo sempre havia estat membre de la Comissió però aquest any, el meu cap, en una altra de les seves accions de mobing laboral, no m'hi ha deixat participar. En tot cas, ha estat mooooolt millor. L'òptica de la festa quan no l'has de muntar i desmuntar és molt més relaxada, divertida i de fet, t'adones de coses que altres anys no pots ni tansols olorar.

Però volia parlar de la quantitat de gent que vaig veure passadeta de voltes, per haver begut massa. I és que no ho acabo d'entendre. No sé com la gent arriba a cert punt amb la beguda per quedar tan malament i a veure, més en un dinar d'empresa, que demà ens hem de veure tots les cares...I és que el més fort de tot era que la majoria dels passadillos eren Comandaments Intermitjos que tenen una imatge i se'ls respecta (o se'ls respectava fins ahir).

Em sorprèn i a mi em costaria...no sé, hi ha gent per tot!

ESTOPA a "El Convidat" - Simplement genials

2010-12-14T11:59:00.000-08:00

Us he de dir que els germans Muñoz m'agraden força, però després del programa del Convidat d'ahir dilluns, queda confirmat: són GENIALS.

Veieu l'enllaç i ja em direu què us va semblar!!

Enllaç previ programa El Convidat amb ESTOPA

Pel·lis pasteloses de tant en tant

2010-12-13T12:31:00.000-08:00

Sí, sóc una ferma defensora de les pel·lis pasteloses, roses o com li volgueu dir....ahir mateix, una mica creuada que estava i em vaig posar a veure a la Kate Winslet, a la Cameron Diaz i en Jude Law (que a més surt guapo, guapo en aquesta!) a TV3, la pel·li es deia algo així com The Holidays, bé...ara no ho sé segur, però el que és important és que vaig passar una bona estona mentre la vaig mirar. Riure, tendresa i mmmm....Nadals per enmig. Total que vull fer constar que de tant en tant, una pel·li pastelosa no només és necessària, sino que és molt recomenable!

Sempre el recordem...

2010-12-09T13:29:00.000-08:00

Ahir no vaig ser a casa fins tard i no vaig poder escriure les quatre ratlles que hagués volgut, però aquí estan:

Ahir, de fa 30 anys, ja 30... jo era una bebera encara...va ser un dia com un altre fins que li van disparar a la porta mateix de casa. Trets ràpids, seguits que van acabar amb la seva vida d'una manera inevitable.

Va ser un dels millors, va ser més que un músic. El que feia tenia missatge, anava més enllà i ...ens queda la seva música, les seves lletres i sobretot, les seves idees.

El recordarem sempre.

Felicitats als culés! però no tot és futbol...

2010-11-30T12:03:00.000-08:00

Jo no sóc de futbol, de fet, no li trobo massa el què. Ahir com era d'esperar no vaig veure el partit i realment, era tot tranquil al carrer abans de la golejada.

Però és curió, va haver-hi un moment que em vaig sentir com si no fes bé, com si m'hagués d'amagar d'una malifeta, simplement perquè no estava davant cap pantalla mirant l'espectacle. I és que són els efectes de la pressió del gru: I és que em sembla que amb la micona que sé de futbol sí que sé, que el Barça té un equip magnífic i ahir es va demostrar en el que sembla que va ser un dels seus millors partits...per això també vull demostrar que sé ser empàtica, i felicitaré als culés que ho viuen amb tota la passió que pot existir.

Ahir en acabar el partit, per uns moments, era com si arreu s'hagués aturat el temps, com si els problemes i els temes en general ja no fossin importants...només hi havia una cosa: el Barça. I què me'n diue de la histèria ha durat tot avui (i suposo que el que ens queda!)?

Amb tot, des de lapostura més carinyosa cap als culés, he de dir que ha estat una mica pesat a la feina amb el tema del partit, dels gols, de les pica-baralles, etc. Gent amb la bufanda del Barça, amb samarretes per sobre del jersei (clar amb el fred que fa!) i amb un somriure d'orella a orella...Ho trobo una mica excessiu tot plegat, no ho entendré mai però mira, com diu la gent gran: "millor que facin això que no pas que s'endroguin!".

Amb tot, felicitats culés!

Fira d'hivern i ànims positius

2010-11-28T11:16:00.000-08:00

Avui ha fet un matí radiant. Visita a una amics, rialles amb les fotos de la sessió de l'altre dia i per acabar, passeig a una d'aquestes fires d'hivern, plenes de gent i d'olor de bosc.

En aquestes fires hi venen tot tipus de productes alimentaris, d'artesania, etc. M'ha cridat l'atenció una parada plena d'herbes remeieres. N'hi havia per a tots els mals: migranyes, artrosi, estrenyiment, col·lesterol, etc. Era curiós veure la quantitat de cistells i cistells amb herbes per a guarir algun mal.

Però el millor ha esta aturar-me davant un cistell ple, ben ple d'herbes per la depressió i la tristesa...i és que era la més plena de bon troç i llavors m'he posat molt contenta de cop, ja que he pensat: ningú en aquella fira estava deprimit o trist! Quina alegria!

Per fi!!! Ja ha arribat.

2010-11-25T11:55:00.000-08:00

Les primeres senyals van arribar farà un mes aproximadament. Ja vam agafar els primers abrics i vam deixar l'armari d'estiu totalment net i ordenat fins a la propera...

...Però des d'ahir, si més no a la meva ciutat, ja li hem donat la Benvinguda oficial: ja ha arribat el fred. I com se'l troba a faltar en aquests dies d'entretemps que al matí fa fresca però al migdia et mors de calor. Tots crec que ja l'esperàvem amb candeletes i ja ens ha arribat i "a lo grande" perquè ahir no ho sé pas però aquest matí, estàvem a 3 graus. Només 3!!! Total, que jo a casa ja he començat l'operació hivern: calefacció, mantenta al sofà (dues) i cada dia abans d'anar cap al llit faig una infusió ben calentona arraulida sota la manta del sofà. Ufff, l'operació de passar de canviar-me de roba i posar-me el pijama, cada cop costa més...però un cop ets al llit, tapada fins a més amunt del nas, s'hi està tan bé!!! I és que a mi m'encanta l'hivern! Estic contenta de que ens hagi tornat a visitar.

Los Ojos de Julia

2010-11-22T11:37:00.000-08:00

Dissabte a la nit, presses, fred però per fi vam anar a veure "Los Ojos de Julia". Dos intents previs. Comença la pel·li: Música forta, respiracions...per al meu gust, un pèl previsible i fins i tot, massa gore...pero el Guillermo Deltoro ja ho té una mica.

El millor, sens dubte el repartiment d'actors i l'elaboració dels persontages....molt i molt bona. La majoria catalans i molt ben treballats. La recomano!

Quina barra la companyia de la llum

2010-11-15T10:37:00.000-08:00

Ja no saben com fer que els usuaris paguem per tot! no si...encara em sembla estrany que no haguem de pagar per respirar (de moment).

Total que la història és que la meva companyia de la llum s'ha dedicat a enviar cartes certificades als usuaris per tal de dir que si no tens un ICP (Interruptor de Control de Potència) que sigui acord al teu consum t'augmentaran la quota mínima 3 vegades més. I la qüestió és que jo tinc contractada una potència de 3,3Kw, mentre em dieun que si no vénen a precintar-me l'ICP amb la potència concreta em passaran a facturar 10Kw!!!...estic indignadíssima, sí perquè ara a les companyies de telefonia i Internet ja en tenim uns altres que s'hi sumen: els de la llum. El que està clar és que si abans de 20 dies no demostro que tinc l'ICP correcte passaré a pagar pel mínim de llum, el triple....però què s'han cregut que tinc una mansió o què? A veure que el pis es prou gran (86m2)...però potser en fan un gra massa, no?

Cap de setmana, de feina...

2010-11-14T13:24:00.000-08:00

...I és que estic pagant, pagant el preu de la meva dèria per fer coses i més coses. Per no tenir mai prou amb el que tinc que he d'agafar i adquirir nous compromisos, noves implicacions, noves paraules...

I després perquè diguin que "el saber no ocupa lugar"... primera, SÍ ocupa lugar i segona, ocupa molt de temps, dedicació, anar a classe, després repassar els apunts a casa i preparar tot el referent a deures, treballs i ja no dic quan hi ha exàmens....Dons sí, parlo dels dos cursos que estic fent. Un d'ells acaba ara, el 27 de setembre. Presencial, a Barcelona, divendres i dissabtes al matí. L'altre Online, amb la Universidad Complutense de Madrid...jo tota una catalana, estudiant amb els de la Capital del Reino...però allà estic,a i el que fa la tecnologia!!! Bé, el tema és que he estat entre assistir al curs de Barcelona i preparant els treballs del curs de la Complutense....m'ha passat aquest cap de setmana volant...i demà sniffff, ja torna a ser dilluns! Quina llàstima! Sort que ara acabo ja l'últim treball d'aquest mòdul i podré fer alguna coseta més el cap de setmana vinent.

Influència de la méteo en l'estat d'anim

2010-11-11T11:52:00.000-08:00

Què me'n dieu d'un dia d'hivern fred però amb un cel nítid i un sol que escalfa allà on va? No hi ha res millor que un dia assolellat i amb el cel ben "escampat" per recobrar energies.

Vent, ambient sec, altes pressions, boira....tots són fenòmens meteorològics que penso que afecten les persones de manera negativa. I és que pensant-hi, aquesta setmana estava sent un desastre: irritabilitat, mal de cap, nerviosisme, orelles tapades....tinc la teoria que un element important en tot plegat ha estat la méteo. Tot aquest ambient tan carregat penso que no porta res de bo!

No ha estat un tema d'hormones, del refredat que porto ni que tingui els operaris ampliant el departament a la feina i sense parar de fer soroll. Imagineu -Ara tanqueu els ordinadors - Ara us quedareu sense corrent - Ara vinga a fer anar la ditxosa "radial" que fa un "estruendu" que tela...ha estat el temps! Però el bo de tot plegat: el cap de setmana farà un temps esplèndid!!! Sol i ambient serè...a disfrutar-lo!!!

Imagineu poder triar el temps que volem cada dia com aquell qui tria la imatge de cel serè que troba a Internet...

Hi sóc però com si no hi fos...

2010-11-09T11:55:00.000-08:00

Porto uns dies liada, capficada, agobiada, cansada i una llarga llista de XXX-ades que em duria massa feina escriure. En resum, és una d'aquelles setmanes que me la passaria dins del llit i pràcticament sense abaixar el nòrdic més enllà del nassarró...que comença a fer una rasca que tela!

Tinc molts pensaments i moltes coses per escriure però, com si no les tingués, no estic gaire (gens?) inspirada. Esperem que sigui un bloqueig temporal...

Uns deures molt complicats

2010-11-02T12:45:00.000-07:00

Demà he de tenir preparats uns deures ben particulars. No són del curs del dissabte, ni del que faig Online, són deures que m'han posat a la sessió de dimecres.

Encara no m'hi he pogut posar i desde dimecres passat, serà que no he tingut temps.

Però en què consisteixen, deveu pensar?

Doncs en posar per escrit tot allò que puc arribar a imaginar de la meva vida al costat de l'amore. I tot, per què?

Doncs perquè en la imaginació hi ha els nostres desitjos i les nostres pors. En la imaginació (un punt més enllà de la sobre "capada" realitat i consciència, hi ha lloc perquè surtin anhels, desitjos, fantasies...però també pors, temors, terrors...

Hi ha alguna cosa que em bloqueja i que no em permet avançar amb aquest tema: la vida al costat d'algú. I el que més por em fa? És un algú genèric o bé estic parlant de l'amore amb totes les lletres??

M'hi he de posar aquest vespre i veurem demà com ho interpretaré demà a la sessió.

A veure com va....

Llibre: Aurora Boreal

2010-11-01T13:28:00.000-07:00

Aurora Boreal d'Assa Larsson

L'he acabat aquest matí, tot i tenir festa, m'he llevat més aviat amb moltes ganes de saber-ne el desenllaç....ja que ahir no vaig tenir gaire temps.

He consumit les últimes 42 pàgines que realment, han estat trepidants. Descobriments, sorpreses, aspectes previsibles també i potser, una mica massa "pel·liculero" a l'estil Trilogia Millenium. Les dones segueixen essent les heroïnes a les noveles negres sueques...però mira, a mi m'agraden.

El recomano pels següents motius:

Ritme àgil i trepidant
Alt nivell d'atenció (molt difícil de deixar)
Un pèl de políticament incorrecte (no gaire tampoc)
Interessant visió de la dona (dones treballadores, molt bones professionals i mares...psè)

A millorar: la part més pel·liculera del final i potser en algunes ocasions, al llarg de la novel·la trobava a faltar una mica més d'aprofondiment en els personatges, potser seria en ocasions una mica superficial.

Flors per a un dia enteranyinat...

2010-10-30T05:12:00.000-07:00

Avui és un dissabte estrany: no tinc classe i m'he llevat més tard del costum. He sortit a comprar quatre coses per demà i primer feia sol, però després s'ha anat tapant i ha quedat un dia ben enteranyinat i llavors m'het dit: aquest dia necessita colors, colors vius que ajudin a trencat aquest gris del cel.

El resultat ha estat aquest que és ara al menjador de casa.

Efectes de la Vacuna del Grip

2010-10-28T13:18:00.000-07:00

Sí, tothom n'hi sol dir LA grip, però al meu poble sempre he sentit a dir-li EL grip i penso que com que és un virus (masculí), ja li queda bé EL GRIP.

Ahir, 12h i a la feina va començar a passar tota la filera de persones que ens havíem inscrit (innocents!!) a la llista de vacunació. I és que l'empresa ofereix que ens vacunin de manera gratuïta a la mateixa empresa, per tal d'evitar que haguem d'anar al CAP i suposo que també, per tal que no hi hagi tantes baixes laborals per grip.

Total que a part d'una punxada que gairebé ni notes, el que sí et fa un mal i una sensació estranya és quan entra el líquid dins el braç, que a més, no sé pas per què però apreten la xeringa amb una rapidesa que penso que encara és pitjor...doncs encara fa més mal.

Advertències de l'infermera: et pot fer una reacció local (una petita inflamació i vermellor a la zona de la punxada i fins i tot, se't pot posar una mica calent) o una reacció més generalitzada de malestar i fins i tot febre...però amb un paracetamol ja se't passaria. Així que...què penseu que m'ha passat a mi? A la "princesa delicada!!!"

Doncs com que sóc tan xula ahir se'm va posar un braç que feia por d'inflat i vermell...tant que no he pogut dormir del cantó del braç de la punxada. I el millor, ha arribat avui: mal de cap, malestar i fins i tot, una mica de transtorn intestinal (cagarrines vaja!).

Bé, doncs que aquesta ha estat la meva experiència d'aquest any amb la vacunació....i només llanço una reflexió final: "resultarà pitjor el remei que la malaltia!!" Si més no en el meu cas...

I mireu que a la foto, és ben maco el virus de la grip....però una bona colla d'aquests m'han fet passar un dia horrible!!

Sense mesura...sóc viciosa sense poder evitar-ho!!!

2010-10-25T12:21:00.000-07:00

I és que no tinc mesura. Avui he anat a l'ABACUS per mirar un llibre i una capseta de dibuix per la meva mare. Diumenge és el seu aniversari.

Total que allà estava jo mirant els llibre i res, que no sé com, ha estat com una força superior que m'ha empès a mirar llibres i més llibres...tots m'agraden i això no pot ser. Ara, com que tinc falera per escriure n'he acabat comprant-ne dos sobre tècniques d'escriptura i...ja veig que avui mateix els hauré de començar a fullejar.

Jo no sóc fumadora ni bebedora, no tinc grans vicis però ho confesso: hi ha certes coses que, la veritat, no puc estar sense elles i molt (massa) sovint, les he d'adquirir:

llibres
material d'escriptura: llapis, bolis, retoladors, llibretes, etc
bosses (bolsos)
sabates
música
espelmes
encens
mitjons

Tinc com una passió per tots aquests objectes materials, i en aquest ordre a més...

Us proposo: quins són els vostres vicis? Expliqueu-los...potser així són més fàcils de sobreportar, no?

Al final, m'hauré de confessar una compradora compulsiva de tota aquesta colla d'estris!

Una funcionària eficient, tot s'ha de dir

2010-10-19T11:45:00.000-07:00

Quan les coses es fan bé, també cal reconèixer-les. He anat a fer la meva gestió de compulsar el títol de la Llicenciatura i per la meva sorpresa, s'han donat tots els elements inesperats:

1.- No hi havia cua. Ha estat arribar i m'han atès al moment

2.- L'atenció ha estat correcta: ni molt ni poc però correcta

3.- La noia que m'ha atès ha estat ràpida i eficient

També cal dir que jo, dona previsora que sóc, duia fetes les fotocòpies que m'havien de compulsar i que llavors ja teníem el tram més dificultós de la gestió superat....però en tot cas, també sé reconèixer quan les coses es fan bé.

Oi que està "lograda" la foto del funcionari?? je, je.

Tràmits administratius

2010-10-18T11:45:00.000-07:00

Demà serà un gran dia. Hauré d'anar a la Facultat de nou per demanar una fotocòpia compulsada del títol....com m'agrada fer tràmits administratius!!!

Per començar has de trucar abans i esperar una bona estona que t'agafin el telèfon. Un poc la prova està superada, es tracta d'intentar ajustar com sigui la teva vida, al seu horari d'anteció al públic. Per exemple en el cas de la meva Facultat, es tracta d'anar-hi de 10 a 13h o bé a la tarda de 15'30 a 18h. Clar que sí, posant facilitats per tothom!!!

Demà, veurem altres elements els més habituals dels funcionaris de finestreta. Entre alguns exemples tindrem: cua i agilitat en l'atenció (aquests 2 van relacionats), cara de persona estrenyida sense cap interès en resoldre el teu tràmit/problema, poca amabilitat i cap orientació de servei. Més o menys en aquests punts es resumiria la situació que amb una alta provabilitat es donarà demà a la Facultat. Si no és així i m'hi trobo una persona que atent de manera tan eficient que no es fan cues, que a més, et resol el tràmit i per postres, t'hi posa un somriure atent...tranquils que us ho faré saber.

Somiem el que desitgem

2010-10-17T12:11:00.000-07:00

Des que estic a dieta...només faig que tenir somnis molt estranys:

Vaig somiant que menjo allò que no em deixen menjar, però m'ho menjo tan de gust: sento la textura, la temperatura i aquell gust...normalment dolç (sóc més de dolç que de salat), i tot és boníssim fins i tot l'altre dia una llesca de pa amb tomàquet i oli verge d'aquest d'alta acidesa...mmmm, boníssim.

Total que és ben cert que somiem allò que desitgem.

Mòbil-dependent...què trist!

2010-10-13T10:07:00.000-07:00

Avui m'he llevat i fins que no he arribat a la feina, no me n'he adonat: no tenia xarxa al mòbil, cosa que volia dir que ja s'havia activat la portabilitat i ja tenia la nova companyia...tot pintava de cara. De fet, ho tenia tot menys el mòbil que va amb la nova línia. Total que després de mig matí de trucades desesperants, la conclusió és que no hi ha altra solució: fins divendres no tindré mòbil. De què serveix tenir línia sense tenir mòbil? A no ser és clar que tinguis un mòbil lliure, que no és el meu cas.

I a mesura que anava passant el dia m'he adonat que sóc mòbil-dependent, jo que no en vaig tenir un fins que ja tothom en tenia i que sempre n'havia dit "pestes"...ara em veig, posant al facebook que estic sense mòbil, avisant als pares que no em truquin al mòbil i sobretot, patint per si la feina de la meva vida em truca i jo no puc contestar....què trist!

Per cert, algú sap si hi ha reunions per mòbil-dependents? Hi hauré d'anar segur!!!

PD: tots els operadors són igual de dolents!!! I els seus teleoperadors estan igualment entrenats per acabar amb la paciència de qualsevol!

La tardor ha arribat...i com m'agrada!!

2010-10-12T10:17:00.000-07:00

A la majoria de gent li agrada l'estiu i la primavera. Pensen que la tardor implica un canvi cap a l'hivern que el pobre, és el menys popular de tots...

Però a mi no, la meva estació favorita és la tardor: colors ataronjats, vermellosos i terrosos...mmm paisatges encisadors! Anar a la muntanya a la tardor és veure-ho tot el procés de canvi i és fantàstic. Sí que és cert que plou més, que fa més vent, però és moment de començar a afegir flaçada al llit i a abrigar-se. I com m'agrada agafar el meu tros de sofà i tirar-me la manteta pel damunt: peus calents i estones llegint o amb una bona pel·li. En honor a l'arribada de la tardor: canvi de fons de blog...tardorenc! Com no?

Efectes de la meteorologia en l'economia domèstica...

2010-10-12T05:06:00.000-07:00

Avui m'he llevat i després de veure ploure i ploure, de fet aquí fa dies que no hi deixa de fer...sembla que ha escampat una mica, fins i tot, hi havia una escletxa de sol. Tímid, dèbil, tènue...i jo que m'he calçat les bambes i apa-li! Cap al carrer!...allà semblava que el vent havia pres el protagonisme a les gotes d'aigua...un vent fresc, que et picava contra la cara i t'espavilava a marxes forçades. Ideal per a despertar-se en un dia de mandres eternes com és avui. Total que en el meu passeig "contra el vent", he descobert que algunes botigues eren obertes...i he tornat a confirmar una teoria que fa temps que em vaig formular: quan surts per comprar alguna cosa hi ha una alta provabilitat que no la trobis, però quan surts sense cap intenció de comprar res, és llavors quan trobes tot allò que buscaves (o no, però que en un instant se t'ha fet imprescindible tenir) i a la primera.

Total, podem resumir la meva sortida com a: 3 calcetes tipus coulotte que estaven d'oferta, una bossa amb el seu correponent moneder a conjunt, 1 bossa per la compra i 2 colònies que avui teníen el 30% de descompte....

I jo em pregunto després de comprovar l'estat del compte corrent ¿Serà millor que segueixi plovent per a la meva economia?

Sense forces per escriure res

2010-10-11T10:37:00.001-07:00

Principi de curs

2010-09-30T10:50:00.000-07:00

Sempre intento estar fent coses, sóc una mica "belluguet"... i normalment acostumo a fer algun curs durant l'any "escolar" o algun altre tipus d'activitat formativa (seminaris, xerrades, etc)...bé doncs, ha arribat el moment. Demà començo un curs que durarà fins a finals de Novembre. Cada divendres a la tarde de 6'30 a 9'30 i cada dissabte al matí de 9'30 a 13'30....i sempre em passa el mateix. Estic contenta perquè no deixem mai d'aprendre!!! Ja explicaré què tal!

De Drets i de Vagues....què en dieu?

2010-09-29T03:31:00.000-07:00

Estic una mica indignada. Ahir se'ns va comunicar a la feina que no havíem d'anar a treballar ja que hi havia "perill" a nivell de seguretat i era més que provable que no poguéssim accedir als nostres llocs de treball. Se'ns va posar per escrit que se'ns autoritzava a no anar a la feina sense cap perjudici econòmic (que no ens descomptaran res vaja) però que hauríem de "recuperar" o "bescanviar" el dia d'avui per un dia de les nostres vacances....i a mi no em sembla just.

Jo primer havia decidit fer vaga, però després de molt pensar-m'ho i buscar informació i més informació, a més de mirar la quantitat econòmica que se'm descomptaria, vaig decidir no secundar-la.

I ara, em trobo a casa, pensant que aquest dia l'hauré de tornar en un dia de vacances meves....tot perquè els piquets informatius que d'informatius no en tenen res, ja estaven ahir a les 20'00h abans que les persones de producció entressin al seu torn (21, 22 o 23h) fent la funció d'estorb més que d'informació...i ho deixessin tot ple de brossa entre altres activitats que diuen que van fer però com que no hi era, no puc assegurar que duguessin a terme.

Estic a favor del dret a fer vaga (és un dret constitucional!!! i gràcies a algunes vagues s'han aconseguit coses bones), però arribar al punt que no es pugui garantir la seguretat als treballadors que finalment no la volíem fer, em sembla que també vulnera el dret a no fer-la, no?. Què en dieu?

Feliços 33!

2010-09-27T10:28:00.000-07:00

33? Qui? Qui fa anys? Jo mateixa, ja n'he fet 33 i és que el 24 de setembre de 1977 vaig arribar al món, fent una mica de soroll...la meva mare encara ho recorda...estava d'"antojo" de menjar peix fregit i apa doncs: peix fregit per sopar i una partida de cartes....total que a les 11 del matí següent vaig treure el nas d'aquell món càlid i segur. Vaig arribar amb una d'aquestes tempestes que sol fer per La Mercè a Barcelona....ara que ho penso: jo sempre envoltada de llamps i trons, ja veieu.

Avui dia, valoro la vida que he tingut fins ara i he de dir: han estat uns 33 feliços! I estic tan contenta de que hagin estat així que me n'he de recordar més sovint.

Divendres, després de la feina, una gran sorpresa....sense ensumar-me'n res, vai anar a buscar a l'amore i en obrir la porta, tot van ser llums, crits i serpentines!!! Quina il·lusió! Mai havia tingut una Festa Sorpresa!

Vull donar les GRÀCIES a tothom, per contruir a pensar en què són uns 33 molt feliços!!!

Estic de dol

2010-09-20T15:04:00.000-07:00

Ahir vaig veure la notícia de que José Antonio Labordeta havia mort.

Era mestre, poeta, excursionista, cantautor, escriptor, polític i moltes coses més. Però per sobre de tot, era molt persona, raó per la qual penso que en política no s'hi trobava gaire còmode...deu costar molt anar sempre contra el vent i no rendir-se per intentar acomplir els teus ideals.

Era el professor de la mare de l'A, a Teruel...i sempre el recorda amb molt "carinyo".

Era el polític preferit de la meva àvia perquè segons ella - "A mi el que més m'agrada és aquell que fa excursions per la tele2, perquè diu les coses tal com són!". -

Per mi va ser una persona íntegra i coherent, amb principis i amb ideals i sobretot, que mentre va viure, va fer coses bones per a molta gent.

Va tenir una vida molt complerta i així el recordarem.

Canvi de cara....

2010-09-20T11:23:00.000-07:00

Ja tocava un canvi de la plantilla...

Taronja, sempre m'ha agradat, no tant com el verd és clar, però he estat mirant i aquest nou fons de pantalla, m'escau d'allò més.

Total que aquí teniu la meva nova imatge. Espero que també us agradi tant com a mi.

Primera setmana superada

2010-09-19T10:15:00.000-07:00

Ja porto amb la meva dieta-tractament una setmana. De moment he de dir al meu favor que m'estic portant com una campiona...això sí, que és la dieta ANTI-SOCIAL també us ho dic:

No pots anar a cap restaurant, no pots anar a sopa/dinar a casa de ningú.....etc, etc, etc.... bé, caldrà per quedar a fer cafès (sense llet, sense sucre) o aigües...i si algun dia, em desmeleno em podré prendre una aigua amb gas! Yupiiiiii!

Però l'important, els canvis ja es comencen a veure o això diuen....serà que em miren amb bons ulls?

No ho sé, per si de cas, m'esperaré a la propera visita, el proper divendres dia 24!!

Què trist anar al metge a fer el control el dia del teu aniversari....catxis!!! Però bueno, espero que em doni una bona notícia pel meu dia!

Dia 2n de la nova etapa

2010-09-12T11:50:00.001-07:00

Eps, segueixo aquí i encara no he desistit...no serà tan fàcil que em faci enrera. Seguiré ferma en la meva postura de seguir "a raja tabla" com diuen els castellans la dieta.

Tinc un objectiu i pretenc ser la persona més tossuda del món per tal d'aconseguir-lo.

Ànims Divina que tu pots!

Dia 1r d'una nova etapa

2010-09-11T04:34:00.000-07:00

Avui és el Dia primer d'una etapa en què em començo a estimar més, en què penso més en mi que abans, en què tinc la prioritat ben clara: jo.

...i és que una de les maneres de fer-ho és amb la nova alimentació/dieta/tractament que em proposo per perdre pes de manera controlada i supervisada per una metgessa experienciada en aquest tipus de pacients. Tinc un sobrepès que vull "eliminar" però per sempre. Estic cansada de dietes i efectes rebots, cansada que cada cop pugi més de pes i tot i que quan m'hi poso, baixo, acabo per anar-ne guanyant més i més de manera gradual.

Avui la meva alimentació canviarà i espero que tot i que em costarà habituar-me...me'n sortiré perquè aniré veient els resultats.

Consells per a l'inici d'una dieta com aquesta:

1.- Ser constant

2.- Parlar amb els altres i explicar-los-ho: "nois, si em convideu a sopar em duré de casa el meu i disculpeu que no us convidi jo a casa perquè el que està clar que no faré és cuinar coses bones i suculentes per tot i jo menjar el meu me platet a part.

Serà difícil però... penso que ho aconseguiré.

Us aniré explicant

Canviem la realitat...de nou de vacances!

2010-09-06T12:01:00.000-07:00

Suposo que és una pràctica comú. Un cop has tornat de vacances, intentes quedar amb família i amics que no has vist durant l'estiu. Fas un soparet i et poses al dia de la tornada a la feina (el pesat del teu cap, la que ha tornat morena, la que s'ha operat els pits, el que s'ha rapat al zero, etc...), per no parlar del més interessant: la revisió i explicació pertinent de fotos i annècdotes de l'estiu. Si ets dels que té detalls, també aprofites per donar els regalets o souvenirs que has dut del lloc on has estat.

Previ a la quedada en sí hi ha tot un procés de treball en el qual prepares tot un recull de...fotos, vídeos, el diari de viatge (qui el faci)...etc...

I jo em pregunto: realment, tenim ganes de veure aquelles persones amb qui hem quedat?, o el que realment volem és TORNAR a reviure els instants i els moments que hem estat feliços com anissos en aquell destí on hem passat les vacances???

Segur que una mica de totes dues coses, però jo ho confesso: tinc ganes de veure les amistats però encara tinc més ganes de fotre'ls el cap com un timbal de les anècdotes, les peripècies i les aventures vàries que he passat aquest estiu...

Això sí, la millor combinació és la de quedar amb algú amb qui has anat de vacances i fas un sopar, per posar en comú totes les fotos que tens...això ja és el súmum...i això va passar dissabte: em sembla que puc parlar per tots quan dic que, vam TORNAR a Menorca durant les 5 hores que vam sopar, xerrar i fer el passo de fotos!

En resum, és recomenable esmunyir-se de la realitat per reviure les vacances! Bones vacances doncs!!!

Us hi convido!

Tornar a la feina no em senta bé

2010-09-02T11:18:00.000-07:00

I és que porto dos dies de feina i estic feta un cromo. M'explico:

1.- Tinc una urticària que em pica tota la zona del coll per davant. Són uns petits-minúscols granets que piquen horrors!!! Per no dir que m'hauré de posar un mocador de lo mona que estic. Al·lèrgia a la feina potser? No comments.

2.- Ahir tenia una picor a la gola que aquesta nit, s'ha anat aguditzant. I avui: Mal de cap, malestar i sobretot TOS, MOLTA TOS i no d'aquella de nena fina no...al contraeri la veritat, més aviat és una tos de camioner que té tela! Total que cap al metge en sortir de la feina....doncs la broma m'ha costat antibiòtic per 7 dies i xarop per la tos!!!

Definitivament: No hi ha res com estar de vacances!!!

Tornada definitiva

2010-08-31T11:24:00.000-07:00

I sí, tot el bo s'acaba...ahir vaig tornar definitivament i demà, ai demà...torno a la feina.

Però ha estat el millor dels estius que he passat:

primer muntanya (a lo bèstia, bèstia). Vam fer la "carros de foc", potser per a segons qui no serà un gran què, però per a mi va ser simplement BESTIAL. Molt esforç però val la pena! I tant!!!

Sabíeu que no havia tingut abans agulletes al muscle que hi ha sota el dit polze??? No sabia ni que era possible tenir-ne...us imagineu com tenia els quatríceps i els bessons??? Ja, ja!

Després va ser molt fort: em vaig enamorar de nou..... de Menorca!!! No tinc paraules! Simplement meravellós i tot gràcies a la M i al P. Els hi estaré eternament agraïda. Vam passar una setmana a casa seu que serà difícil d'oblidar.

Per acabar, vam tornar de Menorca un dimecres nit i només pensar que em quedaven 6 dies per començar la feina i que si em quedava a casa m'estaria menjant l'olla...em deprimia. Vam agafar la maleta de nou i cap a Terol...Tranquil·litat, natura i folclore....genial!

I esperant les vacances de l'any vinent!!!

Canvi d'estat...temps a les meves mans!!

2010-08-07T12:44:00.000-07:00

Sí, ahir a les 15h va començar el canvi d'estat. Es tracta d'un estat mental i físic.

No sé molt bé com descriure-ho: sensació, sentiment, realitat....difícil de descriure però totalment real i vivencial.

I és que JA ESTIC OFICIALMENT DE VACANCES i...m'estan sentant meravellosament!

Ara dins el meu cap l'únic que em pot arribar a preocupar i no crec que el verb més adient sigui "preocupar" és que el petit refreda que em va generar el cinema a la fresca d'ahir nit, no em duri gaire...

Quin nivell....i és que només penso en el bé que s'està sense anar a la feina!!!

I ahir a les 15:01 ja vaig donar per inaugurades les vacances amb l'operació que faig cada estiu i que marca un abans i un després:

El meu estimat rellotge va quedar a la tauleta de nit....per vacances no es du rellotge!!!!

El temps passa a estar a les meves mans!

BONES VACANCES a tothom, que les disfruteu!!!

Senza parole basta...

2010-07-06T12:36:00.000-07:00

La guàrdia vaticana i el millor: un parell de monges conduint un FIAT....si és que SPQR (Sono pazzi questi romani!!!)

Allotjament confirmat

2010-06-21T11:58:00.000-07:00

Simplement genial...Roma, non ti muovere che arribiamo subbito!

Mmmm, sí, sí, sí!!...i com necessito aquests dies a Roma amb l'amore...passejar, caminar i tornar a caminar! Perquè si alguna cosa té Roma és que no pares de caminar amunt i avall...i és tan maca! Gairebé tan com l'amore, per tant, compartir-la amb ell...serà un somni!

Moments de Roma, faré unes fotikos de moments que caureu de cul!

Només punc pensar en això aquests dies!

Nova Secció: Va de somnis!!!!

2010-05-26T12:28:00.000-07:00

Sí. Fa temps que penso obrir una nova secció perquè per a mi els somnis són molt importants. Revel·len coses i donen lloc a poder pensar, associar, etc... les coses que hi vius en els somnis...perquè penso que hi ha somnis que són tan vivencials que arribes a sentir, respirar, cridar com si estessis en una vida paral·lela....així doncs que aquest raconet del bloc recollirà tots els relats relacionats amb els somnis que tinc, o que m'expliquen, o que llegeixo....SECCIÓ INAUGURADA!

Més coses a més del Barça?

2010-05-18T11:53:00.000-07:00

Doncs sí, sense cap mena de dubte.

I que el meu amore no se m'enfadi, com a gran culé que és, però...davant la pregunta obligada del cap de setmana:

- Què vau fer diumenge?

Hi ha hagut milers i milers de respostes que parlaven del Barça i que quedi clar que des d'aquí els felicito!

Però... i la súper visita a Arbúcies amb excursió inclosa al Salt de la dona d'Aigua?... i la magnífica notícia d'embaràs que ens van donar els amics???

I...i el fantàstic dinar que vam fer tots plegats? Renoi quins canelons!

Obrim els ulls i les mires i veiem-hi més enllà: hi ha més coses a més del Barça! (per sort meva!)

Relativitzant...

2010-05-13T12:15:00.000-07:00

Sí. Relativitzar crec que és la clau i la millor manera de fer-ho és recordant a cada moment què és el més important per cadascú.
La feina, els calers, les coses materials i tot el que de vegades ens amoïna i ens fa estar estressats, preocupats, no ens deixa dormir...no-res!
El que realment és important és viure i estar bé...però sobretot, assaborir el que tenim i jo...mira que em costa de vegades, però m'he proposat posar-m'hi a consciència: a ello, i de cap! I és quan estic millor, quan com ara, tinc per davant un cap de setmana ple de coses a fer que m'omplen: veure els amics, dinar pic-nic a la Ciutadella...teatre al vespre i diumenge una excursioneta!!!
Què més puc demanar???

Primer dia de la meva nova feina

2010-05-03T12:20:00.000-07:00

I avui, he començat de nou a la mateixa feina. Sona extrany i ho és. Per aclariments veure "Setmana de Reflexió".

I us preguntareu com ha anat? Doncs de la següent manera:

Reunió amb el cap per plantejar què vol de mi en aquesta nova etapa.
Reunió amb l'equip per plantejar-los què farà cadascú en la nova etapa i com ell espera que treballem
Revisió de temes oberts
Planificació

Com m'he sentit?

No gaire bé la veritat.

En primer lloc tothom em mirava de manera extranya i em preguntaven que com m'havien anat les vacances...imagineu la cara de circumstàncies que he posat jo...
Després, que el meu cap segueix en la seva tònica de "no te comuniques conmigo sino es para darme resultados, cualquier otra comunicación no la quiero".

Es curiós, perquè ahir van fer un reportatge a TV3 sobre la feina i els aspectes de l'empleat i la seva relació amb els cap, així com la manera que aquesta afectava a l'empleat...la veritat és que crec que ell se l'hauria d'haver mirat i aplicar-se el "cuento"...pero, no crec que se'l mirés ni se'l miri pas.

Aniré analitzant com va tot a partir d'ara...intento ser optimista però em costa bastant la veritat, però vinga, l'esperança és l'últim que es perd....

Fent proves...de música

2010-04-29T10:07:00.000-07:00

No sóc gaire de la Shakira però no podem negar que la cançó és enganxosa...i l'altre dia de sentir-la a la ràdio em va quedar tota la tarda.
Total que em vaig fixar en la lletra i m'agrada sobretot aquest tros:

I might steal your clothes and wear them if they fit me
I never make agreements
Just like a gypsy and I won't back down 'Cause life's already bit me
And I won't cry I'm too young to die If you're gonna quit me
'Cause I'm a gypsy

La setmana de reflexió s'acaba...

2010-04-29T03:56:00.000-07:00

Sí, sí. Ja som a dijous i la setmana de reflexió s'acaba, però almenys tinc una cosa clara: Avui faré el meu esquema de l'estratègia a seguir a partir d'ara.
M'ho escriuré. Mitjançant l'escriptura es reflexiona i per tant, el que queda escrit va en principi, un pas més enllà d'un pensament espontani.
Un cop escrit ho duré sempre amb mi, a l'agenda de la feina potser....i si cal, m'ho plastificaré, i tot per tal de no perdre-ho de vista. Serà la meva guia de ruta per a treballar.
Estic contenta de tenir-ho un pèl més clar.

Setmana de reflexió

2010-04-27T08:57:00.000-07:00

I jo, com tota la colla d'il·lusos que déu haver-hi, pensant que la setmana de reflexió era només per a preparar conviccions i raons per a la votació....
Doncs no! Ara es veu que no. No es limita a això si més no... M'explicaré: us parlo de l'esperada i mai celebrada reunió amb el meu cap. Jo li envio un email un dilluns des de fa 2 setmanes i em contesta que ens reunirem dimecres de 13 a 13'30h.
Preparo la reunió: faig fins i tot un guió perquè no m'enganxi i com sempre em canvii la truita i me l'endinyi del revés....total que arriba l'hora indicada i res de res. Ni reunió ni res... -"La haremos mañana" -
En aquest punt, jo ja ni tinc ganes de fer reunió ni de res. Evidentmen ni dijous, ni divendres....i així passa tota la setmana i la següent....
Però arriba divendres, un divendres 23 d'Abril, dia de Sant Jordi, de la rosa i del llibre....Entra per la porta, aviat per ser ell i per ser divendres i em crida al seu despatx.
Mitja hora, interrupció amb una reunió amb el Director General, reempresa i fins les 11'30h reunits.
Contingut i conclusions:
Ell porta la reunió i la paella pel mànec. Com sempre ho escriu tot en un paperet, tot ordenat.
Jo no puc ni parlar, només al final.
Em planteja que un cop arribats a aquest punt, ell només veu una solució per sortir de la situació: començar de zero.
Començar de zero és tornar-me a contractar, es definir maneres de treballar, és donar una nova oportunitat.
Però com tot, i més venint d'ell...és una arma de doble tall: tota persona nova, si no s'acaba d'adaptar a un lloc de treballi no dóna resultats, acaba per no superar el període de prova que tenim tots en una feina.
Dos anys i mig treballant junts i ara, parlant de superar períodes de prova...mare de Déu!!! però el millor de tot: quina altra opció tinc? Cap, marxar ja de l'empresa? NOOOOO!

Ho plantejo, a l'amore el mateix divendres que el pobre, em du a dinar amb rosa i llibre tot inclòs...i més tard, diumenge, als meus pares.

Primer de tot: visió positiva! És una oportunitat i he de pensar i crear la meva estratègia.
Recuperar la meva autoestima.
Analitzar els meus punts dèbils però també els forts i fer el meu mapa de ruta per treure el projecte endavant.
Prendre'm la setmana per desconnectar i pensar que puc i que tinc habilitats per fer-ho. I així ho faré.

Em diu que em pregui una setmana de la qual espera que canvii, que torni renovada i torni a una feina nova que comença amb data 3 de Maig.

Seré la nova Responsable, amb un equip que hauré de coordinar i amb unes tasques a fer i uns resultats a donar.

Aquesta és la meva setmana.

Us informaré dels meus avanços!

La felicitat es transmet: quina sort!!!

2010-04-17T07:51:00.000-07:00

Avui, l'amore ha dormit poc.
...apunts, coca-cola, nervis... i cansament.

Després, fer voltes al llit, neguitós i com sempre, una abraçada darrera l'altra. A mi, que quan tinc son i em desperten sóc la personas més antipàtica i sabiosa de la terra i de tot l'Univers, m'atreviria a dir.

Però ha arribat l'hora i ...sí! Dels 3 temes, un era "esports". Aquest ha triat i tot ha anat com la seda. Els nervis hi eren però estaven a segona fila. A primera en canvi s'hi asseien, la confiança, la seguretat i una mirada fixa tot i que cansada...que ha pogut tirar endavant l'exposició i tot i que ajustat de temps, ho ha fet prou bé!

El primer que ha fet quan ha sortit, trucar-me i una veu contenta, desbordant, m'ha dit: ha anat força bé!

I ara penso...hem de compartir la felicitat, hem de fer més quan un està content....perquè ja són prous els moments tristos que, per sort, podem compartir....però demano que fem el mateix amb els moments de felicitat si us plau! Compartim-la perquè us confirmo que sí, es transmet!!! I després he estat i estic contenta per tota la tarda.

Felicitats amore...ja queda menys!

Una Setmana Santa GENIAL!

2010-04-11T12:02:00.000-07:00

D'això se'n diu desconnectar: lectura, dormir, prendre el solet i no fer res....seguit de 4 dies al sud de França. Que al final vam trobar una casa al mig del no-res, una casa adjunta a una masia on vivia una parella d'holandesos hippies que cultivaven fruita i verdura biològica....una mica raros, però hi vam estar de conyes. I allà? Doncs castells, abadies, molt bona companyia i un menjar excel·lent: formatges i vins!

Què més puc demanar?...bé, potser que ho tornem a repetir aviat?

Us deixo un petit gran record de la meva visita à la France!

Al mal temps...farem el que podrem!!

2010-04-01T04:22:00.000-07:00

Eis,

Tot a punt per marxar: maleta feta, transport coordinat i un petit detall...la casa rural on anàvem a passar 4 dies de descans amb les nenes s'ha inundat!!!. Una canonada capriciosa no ha tingut un dia més oportú per trencar-se que ahir. Aigua per tot arreu i no hi aniran a reparar-ho fins dilluns...que allà à la France déu ser dia laborable el dilluns de Pàsqua.

El millor de tot, la mestressa de la casa (de la maison) enlloc de trucar-nos davant una urgència com aquesta, va i es queda tan ampla enviant un trist email....que a més vam veure de casualitat....

Total que el tema està complicat. La missió és la següent:

Trobar una casa rural per a 5 persones a 1 dia de Setmana Santa....

A qui no agraden els reptes com aquest? Però..."Al mal tiempo, buena cara"...diuen. Així que jo, com a responsable de la intendència, he seguit amb les meves obligacions de vetllar per tal que tinguem esmorzar per dissabte....i cap al súper s'ha dit.

Digue'm confiada o optimista o el que vulguis, però jo penso que algun lloc trobarem per anar a passar aquests 4 dies. Seran les ganes que en tinc de l'escapadeta aquesta?

No, no sé, en tot cas, a la tornada, en faré 5 cèntims!!!

2010: S'ha obert de nou la Caixa dels Trons!!!

2010-03-28T11:59:00.000-07:00

Començo el 2010 a 28 de Març. Sí, sí, heu llegit bé ...què en podem extreure de tot plegat?

He estat en coma des de l'1 de Gener fins el 27 de Març?
He viscut amb una tribu a la selva amazònica i sense trepitjar cap zona amb Internet des de l'1 de Gener fins el 27 de Març?
Res interessant a dir des de l'1 de Gener fins el 27 de Març?
Molt enfeinada des de l'1 de Gener fins el 27 de Març?

....Vàries serien les possibilitat, algunes de més versemblants i potser d'altres més exòtiques però més irreals.... però una de sola n'és la causa real....les ganes i els moments de traquilitat per escriure s'han fet esperar. I aquí sí que no entraré pas a fer cap explicació més enllà...

Però diuen que el bo es fa esperar...que no ho sé pas però, si és proporcional al temps d'espera, el resultat serà molt i molt bo....je, je...

Com deia de nou he aparegut en escena i s'obre de nou la Caixa dels Trons!!!

ATXÍSSSS!

2009-10-13T14:01:00.000-07:00

Picor al nas, sensació de descontrol i aquí arriba: és l'esternut! Amb una velocitat (m/s) al·lucinant i una força a la mateixa alçada, s'apodera de les nostres converses, pensaments, etc....en què has d'aturar-ho tot perquè ell decideix aparèixer en escena.
Però d'esternuts, al meu poble també anomenats "eixiuiros" (això serà un blog per un altre dia), n'hi ha de molts tipus:

Els tímids - no surten i veus la ganyota a la cara de la persona
Els sonors - mare, se senten al país veí
Els estravagants - sorolls, sacsejades i de tot una mica (ejem, ejem...) quan apareixen
Els gregaris - mai no venen sols, acostumen anar de com a mínim 3 en 3...de vegades més i tot
Els matiners - solen aparèixer al matí, just quan els àcars del llit, desperten amb nosaltres i s'apoderen de tot
Els amants del sol - surten quan mirem directament al Sol - això també es mereix un altre blog -
Etc...

Molestos, sonors, imprevistos, etc...però no solen anar mai sols, just al darrera, hi apareix un eco que pot variar de forma:

Jesús!
Salut!
Alça aquí!
Osti quina ruizada!

I en aquest moment a mi me n'acompanyen alguns....tinc un refredat que porta tela! El primer de la temporada!

És Festa Major!!

2009-09-06T12:17:00.000-07:00

Les Festes Majors...què en podem dir? Doncs jo per començar que m'agraden, em transmeten caliu, germanor i m'agrada que ens ajuntem tots al voltant d'una taula ben parada. Però el millor...ai...els Canelons!!! Boníssims simplement!

I què me'n dieu de les llargues sobretaules, cafè i un altre cafè...converses interessants i d'altres que potser no ho són tant, però amb tot, és una bona estona. Molt bona.

Per poc que pugui, intentaré no deixar d'anar al dinar de Festa Major.

Avui us en deixo unes mostres...

Prova superada...però ja ha costat!

2009-09-05T15:19:00.000-07:00

La primera setmana de feina (de fet només han estat 3 dies, per coses de calendari laboral m'incorporava dimecres)...finalment,ja ha passat.

I tela eh, amb la setmaneta!!! Sembla que entre canvis, reorganitzacions i caps amb les piles massa "recarregades" o l'altra opció: amb poca activitat sexual durant les vacances...vaja que s'han conjurat tots els elements per tal de fer-me passar una setmana que, més que preparar-me pel tancament de l'any i demés, em fa sentir que necessito marxar de vacanes de nou!!!
Horari a prendre pel sac, una son que em superava i que em durava tot el dia: Fent conya amb un company, comentàvem que no sabíem què sortiria més a compte, entrar la màquina de café dins el despatx o moure la cadira (per això tenim rodetes) i amorrar-nos a la màquina....els desplaçaments del despatx a la màquina no són precisament curts. I és que semblo una marmota: m'adormo per tots els racons (al sofà, aquest matí esperant per depilar-me...) quin desastre!!!
Total que espero recuperar forces i confio que la setmana que ve tingui una mica més de control perquè aquests 3 dies...tela, tela.
Ara, ja només penso en els3 dies de la setmana vinent que tinc un pla genial!

Inici de curs...depressió post-vacacional

2009-09-01T09:32:00.000-07:00

Ja hi som altre cop: demà començo a treballar.

Situació: tots els meus companys del departament ja hi són des de la setmana passada. Hi ha una noia de l'equip que m'ha anunciat que marxa, deixa l'empresa.

NO VUUUUUUUUUUUUULL!

Això sí, tinc un propòsit. Hi ha gent que fa propòsits per cap d'any i jo ara trobo que la tornada a col·le, també és una bona època per fer-ne.

Porpòsits (decàleg)per suportar la feina abans de les vacances de Nadal:

1.Mantenir una actitud positiva
2.Intentar no excedir-me en l'horari
3.No endur-me feina a casa (o massa feina a casa si és inevitable)
4.Millorar la meva capacitat d'organització i planificació per poder complir amb els punts 2 i 3.
5.Anar en bicicleta (quan la compri) a la feina
6.Fer més activitat física per desconnectar: piscina, vés que torno!!!
7.Seguir i tenir cura de les relacions amb els companys de feina
8.Millorar la relació amb el meu cap
9.Parlar menys de feina fora de la feina
10.Recordar quines són les meves prioritats a la vida

Adjunto alguns links que parlen sobre el tema....i si n'hi ha tants al Google, deu ser que hi ha molta gent que pateix aquesta depressió postvacacional no?

http://salud.practicopedia.com/como-superar-la-depresion-post-vacacional-3009

http://www.capitalemocional.com/ABE/postvacacional.htm

Somni d'una nit d'estiu

2009-08-31T14:58:00.000-07:00

Sóc a casa a "no res" de començar de nou a treballar després d'unes vacances genials i ara mateix tot és silenci i calor, una terrible calor que ens ha acompanyat durant aquest estiu.
Només penso en l'espai que s'obre davant meu i que em servirà com a via d'escapament, com a caixa de trons que podré obrir i tancar al meu aire...només somio en un "lloc" en què estar tranquil·la i expressar-me tal i com em surti, com em vingui de gust...sí: LA MEVA CAIXA DE TRONS ES DÓNA PER INAUGURADA per fi!!
Us convido a seguir-ne la seva evolució!
Una abraçada!

Moltes coses a compartir...

2009-04-18T02:08:00.000-07:00

Tu i jo tenim moltes coses a compartir...i això només n'és l'inici. Això promet doncs!!!