Vés a l'oculista - Passa la ITV

Ja estic una mica farta de passar-me matí i tarda fent cua, però a més, quan els panells lluminosos tant de la ronda com de l'autopista, comencen amb els missatgets sobre coses que són tan evidents, de veritat que em poso negra!

Quan van instal·lar aquests panells, sovint eren informatius de temes importants, nous, circumstancials: vehicle avariat, trànsit dens en 3 km, carril tallat, diumenge C60 tallada per cursa popular, diumenge i dilluns X, prohibit camions....

Però coi, és que porto uns dies que no deuen saber què posar-hi o que han agafat la política de desempolsar velles cites.... però en dos dies, he vist coses com Passa la ITV, vés a l'oculista i vigila la teva vista.... 

Què passa? D'aquí poc veurem algo així d'obvi com: recorda a no deixar les claus del cotxe posades o recorda on aparques i així estalviaràs temps al matí següent.....

Aixxxx, si us plau, fem un millor ús dels recursos que tenim si us plau!!!

La dona veloç d'Imma Monsó

Una novel·la de les tres que he llegit aquest estiu.

Al principi no em deia massa res, però a mesura que avança i que veus com canvia la protagonista, la Nes, vas veient que  t'enganxa.

També és cert que hi ha un punt (petit), de comú amb la Nes... ella és una psiquiatra que viu obsessionada pel temps i per aprofitar-lo fins a l'última milèsima de segon. Tot el temps el té programat i no concep viure sense aquest esquema... però passen coses a la seva vida que fan que el prisma canvii. I a mi em va passar també en cert moment de la vida que tenia tot el que vivia bastant programat i planificat. Des de fa uns anys, que dono més importància al "fluir" que diuen ara... a que les coses segueixin els seus camins... jo també he canviat.

I com m'agrada usar poc el rellotge, o dedicar temps a coses que abans no era ni capaç d'assaborir... ara, en canvi, és un plaer. 

En aquest sentit, penso que hi té molt a veure quan et passen coses importants a la vida, si més no, colpidores... que fan que la teva escala de valors canvii i passis a valorar coses que abans ni existien en les teves llistes. Relativitzar, aquesta és la qüestió i poder i saber gaudir del temps sense (aparentment) fer res.

Li poso una bona nota, no de 10 però sí un notable.

No he llegit res més d'aquesta autora... potser m'hi posaré amb alguna altra cosa.

Ara... a cercar noves lectures .... 

Avui a casa

Estic a casa, al menjador. 

La meva esquena ha dit prou i com que de moment no parla, ho ha fet saber en forma de lumbàlgia... Ahir ja vaig intentar anar a la feina. De fet hi vaig estar fins les 15:30 passades. 

Un cop allà amb un coixí i una esterilla anava fent. Els moments de canviar de sala o aixecar-me a fer una simple fotocòpia van ser durs... però el més dur va ser el trajecte en cotxe i més encara: pujar-hi i baixar-ne!!! Baixar-ne... un infern! Semblava una tortuga adolorida...

Total que no hi ha res com poder treballar des de casa alguns temes i gestionar amb el telèfon i l'ordinador alguns aspectes de la feina.

I mica en mica, tot tornarà al seu lloc. M'ho estic treballant i segur que m'enfortiré i no em tornarà a passar.

Us ho diu una tortuga que cada cop és més sàvia... :)

PD: com molts podeu estar pensant, he dit que "la meva esquena ha dit prou"... fins quant estic segura que ha estat l'esquena la que ha dit prou?