dijous, 30 d’agost del 2012

Tinc fresca...

Dia rere dia el mateix ritual. Al matí: abaixar persinanes i tancar finestres. Tot el pis quedava fosc i jo patia per les plantes. Les tinc apilotonades a prop d'una finestra que dóna a la terrasseta, per tant, tenen una mica de llum.
A la tarda/nit el mateix procés al revés: obrir i apujar persianes. Fer el possible perquè un bri d'airet passés i intentar buscar com sigui generar corrents d'aire....
Però avui, ai que bé. Avui s'ha posat a ploure al migdia i era un ploure maco: d'aquests que comença i va fent, sense pressa però sense aturar-se.
Aquests dies amb la jornada intensiva, havent dinat m'estiro una mica al sofà i m'acostumo a dormir... la majoria de dies he de posar l'aire acondicionat que només tinc al menjador... doncs avui.... res de res: tot ben obert des que he arribat a quarts de 4 i després de dinar.... m'he estirat al sofà i m'he dit...sembla que tinc fresca....
La tela que tinc per sobre el sofà m'ha servit de flassada.... ha estat un petit moment de felicitat!


                                                                                          PD: Foto extreta de Google


Mentre altres avui ja deien... a veure quant durarà, jo pensava.... és igual, ara fa fresqueta, doncs gaudim-la... encara que jo avui hagi hagut de tapar-me i tot!!!

diumenge, 26 d’agost del 2012

Retrobaments...

Ja sabeu que he estat una època desconnectada.... però en molts sentits. Durant molt de temps he estat deixant de fer o sense tenir prou temps per fer coses que m'agraden. Ara, intento tornar-me (sí, sí, a mi mateixa) aquests moments que suposo que em devia. 
No sóc gaire de tornar a veure pel·lis que ja he vist. Amb llibre sí que he tornar a llegir o he rellegit parts de llibres, però no amb pel·lis... però som davant d'un cas molt diferent. Fa temps que volia tornar a veure una pel·li especial, una d'aquelles que et marquen. Un dia escriuré un post d'aquestes pel·lis (de les que m'han marcat a mi, vull dir). I avui he decidit que seria el dia del retrobament.
Estic parlant d'AMÉLIE.... oh, quina pel·li més genial!!!
I ara sóc sola a casa, amb tot el sofà per mi, per dedicar-me els 122 minuts d'AMÉLIE. M'encanten aquests moments. I què dir-ne de la banda sonora.... és que tota ella és genial.

Per anar fent boca, us en deixo una foto....


dijous, 23 d’agost del 2012

Aquí de nou

Uffff. Ha costat eh????.... però és que ha estat un any dur, complicat. Ara però tot sembla que torna al seu lloc i "sembla" que tot torna a ser més normal.

Resum ràpid del 2012:

  • Inici complicat per una pèrdua familiar.
  • Molta feina i molt estrés.
  • Sembla que milloro però tinc una crisi important amb la parella: on anem? volem el mateix?
  • Molta feina i molt estrés.
  • Vam estar a punt de deixar-ho amb el meu noi.
  • Molta feina i molt estrés.
  • Ens reconciliem, bueeeeno, alguna cosa bona si més no.
  • Procés de pèrdua familiar de nou (collons quin anyet!!!!), sembla que haguem trepitjat merda.
  • STOP, PROU: replantejament de la vida i escolta d'una nova proposta professional.
  • Decideixo que deixo la feina.
  • Crisi familiar: "nena, tal i com estan les coses penses deixar una feina fixa per anar a una ONG d'aquestes que depenen de subvencions". Pensa-t'ho bé. Jo mateixa vaig tenir algun dubte.
  • Plego de la feina.
  • Vacances: temps per mi, escapades a platja i muntanya. Viatge a Madrid. 7,5h al Museu del Prado (voluntàriament eh!!). Em va encantar anar-hi després de tan temps i en tan bona companyia!
  • Començo a la nova feina.
  • Vacances (de la nova feina): relax i muntanya (estar a munt t'oxigena!!!). Travessa pel prepirineu. 
  • Redescobreixo coses i les valoro.
  • El meu any va millorant.
  • Estic contenta amb la nova feina: Per cert al juliol vam tenir problemes per pagar la nòmina, som un centre concertat de la Generalitat (va sortir a tots els mitjans, suposo que esteu al cas), en principi a l'agost no n'hi hauran (això va dir dimarts Josep Lluís Cleries a RAC1).
  • Confessió: m'és igual, cal valorar altres coses i ara, sóc més feliç.
He tornat i espero quedar-me durant un temps.

Gràcies per ser-hi sempre